La Societat de Cantallops, protagonista de la Flama del Canigó (23/06/2015)

L’acte de la Flama va seguir la línia dels tres anys anteriors en què es reconeixia el voluntariat i el compromís d’un grup de persones amb el poble. Enguany homenatjava els 150 anys de La Societat La Concòrdia i la seva tasca social amb els veïns de Cantallops no només com a mutualitat sinó també com a impulsora d’activitats.

 El 23 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, un centenar de cantallobencs esperaven al Carrer Requesens (Can Sobrepera) l’arribada de la Flama acompanyats dels Xanquers i Tambors de l’Albera. Aquí la cercavila va iniciar el seu recorregut que va arribar fins La Societat, fent el canvi de relleu dels portadors a les Escoles i La Plaça Major. Si bé els anys anteriors la desfilada s’havia dirigir cap a l’Església, on es feia el punt i final, en aquesta darrera edició –en motiu del reconeixement a La Concòrdia- la ruta acabava en el centenari edifici.

Davant la seva façana els tambors van ressonar per darrer cop per donar pas a l’encesa d’un ciri amb el foc de la Flama. Amb un parlament d’Antoni Freixanet es va destacar els esforços des de la seva fundació l’any 1864 i la valentia dels 32 socis fundadors. Freixanet unia la Flama del Canigó amb La Societat i explicava com la germanor i la solidaritat que simbolitza el primer és la mateixa que ha cremat, simbòlicament, en el sí de l’entitat durant tots aquests anys, que “ha permès aconseguir l’ajut mutu entre els socis”.

 L’acte es va tancar amb coca i cava per a tothom i el cant dels Segadors entonat pel públic. L’endemà, en motiu del tradicional romiatge de Sant Joan a Requesens, es va pujar la Flama a l’Església de Santa Maria per encendre els ciris que duien alguns dels assistents.

 (Anna Font)

Missatge de La Flama del Canigó a Cantallops 2015.

La flama de La Concòrdia il•lumina durant 150 anys 

Una vegada més rebem la flama del Canigó que enguany el poble de Cantallops la dedica a la Societat La Concòrdia en la commemoració del seu 150è aniversari.

Primer de tot donar l’enhorabona a la junta, a tots els socis, els que sou avui presents en aquest acte i de manera especial a totes les persones que han fet possible amb el seu esforç aquesta celebració.

Si viatgem fins l’any 1864, trobem que 32 homes valents, com varen ser els socis fundadors, amb coratge i il•lusió per emprendre grans afers, van encendre simbòlicament una petita flamaque anava creixent i que ha perdurat en el temps fins avui. El foc del Canigó que avui tenim davant il•lumina des de dalt del cim tot Catalunya i és per a nosaltres símbol d’unió, solidaritat i germanor. La nostra flama és també la de la concòrdia i l’harmonia que han regnat al llarg d’aquests anys i han permès aconseguir l’objectiu de l’associació: l’exercici de la previsió social, com tots ja sabeu, i l’ajut mutu entre els socis.

Som els hereus que ens ha tocat celebrar aquesta gesta. Si els socis fundadors, els de mèrit, tots els avantpassats, els protectors fins arribar als presents i la junta actual, hem sigut capaços de mantenir el caliu durant 150 anys,us animo a tots els que esteu aquí presents a continuar la tasca. Fins avui ho hem aconseguit i n’és una mostra l’exposició commemorativa de la que tots hem gaudit aquests darrers dies. La societat és un símbol més del poble i un aixopluc no només pels socis, sinó també per a tothom.

Però seria ingrat no recordar els que es varen afegir en una altra gran tasca: la construcció del centenari edifici. Molta prestació personal, molts esforços, suor i treball. Només cal observar la magnitud de l’obra.

La colla de voluntaris que heu fet el treball de posar al dia l’exposició ens heu fet veure que, al llarg d’aquests anys, les coses -en general- es feien bé. Vosaltres sou els continuadors.

Un record per tots els avantpassats, un aplaudiment pels presents i moltes gràcies als que heu donat brillantor a l’exposició.

Felicitats.

 (Antoni Freixanet)

Si voleu veure més fotos sobre la diada, cliqueu aquí. Fotos realitzades per Ramon Boix.

Trobada de germanor amb “Le Boulou en marche” (17/05/15)

Una diada a on la tramuntana ens va acompanyar durant tota l’excursió, com a símbol d’identitat, era una sortida que ens feia especial il·lusió d’organitzar, una trobada conjunta amb el grup randonneur “Le Boulou en marche”. Aquesta sortida volíem i desitjavem que servis per teixir una xarxa d'amistat i alhora compartir coneixements en diversos àmbits amb els nostres veïns de l’altre costat de l’Albera, els quals d’entrada ja compartíem una mateixa passió per la muntanya, i també per la nostra Albera, cosa que entre tots plegats varem aconseguir amb escreix.

La ruta que vam preparar per aquesta ocasió era una excursió que en el seu dia va tenir un especial ressò pel número de participants que hi van assistir, i que també resumeix una mica l’entorn del nostre poble, Coll del Medàs, Collet de Baix i les fonts (Dòlmens, panoràmiques i Fonts).

