Primavera, temps per passejar per la natura, en aquesta ocasió, dia excel•lent per fer una bona caminada, tot i que aquest cop no érem molta colla.
El punt de sortida era Les Pipes, d’allà ens dirigírem al llac i un cop passat, puja que pujaràs fins a les collades de Parmal, just a sobre de Roc Colom (901 m.). Per admirar un dels molts grans valors que tenim en el nostre patrimoni natural. Les vistes panoràmiques de la plana empordanesa amb tot el seu esplendor, que efectivament, va aconseguir que quedéssim en silenci, embadalits contemplant aquesta meravella. Com la passada vegada que varem pujar per aquest indret , no varem saber trobar la mina de Roc Colom. Aquesta mina s’extreia mineral de ferro. Està composada per una sola galeria d'uns 50-60 metres, explotada a finals de XIX, i actualment es troba amb molt mal estat. Hi ha el perill imminent de que s’ensorri, segons informacions alienes.
En aquesta ruta a mesura que ascendíem anàvem admirant la gran varietat de vegetació que té.
La vegetació de Requesens, en particular i la de l’Albera en general, presenta
diverses peculiaritats que la fan molt interessant, donant-nos la possibilitat
d’estudiar una vegetació corresponent a climes molt diferents en pocs
quilometres de distancia, ja que passem del nivell del mar on trobem un clima mediterrani
pur fins als 1.256 metres de Puig Neulós, on podríem dir que ens trobem amb un
clima atlàntic, corresponent a zones subalpines.
Un altre factor que ens condiciona el tipus de vegetació que podem trobar
és el terreny, trobar-nos amb granits, pissarres i esquists principalment –
formats amb els grans plegaments que van crear els Pirineus -, els quals donen
un terreny àcid.
A continuació us presentem aquesta varietat de vegetació. Les zones planes
de casa nostra es troben cobertes per brolles on dominen estepes, brucs,
ginestes i d’altres espècies arbustives. A mesura que anem pujant passem a trobar
una Sureda amb molt de matoll. Al arribar a l’Anyet trobem una zona amb
vegetació de ribera. Després a mesura que ens acostem a Requesens trobem una
Sureda, però ja sense tant sotabosc. Per sobre d’aquí – punt de partida de la
nostra excursió – fins a uns 650 metres trobem un alzinar i damunt d’aquest, fins
a uns 850 metres un bosc caducifoli mixta, format per roures, acompanyats
d’aurons i altres arbres caducifolis. Per sobres d’aquests trobem una fageda,
amb un sotabosc de grèvol a la part més alta i un cop arribem a la carena trobem
una pastura, formació condicionada per l’acció de la ramaderia.
Cal dir que aquests canvis de vegetació no són sobtats, si no que hi ha un
pas gradual entre unes espècies i les altres. Així per exemple, entre la Sureda
i l’alzinar trobem una zona d’ impàs amb alzines i suros i així amb cadascuna
de les formacions.
Als votants del Castell de Requesens trobem una vegetació exòtica, que no
correspondria a la zona. Això és degut a l’acció de l’home des de fa molts anys
que han anat repoblant amb espècies per embellir la zona.
En resum, una excursió simplement fantàstica. La natura i nosaltres.
Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.