dimarts, 22 de desembre de 2009

Cantallops: balcó de l’Empordà (12/12/09)

Dissabte passat vam tenir l’oportunitat de passejar per les muntanyes més properes a la població: el Roc de la Penya, la carena de Terres Blanques i Abellars. En sortir, feia un airet de tramuntana fred i lleuger, intermitent. El clima convidava a grimpar costa amunt, la claredat era extraordinària i la visibilitat d’una intensitat aclaparadora, sud enllà. Vam redescobrir uns indrets aspres i concrets, amables i dispersos. Després del cementiri visitàrem la font de Can Quim Daviu, una raconada de retir i de simbiosi de natura i cultura: una mina d’aigua, una taula i bancs de pedra, i un hort abandonat esquitxat de rebrots d’acàcies nascudes després del gran incendi de 1986. La família Gumbau Vicens, a principis de segle XX, hi anava a fer berenars quan no els visitants ocasionals. A partir d’aquest moment, seguint el camí que porta a Santa Llúcia i Abellars, comença un caos rocós d’afloraments plutònics, univers mineral, granit, llúpies enormes de quars, feldespat i mica. Per alguns l’origen del nom del poble: “pedres de llúpia”, “Canta-llops”. Penyes modelades pel vent i l’aigua, esberlades per suros i alzines, atalaies monumentals per contemplar un paisatge excepcional que ens fa únics i particulars.

La primera etapa fou pujar el Roc de la Penya per l’Escorxada i esmorzar arrecerats del vent, just sobre les dues grans penyes descomunals que donen personalitat i imatge, fortalesa i resistència, identitat. Aquest rocam és amagatall de corbs i altres aus, abric i refugi, santuari. La següent fita fou la cota màxima dels 550 m s.n.m., aproximadament, de la carena de Terres Blanques. Aquí vam poder veure la potència amb la que s’aixeca l’antiga muntanya comunal, la serra de les Canals. Tot seguit, uns metres enllà i cap a orient, just a sota d’un aflorament vertical metamòrfic amb unes cassoletes gravades, probablement prehistòriques, vam construir un improvisat pessebre amb tres o quatre lloses del voltant. En aquest moment en Daniel va començar a cantar la nadala Adeste Fideles (Fidels apropeu-vos) que coronà un moment entusiasta i plaent, entre el catolicisme cultural i visions d’antics cultes pagans a la mare terra. Esplèndid.

Després vam començar a descendir vers ponent i visitàrem el mas d’Abellars, el mas Bruc dels documents vells. D’aquí al peu del Roc de Sant Jaume, un topònim antic que ens recorda l’antiga església de Sant Jaume del poblat medieval d’Abellars. Aquesta església abandonada i oblidada, probablement i segons testimonis, fou destruïda durant els anys setanta del segle XX. Tot un drama. El “diccionario” de Pascual Madoz en guardà testimoni el 1845 en fer referència a “los vestigios o ruinas de una iglesia que hubo en la montaña”. Altres documents medievals donen fe d’aquest centre de culte que es trobava a prop o al peu de l’antic camí de Cantallops a La Jonquera i Agullana, una ruta que en part està mig perduda entre un sotabosc que la societat de caçadors neteja de tant en tant.



Dissabte dia 12 de desembre. Matí de retrobament i exaltació, coneixença i posada en valor d’un patrimoni magnífic, extraordinari i únic. Jornada tel·lúrica i equilibrada. Camins de pau.

Lluís Serrano
Desembre 2009


dimecres, 16 de desembre de 2009

Celebració 1er. Aniversari de Xiruca i Forquilla (05/12/09)

Ei gent ¡!!!!!!!!!! Encara que no ho sembli ja fa 1 any que el projecte de XIRUCA I FORQUILLA , tira endavant.