Varem sortir de Cantallops direcció el Coll del Medàs pel còrrec de Comes, pel camí visitàrem el dolmen del Puig Gros i un cop al Coll, varem admirar el dolmen del Medàs I, tot seguit des de la carena que ens portava al Collet de Baix varem gaudir, en un dia especialment clar, per una banda les panoràmiques de la zona de Requesens amb el seu castell i al fons el cim de Puig Neulós i per l’altre costat la plana de l’Empordà amb les vinyes i els olivars de Cantallops a primer terme. Un cop al Collet de Baix i després del gran grup que érem – més de quaranta participants – vam decidir baixar directament fins a la Font del Clot de la Tina, en comptes d’anar al Collet de Dalt i la Font d’en Ferreret, per motius d’horaris. Seguint la ruta vam fer aturades a les Fonts del Clot de La Tina i la Font del Solanà, lloc on vam fer la foto de grup, i d’allà seguin les gorgues com la d’en Pere Mala fins arribar al poble.

Presentació de la diada

Després de la caminada, va venir la part de forquilla: per aquesta ocasió especial, també havíem preparat quelcom especial. Si normalment anem a dinar a algún restaurant, aquest cop vam organitzar una arrossada amb l'inestimable col·laboració d'en Baldiri i els seus ajudants. El menú constava d'un xic de pica-pica, unes amanides, un excel·lent arròs i gelat per postres. I vi del país. I també val a dir, que per la influència dels nostres companys vinguts de la Catalunya Nord, alguns varem tastar el nostre primer "fil" (la manera col·loquial de dir un Pastís Ricard o aperitiu anisat) Tota la gent del grup excursionista d'El Voló es varen trobar ben acollits per nosaltres els amfitrions i ja es parlava d'un "partit de tornada" o excursió-dinar a casa seva. La veritat és que vàrem passar una jornada ben agradable, en companyia dels ara ja amics d'"El Voló endavant", teixint llaços de relació i d'amistat entre gent de pobles gairebé veïns però que vivim d'esquenes els uns als altres, perquè un desgraciat dia algú va decidir de posar una frontera entre nosaltres. I ara resulta que vivim a països diferents. Però com va dir l'amic Georges al torn de parlaments "no cal pas parlar de la Catalunya nord ni de la Catalunya sud, perquè de Catalunya només n'hi ha una"

Si voleu veure un ampli reportatge de la diada cliqueu aquí.

Cantallops, terra de dòlmens

La paraula dolmen (tol men) en bretó significa “taula de pedra”. És una tomba feta amb grans pedres o megàlits a la qual s’hi podia accedir directament o a través d’un passadís. A la zona de les serres de l'Albera i Rodes existeixen cap a 120 dòlmens, una vintena de menhirs i moltes roques amb gravats, inscultures i cassoletes. Majoritàriament es troben en punts alts i terrenys planers, orientats cap al sud o sud-est.
Els dòlmens són restes de construccions prehistòriques que tenien un ús funerari i simbòlic. Es feien servir per enterrar alguns dels membres de la comunitat i originalment anaven tapats amb terra i pedres que formaven un túmul. Amb el temps, però, van adquirir altres usos. Moltes pedres es van reutilitzar per construir cases i alguns dòlmens s’usaven com a barraques de camps, vinyes i pastors. Però des de finals del segle XIX els dòlmens es van revaloritzar per la informació que ofereixen sobre les comunitats humanes prehistòriques.

Al terme de Cantallops hi ha 7 dòlmens, alguns dels quals ja es coneixien des d’antic, però han estat estudiats i catalogats des de fa poc temps. Cal situar-los en una forquilla cronològica que va de mitjan del IV a mitjan del III mil·lenni aC. Els dòlmens de Collet de Baix (descobert el 1999), Coma de Gall (1987), de Puig Gros (1998), Coll de Madàs II i Coll de Madàs III (1994) són del tipus de sepulcres de corredor amb cambra curta trapezoïdal i corredor estret, fet amb paret seca o amb lloses més baixes que les de la cambra funerària. El dolmen del Coll de Madàs I (1980) és del tipus galeria catalana i té una cambra rectangular curta i passadís ample de parets paral·leles. Pel que fa al dolmen del mas Baleta, els investigadors l’han situat de manera intermitent als termes de Cantallops i La Jonquera. El Madàs II està a Requesens però forma part, amb el Madàs I i III, d’un mateix conjunt funerari.

De tots aquests dòlmens només se n’ha excavat un, el del Coll de Madàs I, els anys 1981 i 1988. Les troballes el situen entre el Neolític final i el Calcolític (punta de sageta de sílex amb peduncle i aletes, raspador sobre làmina carenada de sílex, dena de collaret d’esteatita, petits vasos llisos, fragment de vas campaniforme internacional, tipus puntejat geomètric) i el bronze final (anella de bronze i fragments d’urnes acanalades de l’edat del bronze final), és a dir, entre mitjan del III a final del II mil·lenni aC. Aquest dolmen, que tenia la llosa superior tombada, fou restaurat el 1996. Els dòlmens són, juntament amb el paisatge, les restes del Patrimoni Cultural protegides més antigues del terme i, per tant, són uns documents arqueològics molt valuosos que han de ser conservats i coneguts.

Les fonts

Cantallops és un territori bastant ric en recursos hídrics, sobretot la zona nord, a “La Muntanya” i a Abellars. Les fonts han estat de bell antuvi indispensables tant per als picapedrers com per als treballadors del bosc, a més d’oferir uns espais d’esbarjo a berenars festius, excursions dominicals o escapades solitàries.

