divendres, 25 d’octubre de 2013

Arrossada 5è aniversari (13/10/2013)

La part de forquilla va ser memorable: amb motiu d'aquest aniversari, es va voler que el tiberi fos especial i per això vàrem activar la secció Daniel + Baldiri + ajudants habituals que en aquestes situacions cal anar sobre segur i envoltar-se de gent solvent gastronòmicament parlant. I així va ser. Bona part de la sala de ball de La Societat plena de taules parades que feien goig, pica pica, l'excels arròs a què ens té acostumats en Baldiri (aquest home és mereixedor de la Creu de Sant Jordi), i un gelat i galetes per postres. Després del magnífic àpat i mentre fèiem sobretaula, vàrem veure un recull de fotografies de totes les sortides fetes durant aquests anys (gràcies Mònica i Josep) i fins i tot hi va haver una petita entrega d'obsequis per a les ànimes espirituals del grup.


Una vetllada fantàstica, envoltats de bons amics, i un ambient de germanor. Potser no en som conscients, però durant tot aquest temps, hem enfortit la nostra amistat i hem fet, fem, i farem poble. Només depèn de nosaltres que no s'apagui la flama. Per molts anys xiruca i forquilla!!!

Si voleu veure més fotos d’aquella diada, cliqueu aquí.



divendres, 18 d’octubre de 2013

Coma de Gall (13/10/2013)

Una gran diada la del 13 d’octubre, i el dia excels. Per celebrar els 5 anys del grup, varem pensar fer una arrossada amb tota la gent que un moment o altre havien participat a les nostres sortides, però per complementar aquesta efemèride, i com molt bé ho indica el nom del nostre grup, abans havíem de fer una excursió. El lloc triat, Coma de Gall, una ruta on hi trobem la màxima concentració de dòlmens del terme. En aquesta caminada també destaquem les grans panoràmiques de la nostra terra, sempre acompanyats ja en zona de carena per un Canigó majestuós i un Puig Neulós sempre vigilant.


La Ruta
 Sortírem de les Antigues escoles, direcció el molí, fins al Coll de les Parets, d’allà carena fins al Dolmen de Coma del Gall, tot seguit ens arribàrem al Coll del Medàs (Coll d’Ermedàs) i baixàrem pel còrrec de Comes fins a Cantallops. Una molt bona sortida circular amb una duració de tres horetes contant parades.



L'Albera megalítica
Als seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de la conca mediterrània, existeixen quatre grans categories de dolmens, sepulcres de corredor, galeria catalana, dolmen simple, cista amb túmul i els menhirs, amb una cronologia entre el Neolític mitjà i el Calcolític (3.500 / 1.800 a.C.) els trobem situats a zones planeres, a turons i colls, a una cota de 100 m a 460 m d'alçada i amb una orientació al sud i al sud-est.

Repartits per tota la serra trobem els següents monuments megalítics:
- Tretze al terme de la Jonquera entre els que destaquen els dòlmens de Canadal, els Mesclans, dels Pedreguers, i els dòlmens i menhirs dels Estanys i el mas Baleta.
 - Cinc a Capmany dels que remarquem els dòlmens de Querafumat, la Verna i la Pedra dels Sacrificis (amb inscultures).
- Vuit al terme de Sant Climent Sescebes com el Menhir de Vilartolí, els dòlmens de la Murtra i el de la Gutina.
- Onze a Espolla dels que assenyalem els dòlmens de la Cabana Arqueta, de la Font del Roure, d'Arreganyats i del Barranc amb una mostra important d'inscultures a la coberta.
- Cinc a Rabós com els dòlmens de Comes Llobes de Pils, de Coma de Felis, de Dofines i el menhir del Mas Roqué.
- Cinc a Llança dels que destaquen els dòlmens del Passatge, del Coll del Llop i de Puig Tifell.
- Dos a Colera com el de Mas Patiràs.
- Un a Portbou, el dòlmen del Coll de la Farella.
 - Cinc al terme de Cantallops com els dòlmens de Coma de Gall i Coll de Medàs.

