dimarts, 28 de desembre del 2010

Ruta del contraban, itinerari d’exili, camí d’Albera (Per Lluís Serrano)

Eren dos quarts de nou del matí d’un 18 de desembre, dissabte, - 2ºC. Un airet finíssim i humit de sud-est (xaloc) feia sentir la fred de manera molt viva. Sortírem de la placeta de la Societat cap a la plaça major de Cantallops (200 m) i camí estret direcció les fonts de la muntanya. Començàvem una excursió especial, una sortida vers una de les artèries principals de comunicació del municipi, un camí històric, mig oblidat, però mantingut per la Societat de Caçadors. El camí que “ve d’Albera” com consta en alguns documents és el camí veïnal, forestal, només apte per caminar (o per animals de ferradura), de Cantallops al Portús i a Sant Martí d’Albera. Aquesta ruta fou la comunicació també dels masos del Calze, Vinyasses i Pla de l’Arca vers Cantallops i un camí secundari cap a La Jonquera. Camí de contraban, camí d’exilis: el de 1936 i, sobretot, la retirada de 1939.

En el pas de les Bigues seguírem pel camí que travessa la ribera de Torrelles direcció la font d’en Galter (300 m). Passada la font, deixàrem de tenir fred, el sol havia sortit i ens trobàvem en plena forma. Després de la font, en el primer revolt continuàrem a la dreta, baixant, començàrem a ascendir fins el coll de l’Auleda (697 m). En qualsevol punt del trajecte podem constatar l’impressionant espai natural que representa la Muntanya de Cantallops, recentment, des de 2006, ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus) de la Xarxa Natura 2000 i, des de 1995, Zona 11 (art.140-142) de les normes subsidiàries (planejament urbanístic) en les quals, com a espai protegit, es reconeix la conservació de les àrees vegetals existents, es prohibeixen plantacions d’espècies foranies i no s’admeten moviments de terres ni usos diferents del “destí forestal dels boscos existents o que lesionin els valors de la flora, fauna i paisatge natural”.

La Muntanya”, la serra de les Canals, al nord del poble de Cantallops, constitueix la part més elevada del terme, fins als 894 metres del puig de les Canals. La carena limita amb el terme de la Jonquera i està principalment poblada per boscos de suros i alzines. Aquesta fou l’última superfície boscosa de les antigues terres comunals que va conservar el comú de Cantallops [Serrano, AIEE, Figueres, 40(2009), pàg. 265]. En els anys 50 els suros centenaris foren tallats i convertits en carbó vegetal i fins els anys 80 del segle XX s’explotaren alzinars per llenya. Després del gran incendi de 1986, aquest espai està en ple procés de regeneració amb la presència d’arbres relativament joves.

L’Auleda –zona PEIN (Pla Espais Interès Natural)– i la zona del camp del Calze, han estat objecte de diversos projectes eòlics. És un indret excepcional que cal preservar i, entre altres, lloc de pas d’aus migradores. Molts col·lectius, associacions i plataformes, des de 1998, han defensat aquest territori extraordinari i singular de la desmesura eòlica en espais naturals especialment protegits. De l’Auleda seguírem cap a ponent direcció el collet de la Bruixa (712 m) i d’aquí pujàrem fins La Barbota (778 m) el cim més alt de l’excursió, on hi ha unes trinxeres de factura militar del primer franquisme. D’aquí baixàrem direcció sud pel trencant d’aigües que separa els termes de Cantallops i La Jonquera a les collades de Santa Llúcia (470 m) i d’aquí retornàrem a Cantallops.

Aquesta és una ruta realment magnífica, històrica i llegendària, territori de frontera, feréstec, muntanyes aspres i costerudes, capçalera hidrogràfica, esquistos i formacions geològiques capritxoses, vegetació, fauna, arqueologia i art prehistòric. L’Albera, aquests Pirineus empordanesos orientals, guarden multitud de riqueses que cal conèixer a través d’uns camins que eleven el passeig a calma i contemplació, llavors del clam per la seva defensa.

Lluís Serrano - Desembre 2010

Per veure més fotos:

dijous, 2 de desembre del 2010

III FESTA DEL XUIXO (27/11/2010)



El dissabte 27 de novembre vam celebrar la tercera edició de la Festa del Xuixo, amb una participació màxima; any rere any s’incrementa el número de participants (any 2008-10 part., any 2009-18 part., any 2010- 24 part.). Aquest any la novetat va ser la "dulça" convidada, que, enlloc de ser dolça era salada. Es tracta dels famosos croissants gegants del FORN MONTSERRAT o bé a CAN REBULL d'Olot, que la Lourdes Campsolinas es va encarregar de portar. Amb tres croissants "rellenus", dos de pernil i formatge i un de sobrassada en vam tenir prou per tots i encara en va sobrar per l'endemà esmorzar...
La vetllada va estar amenitzada per boníssims fruits de la vinya (garnatxa i moscatell) i licor d'herbes (ratafia) que van acompanyar l'estrella de la festa, el xuixo. En aquest cas, i com sempre, una bona plata de xuixos de la Passtisseria l'Albera de La Jonquera. Exquisits el xuixos elaborats pel mestre Victor Capalleras i exquisida també la trobada xirucaire i forquillaire. N'hi va haver per tothom i fins i tot alguns van poder repetir...
I com va essent tradicional, una partida del joc de la granota “la ranita” va posar a prova la nostra punteria, tot i portar un xuixo al ventre. Alguns fins i tot van sobrepassar els 1.000 punts, tot un rècord.