Bona part de les fonts del poble es van arranjar a principis del segle XX, quan a Cantallops hi vivia més gent i s’havien començat a estendre les estades ocioses a les fonts. Un exemple d’aquesta passió per la natura romàntica és el dia de Sant Macari. Després de la festa major, el 5 d’agost, i fins als anys 50, la gent del poble pujava a berenar a les fonts de “La Muntanya”. José Girbal i Pedro Sans, el 1912, van escriure i musicar una cançó anomenada Lo dia de Sant Macari, que està reproduïda al capítol 23.

Les fonts que hi ha dins el nucli urbà servien sobretot per abastir d’aigua la població que no disposava de pous a casa, la majoria. L’any 1978, però, es van aprofitar les fonts més cabaloses de “La Muntanya” per portar l’aigua corrent al poble. L’aigua de les fonts de la Verna, la Figuera, la Feixa, d’en Galter i les Quatre Aixetes va ser conduïda a un dipòsit d’aigua que hi ha a la Planella, des d'’on es distribueix a tot el poble. Malgrat la destrucció de les estructures de les antigues fonts ara canalitzades, la població va agrair el fet de no haver d’anar a buscar aigua a la font per l’ús domèstic ni anar a rentar a la ribera estiu i hivern. Les fonts, doncs, van passar a tenir un paper purament ornamental i d’oci. Algunes d’elles, fins i tot, van desaparèixer, com la que hi havia davant l’antiga caserna de la guàrdia civil.

D’entre les fonts més singulars hi ha la del Clot de la Tina, un lloc molt fresc a l’estiu que gaudeix de l’ombra d’un tell. La font està equipada amb un dipòsit, uns bancs, una taula de pedra i un rec de desguàs. Unes inscripcions indiquen el nom de la font, l’any de construcció (1916) i les inicials dels que la varen fer construir (S. C. de Salvador Casas i A. LL. d’Antònia Llongueras). També hi ha un gravat recordant que... Se suplica la llimpiesa.

Malgrat l’existència de moltes fonts, avui són desconegudes per la majoria de la població i estan mig perdudes, seques, brutes i engolides per les mates o en total desús. Part dels joves del poble s’ha dedicat aquesta última dècada a recuperar algunes fonts com la del Clot de la Tina, del Solanà, del Pilar, de l'Escorxada o de Can Quim Daviu, malmeses per l’aiguat de 1986. Les fonts en més bon estat són la font del Clot de la Tina, la font del Solanà, la font de la Mel i la font de Baix.

Extractes del llibre Cantallops, de Antoni Cobos, Lluís Serrano i Miquel Serrano (2007). Monografies locals dels Quaderns de la Revista de Girona / Diputació de Girona / Caixa de Girona

Roc de la penya i Abellars, sortida conjunta amb el CEE (12.04.2015)

Dins de la programació de sortides de petit format del Centre Excursionista Empordanès (CEE) el passat 12 d'abril, el Grup Xiruca i Forquilla va organitzar una sortida al Roc de la Penya i a Abellars guiada pel Doctor en Història i cantallobenc Lluís Serrano. Un molt bon dia i més de quaranta persones per aquests monts demostren el gran èxit de participació d'aquesta sortida.

Aquesta sortida, de dificultat mitjana, amb cinc quilòmetres de recorregut i amb tres-cents metres de desnivell, té molts punts d’interès, com ara la gran panoràmica sobre la plana i sobre l'Albera. Hem pogut donar a conèixer el patrimoni cultural i natural d'aquest racó de la banda sud de l'Albera i fer una passejada per la muntanya sortint des de Cantallops. En lloc de dirigir-nos a cap al Madàs i Requesens o cap al Puig de les Canals o el Coll de l'Auleda hem centrat la ruta a la carena de Terres Blanques i la vall d'Abellars, un paisatge granític i metamòrfic excepcional d'on surten alguns dels còrrecs afluents de la Ribera Torrelles i on hi hagué un antic poblat i una església medievals.

Sortint de Cantallops cap a l'oest la ruta passa al costat del cementiri municipal i puja per la ‘Costa d’en Titella’, en l’antic camí públic (també ramader) a Santa Llúcia i la Jonquera. Ens vam desviar al nord d’aquest camí per dirigir-nos fins a la font de l’Escorxada, que estava seca i embardissada, i vam arribar fins a dalt de les dues penyes del Roc de la Penya, on vam parar a esmorzar amb Cantallops als nostres peus. D'allà vam pujar a Terres Blanques, on vam veure el vessant nord de la Muntanya de Cantallops, entre la Barbota, el Coll de l'Auleda, el Puig de les Canals, el Castell de Requesens, el Coll de la Tanyareda, el Coll de l'Estaca i el Coll de Dona Morta, ja a envistes d'Espolla. A Terres Blanques vam trobar un grup de caçadors de Cantallops que havien netejat un tros de corriol, a través del qual vam poder veure també una de les inscultures prehistòriques que hi ha en aquest lloc i que, fa uns anys, fou descoberta pel mateix guia. Baixant de Terres Blanques vam tornar a Cantallops per Abellars, nom d’un antic poblat medieval, on vam poder veure l'antic Mas Bruch i els afloraments granítics del Roc de Sant Jaume i del Roc de la Sabata.