El passat dissabte 5 de desembre ens vàrem reunir tots per celebrar-ho. Per unanimitat es va decidir a fer una sortida de només forquilla i anar a fer la xefla al restaurant “ Els Metges “, a la zona de les Gavarres, ( lloc que ens va descobrir en Xicu a l’excursió que ens va preparar justament fa un any enrere ), de tots els restaurants que hem visitat durant aquest any, sembla que és el que ha obtingut més “ forquilles “ a l’hora de fer les consultes populars entre tota la colla ¡!!! .

El lloc de trobada, com no podia ser a cap altre, va ser a “ La Societat “ a les 10’00h, tots puntuals i ben contents ( xirucaires, forquillaires i sobretot la nova generació que puja i la que està en camí …!!! ).

Per no fer el viatge tan llarg i pesat es va fer una aturada a les “ ruïnes d’ Ullastret “ així vàrem aprofitar per estirar les cames tot visitat el lloc amb unes vistes fantàstiques de l’Empordanet ( Baix Empordà per els de la zona, que sinó s’enfaden ) i com no, fer petar la xerrada amb l’un i l’altre, i.... fotos ¡!! sobretot les fotos que després gràcies a elles revivim tot el que hem vist ¡!!!!!!!

Després d’aquesta aturada d’una horeta, ens vàrem dirigir al pàrking el supermercat de l’ entrada a La Bisbal, a on ens havíem de trobar amb la resta de la colla, dels més matiners vinguts des de Cantallops a aquella hora la gana ens apretava i com que l’hora d’esmorzar ( a les 10h peti qui peti ) ens havia passat per alt, no vàrem deixar passar l’oportunitat de tenir un supermercat allà mateix i ens vàrem aprovisionar d’unes bones patates fregides “ del Xurrero “ i unes cervesetes ben fresques i segons la Maria “ com els gitanos “ ens ho vàrem menjar a peu dret allà fora del pàrking, va ser un aperitiu que aquella hora se’ns va posar al moll de l’ós !!!!



Ara sí, ja eren les 13’15 h i enfilàvem cap al nostre destí-objectiu principal de la diada, el restaurant “ Els Metges “, quan vàrem arribar a tots ens va venir al cap el record del fantàstic dia que havíem passat ara feia un any.
Ens varen ubicar en el mateix menjador de l’any passat a on hi ha la llar de foc, una taula ben llarga i tot a punt per disfrutar d’un bon dinar.
A n’en Daniel, ja li vàrem guardar el seient de costat del foc, se li girava feina, doncs l’any passat va ser l’encarregat de fer les torrades i a aquest any no podia ser menys, ha quedat nomenat “ el torrador de pa oficial “ de Xiruca i Forquilla, per cert que no va fallar, no ens en varen faltar en tot el dinar ( gràcies Daniel !!! ).
El dinar ..... què podem dir del dinar !!!!, tampoc va fallar!!!!, ens vàrem atipar d’embotits, cargols, pebrot i bròquil confitat, una bona carn a la brasa, guisada...., i de postres molts vàrem tornar a demanar el “ flam de carajillo “ , i després de les postres va venir el que tots estàvem esperant “ el secret més ben guardat de la corona “, que el nostre company Sergi ens ha fet desinteressadament, la presentació del logotip de Xiruca i Forquilla, a tots ens va encantar, es un dibuix que realment ens representa: una xiruca amb un pam de llengua i una forquilla tota encisadora que ens convida a fer uns bons tiberis..... fet i fotut ens aixecàvem de taula cap a les sis de la tarda amb la panxa ben plena i satisfets d’haver fet un bon dinar .




Ja començava a fosquejar i en Ramon ens va manar la pressa per fer-nos la “ FOTO “, aquesta si que ha de quedar per la posteritat, és la foto del 1er. Aniversari !!!!, esperem que hagi sortit prou bé .

Va ser una diada complerta, sobretot de germanor i companyerisme entre tots aquells que per una raó o altre tenim una relació amb el poble de Cantallops, i sobretot per aquells que un dia es varen trobar i varen decidir que per no perdre el contacte entre nosaltres podríem fer una sortida de tant en tant, això ha estat tot un èxit !!!!!

PER MOLTS ANYS “ XIRUCA I FORQUILLA “