Dels cinc dolmens en aquesta ruta en trobem quatre que són:
Coll del Madàs I - Leandre Genís / ACEJ (1980) - Antiguitat amb anys 4.750 -   Sepulcre de corredor / Galeria Catalana .
Coll del Madàs III - Jaume Justafré (1994) - Antiguitat amb anys 5.500 - Sepulcre de corredor.
Coma del Gall - Jaume Justafré (1987) - Antiguitat amb anys 5.500 Sepulcre de corredor.
Puig Gros Jaume Justafré (1998) - Antiguitat amb anys 4.750 -  Sepulcre de corredor.

Dolmen de Coma de Gall

divendres, 4 d’octubre de 2013

Cantallops - Santa Llúcia (28/09/2013)


El passat mes de setembre, el grup excursionista “Xiruca i forquilla” va fer cinc anys. Durant aquest temps el nostre grup s’ha caracteritzat per una admiració profunda cap a la natura, la cultura, la història i la gastronomia en tota la seva extensió i, en particular, per l’Albera, la qual guarda uns valors naturals i culturals extraordinaris. A mesura que ha anat passant el temps, aquesta admiració s’ha anat fent cada cop més gran, i tot gràcies al coneixement que ens han aportat la gent del nostre grup amb propostes d’excursions ben variades, uns cop fent sortides per la branca naturalista, altres per la part històrica del territori i també altres per la part gastronòmica, perquè el nostre lema com ja sabeu que és “Caminades i xefles a parts iguals. O no. Perquè tant ens emociona una paret de pedra seca com un bacallà amb pebrot i tomata”.


Per totes aquestes vivències, volem donar les gràcies per la vostra participació en les nostres sortides i finalment dir, FELICITATS A TOTS PER AQUESTS CINS ANYS, que esperem que siguin molts més.

Arran d’això varem pensar que com a sortida mensual, rememorar la primera sortida de Xiruca i Forquilla, aquell setembre de 2008. Una excursió de Cantallops a Santa Llúcia, passant per les collades i tornant per la zona dels Estanys. Aquest cop us posem unes notes d’història d’aquesta bonica ermita.


Per veure més fotos cliqueu aquí.

SANTA LLÚCIA
L’antiga parròquia de Sant Miquel de Solans, ara ermita de Santa Llúcia, es troba uns 2 km al NE de la vila, en un replà de la serra de Falguers (s’hi accedeix vorejant el pic del Corb).

CONSTRUCCIÓ I ESTRUCTURA
El temple és un notable exemplar romànic dels segles XII-XIII, d’una nau amb absis semicircular (amb fris de petites dents), volta apuntada, portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà, i campanar d’espadanya. Al mur de ponent s’adossa l’hostatgeria o casa de l’ermità, dels segles XVII i XVIII, època en la qual degué esdevenir santuari de Santa Llúcia. En el mur de la capçalera de la nau hi ha dos ulls de bou; el campanar és de cadireta d’un sol arc ja que de l’altre només en queden restes del pilar, quasi arran de teulada.
Encara es conserva una pica baptismal monolítica de granit en forma de copa sense peu però amb un curt basament cilíndric, que no té decoració i ha perdut un fragment a la part superior. Aquesta pica, malgrat ser coetània a l’església, contemporàniament fou repicada i es modificà l’aspecte original. També es conserva l’ara d’altar que avui serveix de taula a la font vella de Santa Llúcia, cap al vessant sud-oest, uns metres més avall.
A l’esquerra de la portalada, una pedra tumulària encastada a la paret, en lletres gòtiques diu així: “Nono Kalendas decembris anno Domini MCCCXLI obiit Brt. Derilla, Depodio Arnolfo, sacrista istiu”