En Lluís Serrano, el nostre guia en aquesta excursió i bon coneixedor de la història i el patrimoni del poble, va respondre totes les qüestions i comentaris que van anar sortint durant la ruta i va explicar en diverses ocasions la història i l'evolució dels camins ramaders, els conflictes i les resistències socials derivades del procés de privatització de la Muntanya comunal de Cantallops, les inscultures prehistòriques i les notícies del poblat medieval i l'església de Sant Jaume d'Abellars.

El fet de passar per l'antiga font de l'Escorxada i prop d’on podrien trobar-se les restes de l'església de Sant Jaume d'Abellars va suscitar l'interès per organitzar una neteja de la font i una recerca a fons per poder determinar la ubicació exacta d'aquesta església. Anem, així, fomentant el coneixement del patrimoni, la seva recuperació i la seva conservació.

Si voleu veure un ampli reportatge fotogràfic de la sortida, cliqueu aquí. Fotos realitzades per Ramon i Xavier Boix i Àlvar Farré

Ruta megalítica de Sant Climent Sescebes (15/02/2015)

En aquesta sortida hem visitat als nostres veïns de Sant Climent, zona on hi trobarem una important concentració de dolmens i estanys poc freqüentats pel nostre grup, motiu pel qual ens va fer estar atents en tot moment dels indicadors del recorregut, tot i la mala meteorologia del dia, l’excursió com sempre es va viure amb un ambient distès, a on les converses i les rialles varen ser el centre de tot plegat.

Excursió circular de poc desnivell – uns 200m. aprox.- que varem fer amb uns 3 hores i mitja la qual en va servir per conèixer el dolmen de la Gutina, i molt a prop seu els estanys del mateix nom, d’especial interès natural ; els menhirs de La Murtra i el de la Pedra Dreta o Vilartolí. Com a curiositat dir-vos que un cop us trobeu a prop del Dolmen de la Gutina, trobareu senyalitzat el circuit amb petits dolmens pintats de blau i petits menhirs pintats de vermell que varen fer l’any 2008 els nens de l’escola de Sant Climent.

Introduïm-nos dins el món megalítics de l’Albera; la serra de l’Albera en els seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de la conca mediterrània, existeixen quatre grans categories de dòlmens, sepulcres de corredor, galeria catalana, dòlmen simple, cista amb túmul i els menhirs, amb una cronologia entre el Neolític mitjà i el Calcolitic (3.500 / 1.800 a.C.) els trobem situats a zones planeres, a turons i colls, a una cota de 100 m a 460 m d'alçada i amb una orientació al sud i al sud-est.

Els dòlmens són monuments funeraris que eren utilitzats per la inhumació individual o col•lectiva d’una comunitat, clan o tribu determinada. Els menhirs, les pedres dretes, serien llocs de reunió i de culte. En no tenir els referents ideològics i codis del seu univers cultural desconeixem molts aspectes d’aquestes societats del passat. Els monuments megalítics són doncs, la representació de les creences – fruit de la interrelació amb el medi natural – d’aquesta societat agricultora i ramadera.

 Dolmen de la Gutina 
El dolmen de la Gutina és un dels monuments megalítics més antics i ben conservats de l’Albera. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra subcircular i passadís estret, del període neolític i més de 5.500 anys d’antiguitat.
El seu bon estat de conservació, fruit de la restauració de l’any 1985, permet observar l’estructura del dolmen, amb grans lloses de granit, de forma ametllada, formant les parets de l’entrada i de la mateixa cambra sepulcral. A 1,75m d’alçada, una imponent llosa de gairebé 13 tones cobreix la cambra.
Es poden observar clarament restes del túmul circular, d’uns 11-12m de diàmetre, a la part davantera del monument, amb un rebliment de terra i pedregar sostingut per un anell de blocs de contenció.
El dolmen de la Gutina forma part d’un agrupament megalític a la ribera oriental de l’Anyet, on també s’hi troben els dòlmens de la Cabana Arqueta, Prat Tancat, del Puig del Pal, i de Tires Llargues i menhirs com el de la Murtra.

Els estanys de Gutina 
Són un sistema llacunar de 2 estanyols que ocupen una superfície d'unes 2 hectàrees. Es tracta de l’estanyol de la Rajoleria i de l’estanyol de la Cardonera, dos estanys temporals mediterranis que arriben a quedar totalment secs. Aquesta temporalitat és precisament el que les fa més interessants des del punt de vista naturalístic, ja que són uns ecosistemes amb forts contrastos entre els períodes secs i els períodes d’inundació. La singularitat d’aquests tipus d’estanys fan recomanable sa seva protecció. Els estanys de Gutina estan inclosos dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 "Basses de l'Albera".

Menhir de la Murtra 
El menhir de la Murtra, amb 3,45 metres d'alçada, és un dels grans monuments megalítics de la zona. El menhir de la Murtra (també anomenat Pedra gentil) és una gran roca granítica en forma d’estela de 3,45m d’alçada i 1,7m d’amplada, amb un gruix de 45cm, implantada en la seva localització actual, ara fa uns 5.000 anys, entre els períodes del neolític mitjà i del calcolític.
Al seu costat també s’hi alça un petit menhir (1,17m d’alçada), redreçat en temps contemporanis probablement en una localització inexacta, però que delata l’existència d’un cromlec del que el Menhir de la Murtra en seria la peça principal. Així, cal suposar que el menhir era envoltat de diversos menhirs de menor talla, disposats en en cercle a uns 5-8 metres del centre. A tall d’exemple, el conegut monument de Stonehenge, a la Gran Bretanya, és així mateix un cromlec de grans dimensions.

Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.

Cavalcada de Reis a Cantallops 2014

Un cop passades les Festes de Nadal, i vist des de la distància, encara podem dir que avui perdura la il·lusió de l’arribada dels Reis Mags a Cantallops. Un esdeveniment important per a molts veïns, que durant molts dies han treball per  aconseguir que els Reis d'Orient repartissin somriures i joia amb una cavalcada plena de màgia pels carrers de Cantallops.

Qui ho anava a dir ara fa quatre anys, que Ses Majestats els Reis Mags no sabien ni on era Cantallops  i ara de mica en mica, any rere any l’esdeveniment ha anat guanyant força. Primer amb l’arribada dels tambors dels Patges repicant durant els primers dies de l’any i que senten els infants cada vespre de diferents llocs de les rodalies del poble, un any després també amb l’ incorporació del Patge Reial per recollir les cartes dels nens i nenes, un altre any amb l’arribada dels Reis Mags per primera vegada després de molt i  molt de temps i finalment aquest any amb la plantada del Campament Reial.

Enguany el quadre que oferien els infants i veïns com a públic  i tot el grup de Reis i patges deixava entreveure la calidesa i dolçor d’una tarda plena d’il·lusió  que va agradar a petits i grans.

Quan tot un poble treballa amb tanta força i ganes per veure com els seus infants, amb nervis evidents, viuen amb innocència aquells instants únics a on els somriures, i l’ emoció prenen tot el protagonisme, això no té preu. Recordem que els nostres nens i nenes són el futur i com a tal, hem de potenciar tots els valors que la nostra societat pot oferir i així en el dia de demà seran ciutadans capaços de desitjar un món millor.

Felicitats a tots els que han participat d’una manera o altre d’aquest gran esdeveniment i Feliç any 2015.

Si voleu veure el reportatge fotogràfic realitzat per Ramon i Xavier Boix, cliqueu a sobre del següents actes:

-          Patge Reial (27/12/2014).

-          Campament Reial (04/01/2015).

-          Cavalcada de Reis (05/01/2015).

Caminada per la marató TV3 (14/12/2014)

Per segon any, el Consorci dels Aspres d’Empordà organitzava una caminada i dinar popular, en el que tots els fons recollits anaven destinats a la Marató de TV3 i Xiruca i Forquilla va participar  en aquest acte. Es tractava d’un acte de germanor entre la gent de la contrada -Capmany, Espolla, Sant Climent, La Jonquera i Cantallops-, amb una finalitat solidària. En aquests acte hi van participar unes 190 persones.

La caminada començà a la Plaça Major de Cantallops a les 9.00 del matí fins arribar al veïnat de Requesens lloc escollit per dinar, productes locals de primera qualitat: botifarra, xuia, mongetes, pa amb tomata, galetes, vi, aigua i garnatxa.

En aquesta activitat es van recaptar uns 1900 euros aproximadament destinats a les malalties del cor. A Catalunya es van recaptar un total de 8.864.016 euros.

Catalunya ha bategat al ritme de La Marató de TV3. El resultat d’aquesta intensa jornada és un marcador que frega els 9 milions d’euros i que permetrà impulsar de manera decisiva la recerca en malalties del cor. 

Després de 15 hores d’emissió en directe, La Marató de TV3 ha aconseguit avui, en la seva 23a edició, dedicada a les malalties del cor, un èxit contundent de participació i una recaptació de 8.864.016 €. Aquesta és la xifra que reflectia el marcador quan, a les 0.58h, Mònica Terribas i Quim Masferrer acomiadaven el programa des del plató 1 de Televisió de Catalunya. 

Han fet possible aquest resultat les desenes de milers de donatius al 905 11 50 50 i la mobilització social que s’ha desplegat a l’entorn de la iniciativa. La xifra aconseguida és provisional, ja que s’incrementarà amb els donatius que arribin fins al 31 de març, quan es farà el tancament definitiu d’aquesta edició.

Catalunya s’ha mobilitzat intensament per La Marató

La societat catalana ha tornat a protagonitzar un moviment de gran vitalitat per donar suport a La Marató. S’han fet més de 2.000 activitats populars organitzades per entitats i col·lectius de tot tipus, que des de les 41 comarques catalanes han sumat esforços per impulsar la recerca en les malalties del cor. Un moviment que ha aconseguit implicar 1 milió de persones i que s’ha mostrat de diferents maneres al llarg del programa. 

Nombroses cares conegudes dels àmbits esportiu, cultural i artístic han mostrat la seva adhesió a La Marató amb una crida amb gran càrrega emocional en la qual situaven la seva mà sobre el cor i pronunciaven l’eslògan de La Marató d’aquest any: “Truca. La investigació respon”. 

Al voltant de 2.400 voluntaris han cedit el seu temps per atendre els milers de trucades de donatius al 905 11 50 50 des de les 4 seus telefòniques que han funcionat al llarg de la jornada: Fira de Barcelona, Universitat de Lleida, Port de Tarragona, i Palau de Congressos de Girona. Un miler de línies telefòniques instal•lades en aquests espais han permès absorbir la solidaritat dels catalans que s’ha traduït en el marcador final. 

La Marató  també ha tingut una gran presència a les xarxes socials. Al llarg de 15 hores d’emissió, la pàgina de Facebook ha guanyat 2.576 nous seguidors i en aquest moment compta amb 202.439 usuaris.

A Twitter s’han guanyat 1.455 seguidors durant el programa i ara en suma 43.900. 

Els “hashtags” que han centrat aquesta edició de La Marató a les xarxes socials han estat #LaMaratóTV3 i #LaInvestigacióRespon, que en 24 hores han obtingut 39.581 piulades.

Com a novetat d’aquest any a les xarxes socials trobem el compte d’Instagram del programa, @lamaratotv3, que en un sol dia ha sumat 1.041 seguidors i ara en compta amb 2.405. 

La destinació dels fons recaptats en La Marató 2014

La inversió en recerca dels fons recaptats a La Marató 2014 permetrà continuar avançant per guanyar anys i qualitat de vida a persones afectades per alguna malaltia del cor, mitjançant el finançament de projectes d’investigació.

Al febrer del 2015, La Fundació La Marató de TV3 obrirà la convocatòria d’ajudes a la recerca en les malalties del cor, on els investigadors experts en aquestes patologies es poden presentar per optar al lliurament d’ajudes. Serà durant el mes de novembre del 2015 quan es farà pública la destinació final dels fons recaptats en aquesta edició.

Felicitats a tots. Orgull i emoció després de veure un país sencer mobilitzat per una única causa!!!! .

Per veure el reportatge fotogràfic fet per en Ramon Boix, cliqueu aquí.

VII Festa del Xuixo (29/11/2014)

Com fem cada any, i ja en van 7, el propassat dissabte dia 29 de Novembre varem celebrar la Festa del Xuixo. Enguany varem decidir que la dulça convidada fossin els Taps de Cadaqués. Aquesta mena de postra de pa de pessic, que no és exclusiva de Cadaqués, ha estat adoptada amb èxit des de fa molts anys pel món de la restauració, introduint-hi variacions reeixides  com ara el fet de banyar-los en rom cremat, xocolata desfeta o altres aportacions del gremi dels fogons.

Nosaltres com que, tot i ser de terra endins, comptem amb algun llop de mar, varem preparar un bon rom cremat per banyar els taps. Els artífexs d'aquesta beguda marinera varen ser en Xicu, la Lourdes i en Miquel. Hi va haver qui els va preferir xocats al rom i d'altres s'estimaren més menjar-se'ls en sec. Això anava a gust del consumidor. De totes maneres, perquè la cosa no quedés massa seca o empalagosa, també disposàvem de begudes variades per remullar el bec, sobretot garnatxa i moscatell, ambdues coses prou bones per fer baixar xuixos i taps.

Xuixos i taps realitzats pel mestre pastisser Victor Capalleras.

Enguany érem molta colla, senyal de la bona salut d'aquesta festa que humilment organitzem, i que no és res més que una trobada d'amics al voltant d'una taula, I de fet, sempre hem tingut molt clar, que no cal res més en aquesta vida. Per molts anys ho puguem fer!!!

Per veure més fotos cliqueu aquí.

Remuntem la riera de Requesens (16/11/2014)

La tardor és un moment en què  els boscos ofereixen un espectacle cromàtic únic, enriquint el paisatge amb infinitat de tonalitats, a més de descobrir els colors que ens ofereixen aquests acompanyats de l'aire fresc i net, també ens fan venir ganes de trepitjar fulles seques, de sentir el soroll gairebé místic dels rierols i rieres,  de conèixer els sons, sabors, etc..  Resumin, de viure les sensacions d’uns mesos de certa bonança abans de l’arribada de l’hivern.

Són aquestes petites  coses senzilles que ens emocionen i  que en altres circumstàncies no en soms conscients de viure-ho, com per exemple l’Henri que va quedar impressionat de les parets de pedra seca que ens varem trobar a la primera part del recorregut, o bé l’excel·lent recorregut que varem gaudir, digne del millor recorregut botànic imaginable (suros, alzines, roures, castanyers, faigs,grèvols aurons, cedres i molts d’altres). Aquestes són una petita mostra de les coses que varem viure en tot el seu esplendor.

Doncs bé, el diumenge 16 de novembre, dia frecs però assolellat, varem decidir endinsant-nos a la riera de Requesens; amb una molt bona participació sortírem de La Cantina direcció la Rajoleria, d’allà continuarem pel camí que ens porta a seguir la riera, per la seva banda esquerra, fins a travessar el Pont de les Cutives, d’allà i agafant el camí de mà esquerra anàrem ascendint de manera molt pausada gaudint de tot el que ens envoltava, fins arribar a un punt espectacular on es troba un salt de d’aigua a la zona coneguda com el Xurro, després  continuarem la marxa fent un gir de 180º tot vorejant el torrent per la seva banda dreta. A uns cinc minuts d’allà trobàrem un dipòsit acompanyat de fagedes, i a pocs metres aprofitant una de les poques clarianes de Sol, varem fer la típica parada per esmorzar, on  l’Alvar ens oferir per acompanyar l’àpat de cadascú un bon fuet de Darnius, en Xicu com sempre la seva arma secreta (la cantimplora plena de vi), finalment per endolcir, la Mònica que ens obsequiar amb unes galetes de xocolata que varen entrar molt i molt bé. Després d’aquesta pausa començarem a  baixar, sempre  a prop de la riera on varem poder veure diferents rescloses, fins arribar al pantà de Requesens, força malmès en aquest moments, si ho comparem amb el lloc idíl·lic que era abans. En aquest instant ja no quedava gaire camí per arribar de nou a La Cantina a on aprofitem per fer un “apéro” abans de baixar cap a Cantallops.