DADES HISTÒRIQUES
En un diploma de Lluís d’Ultramar del 948 ja consta com a possessió de Sant Pere de Rodes l’ alodem qui dicitur Solanes cum ecclesia Sancti Miachaelis juxta castrum Bertini. Al segle XII serà esmentada com a parròquia.
A final del segle XIII consta com a església que amb rendes pròpies havia de contribuir amb la dècima pel sosteniment de les croades.
Al final del segle XIV i a l’inici del s. XV encara era parròquia de la diòcesi dins l’ardiaconat d’Empúries.
Al segle XVII fou agregada com a capella a la parròquia de Santas Maria de la Jonquera, que fins abans de la reconstrucció era sufragània de la parròquia d’Agullana. És a partir d’aquest segle que Sant Miquel de Solans deixa de ser parròquia, i que s’inicia el culte a Santa Llúcia que esdevé un santuari força visitat. D’aquí que l’edifici sigui anomenat Sant Miquel o Santa Llúcia de Solans.
L’any 1936, en el context de a Guerra Civil fou destruït el mobiliari de l’església.

HISTÒRIA RECENT
La restauració de l’ermita i tot el santuari en el seu conjunt, com ara la font, les terrasses que serveixen per acollir els assistents a l’aplec, els porxos amb graelles o el cuidat dels arbres i parets de pedra són a càrrec de l’entitat “Amics de Santa Llúcia”, que porta més de trenta anys exercint aquesta tasca de forma voluntariosa. Els caçadors i els que serien els "amics de Santa Llúcia" van començar a moure's el 1968 i les primeres feines de neteja del camí i de les feixes de Santa Llúcia el 1969.
És molt popular i concorregut l’aplec que s’hi celebra el dia de la patrona. Antigament l’aplec tenia molta repercussió als pobles veïns del Vallespir. Santa Llúcia advocada pels fidels com a patrona i sobirana de la vista, comptà amb una gran veneració en els pobles de les dues vessants de l’Albera. Ara l’aplec no se celebra ni el dia de la patrona, el 13 de desembre, ni el segon diumenge de maig, es celebra el dilluns de Pasqua de Pentecosta.


SANTA LLÚCIA EN L’ACTUALITAT
L’any 2000 es va valorar per part de l’Ajuntament de la Jonquera la possibilitat de pavimentar la pista forestal però finalment la pressió d’algunes entitats locals, com el Centre Excursionista Jonquerenc, van evitar que el projecte tirés endavant.
La facilitat d’accés i proximitat així com l’entorn molt ben condicionat com a espai de lleure, amb font, porxos equipats amb graelles, etc fa que sovint també s’hi produeixen robatoris o desperfectes.
El Santuari i l’aplec continuen siguent dos punts d’atracció importants tant a nivell local de la Jonquera com per altres veïns i municipis de les dues bandes de l’Albera. El sentit religiós ha anat perdent l’atracció dels seus inicis de la mateixa manera que l’ha guanyat com a espai de trobada per fer-hi picnics al llarg de tot l’any, com a punt de pas per a excursionistes que fan travessa pel Pirineu seguint el GR11 o fins i tot com un punt de festes alternatives anomenades “Rave’s” que sense cap avís s’hi donen cita, a vegades amb una assistència altíssima en hores nocturnes. L’endemà desapareixen sense deixar cap element identificador i no sempre deixen l’espai tal com l’han trobat...
Des de fa uns anys es va recuperar el Ball de la Marraixa i s’hi van fer unes representacions durant l’aplec per part de l’esbart dansaire de Sant Feliu de Guíxols.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
La informació sobre Santa Llúcia s’ha obtingut del llibre “30 edificis religiosos romànics de l’Albera”, editat pels Amics del Cap de Creus i l’Albera i Albera Viva i llibret del Gat sobre l’Alberada. http://www.lajonquera.info/santallucia.html
Altres textos o reportatges publicats per L’Esquerda:
• L’Esquerda de la Bastida núm. 25 (juny de 2000 /editorial + pàgina 9 i pàgines 32 i 33).
• L’Esquerda de la Bastida núm. 42 (juny de 2003 / pàg. 16 i 17).
• L’Esquerda de la Bastida núm. 48 (juny de 2004 / pàg. 18 i 19).
• L’Esquerda de la Bastida núm. 93 (juliol de 2009 / pàg. 26 i 27).
A partir de 2005 gairebé cada any s’han publicat imatges de l’aplec de Santa Llúcia en les revistes del mes de juny.