La Riera de Requesens

El riu anyet, conegut també com a riera de Requesens, la condició i qualitat de l’aigua s’ha conservat perfectament, a diferència de altres rieres en l’actualitat. Aquesta és una riera que recull aigües que baixen de tota la carena del Puig Neulós. L’activitat de l’home (agrària, ramadera i forestal) a la muntanya de Requesens va originar també la construcció d’algunes rescloses.

Resclosa de les Pipes. Situada a pocs metres més amunt de les edificacions avui gairebé en ruïnes de les Pipes, servia per regar el prat.

Resclosa del Llac. Bastida als voltants de l’any 1930 pel Duque del Infantado, antic propietari de la muntanya de Requesens, amb la intenció de construir-hi una petita central elèctrica. L’any 1942 els nous propietaris, Comercial Borés, S.A. la varen utilitzar per produir l’energia per fer funcionar la serraria de les Pipes. És en bon estat i forma un llac que antigament era de gran bellesa; per tornar-ho a ser hauria de fer-se alguna intervenció de neteja.

Resclosa de les Cutives I. A pocs centenars de metres aigües amunt del llac s’hi troba aquesta resclosa per regar els prats d’en Gumbau i d’en Francisco.

Resclosa de les Cutives II. Més amunt de l’anterior i per sota l’hort d’en Rafel, servia per fer arribar l’aigua als camps del coll del Castell.

Resclosa de la Capella. Es troba situada al rierol de la Font Rovellada. Servia per subministrar  l’aigua al veïnat de Requesens, omplint la bassa d’en Gumbau des de la qual es feia arribar a les cases.

El Xurro. Es troba situat al rierol de Parmal (un dels que forma la riera de Requesens). És una construcció d’aprofitament d’aigua construït probablement a la mateixa època que el Castell. Consta d’una petita caseta amb dos dipòsits filtrants que feia arribar l’aigua fins al Castell a través d’un llarg rec.

Text extret de la revista Esquerda de la Bastida nº 26 - La Jonquera en el seu passat: El Llobregat, l’Anyet i l’aprofitament de les seves aigües. - Setembre 2000 de Joan Budo Bagués.

Aquí us fem un recull en imatges on podreu sentir el goig d’observar tan bell espectacle; i si a més les condicions ambientals són favorables com va ser el cas, tenim al nostre abast un regal de la natura.

Cliqueu aquí.

Puig de les Canals "La Muntanya" (26/10/2014)

Aquest diumenge 26 d'octubre l'objectiu xirucaire era fer l'ascenció al pic més alt del poble, el cim del puig de les Canals, de gairebé 900 metres sobre el nivell del mar. Generalment per pujar-hi es passa per les Fonts, per l'Auleda o pel coll de les Canals, però és una mica dret i costerut. Per fer-ho més accessible i apte per gairebé tots els públics, aquesta vegada la idea ha estat accedir-hi per darrera i sortint del veïnat de Requesens. De bon matí, a les 8 de l'hora nova (recent canviada als rellotges que encara no es canvien sols) una vintena de xirucaires entusiasmats pel bon dia que feia enfilàvem cap a Requesens, reciclàvem uns entrepans congelats gairebé dos mesos enrere i agafàvem el camí del Coll Forcat seguint el GR-11.

La pujada des de Requesens (500 m) comença suau però a partir de la Font de la Verneda (725 m) comença a muntar més fort fins al coll. Amb mitja gana feta, vam esmorzar al Coll Forcat (827 m). En acabat, vam seguir el camí que voreja el Puig Llobregat per l'esquerra fins el Coll de l'Espinàs (872 m). Allà vam poder observar una mostra d'arquitectura popular (o millor dit, pastoral), una de les barraques de pastor de l'Albera, molt ben conservada. I d'allà vam seguir cap al sud fins a arribar a la punta del Puig de les Canals, seguint les antigues parets que divideixen la banda de Requesens de les Vinyasses. A la punta de les Canals hi ha una de les antigues fites que delimita, en aquest cas, Cantallops (C) de Requesens (R). Des d'aquest punt la vista és impressionant. Al sud, la vall de la ribera Torrelles i la plana de Cantallops, la resta de l'Empordà i el golf de Roses al fons. A l'est, El castell de Requesens, Mirapols, Baussitges, Roc Colom, el Ras de la Menta i el Coll de la Massana. Més al nord, El Puig Neulós, Roc furiós i el Pic de Sant Cristau darrera el Puig Pinyer i el Puig Llobregat, prop d'on neix el Llobregat d'Empordà, que baixa cap al Fitó. I a l'oest, Bellaguarda, El Portús, l'imponent Canigó, Les Salines, La Mare de Déu del Mont, etc. 360 graus de vista, tot l'Empordà, part del Vallespir, la Garrotxa i Girona. 

Després de la foto de família de rigor (Lluís, Chesse, où-est le titi?), de retorn a Requesens una part del grup va explorar la part de dalt del cim del Puig del Llobregat (925 m) i una altra part va arribar-se fins a la Font d'en Manel (770 m), baixant del Coll Forcat cap a Sant Martí d'Albera, un lloc ombrívol, dels més bonics de l'Albera. Allà el famós pastor Manel Costa (1822-1911), de Sant Martí d'Albera va fer i esculpir una font amb diverses llegendes, com "Assenteu-vos que la muntanya canse" o "Anaquet puestou ayfa de bon está par mangea, beoure y foumá". Aquest pastor també fa fer, anys més tard, la font del Coll de l'Ullat (La Reyne de les Founs) i la Torre d'en Manel del Puig Neulós.

Tot baixant, encara vam poder trobar algun cep i algun oriol dels que van quedar de la gran florida boletaire de fa dues setmanes. I avall que fa baixada, aviat vam trobar-nos a Requesens per tornar a casa amb els cotxes o bé quedar-nos a dinar a la Cantina.

Després de caminar tranquil·lament Coll Forcat avall, de tornada del cim de les Canals, ens esperava a La Cantina una taula parada per tots els xirucaires que van voler continuar la sessió amb la part de "Forquilla" i pels forquillaires que es van saltar la part de "Xiruca". A l'ombra dels castanyers d'Índies d'un molt bon dia que no semblava d'octubre van anar passant platats d'amanida, pa, embotit, allioli, patates fregides, alguna truita i carns a la brasa de tota mena: filets, cuixes de pollastres, botifarres, xai i senglar per parar un tren. Els més menuts, els forquilletes, van trobar distracció mirant el ramat de vaques que campava i en la construcció d'una barraca de pals i fustes diverses sota el noguer d'allà a la vora. I els més grans, els forquillasses, anar tastant primers, segons i postres à plein air fins a l'hora de tornar per avall. Aquest cop la forquilla ha guanyat la xiruca, ja que vam acumular energies i calories per fer un parell d'excursions més.

Apunts històrics

La Muntanya, o sigui la serra de les Canals, al nord del poble de Cantallops, constitueix la part més elevada del terme (puig de les Canals, 894 m). La carena fa de partió amb el terme de La Jonquera i és en aquest cim on la tramuntana bufa de manera més impetuosa. És un terreny molt escabrós i salvatge,ja que és ple de barrancs i gorgs llaurats i erosionats per l’aigua. És la capçalera de la riera de Torrelles – la ribera, tal com tothom l’anomena al poble. Hi neixen diferents fonts i còrrecs d’aigua que baixen per les valls i canals per acabar ajuntant-se i formar la ribera. La Muntanya està principalment poblada per boscos de suros i alzines i, a les cotes més elevades, per clapes de roures martinencs i aurons negres.

La serra de les Canals va ser l’última superfície boscosa de les antigues terres comunals que va conservar el comú de Cantallops. Fou d’ús públic del comú de 1610 a 1780-85, anys en què va ser cedida en emfiteusi a les famílies que tenien certes possibilitats econòmiques i tenien el poder municipal, com ara els Batlle, Sobrepera, Daviu, Cortada (Vilademires), Descalç (Darnius) i Subirós (Rabós). Aquestes famílies,que tenien especial interès en l’explotació del suro, van construir masos, si no els tenien d’antuvi, a la riba esquerra de la ribera. Així, el comú de Cantallops es va quedar sense tenir el domini útil de la Muntanya, un recurs en el qual moltes famílies basaven el seu sosteniment. Aquesta qüestió va portar més d’un segle de recursos, plets,enfrontaments, divisions i resolucions judicials per recuperar els terrenys. Els processos principals van ser contra els comtes de Peralada, detentors del domini directe, per intentar recuperar-ne el domini útil (1853-1862) i contra Maria Batlle, hereva de Pere Batlle, beneficiari del primer establiment emfitèutic, per reclamar l’usdefruit de la muntanya (1893). En cap cas el govern municipal va aconseguir les seves reivindicacions. Durant la revolució de 1936 l’Ajuntament, junt amb el Comitè local de milícies antifeixistes, confiscà aquests boscos al·legant els antics drets del comú de Cantallops. Tot seguit foren col·lectivitzats. Actualment la Muntanya pertany, principalment, als hereus dels antics emfiteutes. 

Text extret del llibre "Cantallops" (2007) d'Antoni Cobos, Lluís Serrano i Miquel Serrano. Quaderns de la Revista de Girona núm. 133. Girona, Diputació de Girona / Fundació Caixa de Girona (Pàgines 32 i 33).

Cita d'arxiu del s. XIX:

El pueblo de Cantallops se hallaba en la posesión inmemorial de utilizarse y disponer de los frutos y réditos de  un monte que lleva su mismo nombre, cuyo perímetro o circunferencia era de más de cuatro horas, su terreno irregular, lleno de malezas, peñascos y cañadas profundas, y contenía más de tres mil vesanas de tierra poblada de una frondosa arboleda, en su mayor parte de robles, encinas y alcornoques que producían abundante bellota y era por una sola el alivio de los vecinos, cada uno de los cuales según su esfera y facultades se dedicaba a criar ganado lanar y de cerda, que alimentado con aquella y con la hierva que prodigaba el monte, remediaban su lastimero estado. También disfrutaba de igual posesión, el propio común de Cantallops acerca del arrendamiento del corcho que producían los mismos árboles, del cual se sacaba una cantidad muy suficiente para cubrir los gastos ordinarios y acudir a otra cualquiera urgencia.

AHCF. Manual del Notari Conte Lacoste 2ºde 1859, 848-933. Notaria de Figueres.

Més informació addicional:

Manel Costa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure      

Manel, berger de L'Albère

Per veure el reportatge fotogràfic podeu clicar aquí.