dijous, 27 de febrer del 2014

Mirapols – Santa Maria de Requesens. (23/02/2014)

Mas de Mirapols 
El mas Mirapols està situat a gairebé una hora de camí a peu a l'est del Castell de Requesens, al costat d'un còrrec afluent del riu Anyet que té el mateix nom del mas. Està en un lloc enclotat, sense massa visibilitat, en una vall apartada de la resta de la muntanya de Requesens, sota el Roc Colom, l'Orri i el ras de la Menta al nord i sota el Coll de Dona Morta, Puig Grosser i Coll de la Llosarda, a l'est.
La casa, actualment en ruïnes, és un dels masos de la Muntanya de Requesens que antigament es dedicaven a la ramaderia i una mínima agricultura. Hi ha encara restes de la cort dels porcs i estables pel bestiar als baixos, que són utilitzats d'aixopluc per les vaques que poblen tota la finca de Requesens i també per les puces que les esperen. Al voltant de la casa hi ha cirerers, tells, i antigues feixes que mostren un ús agrícola familiar i de subsistència. El mas va ser habitat per famílies procedents de pobles veïns fins a mitjan de segle XX, que va ser definitivament abandonat, com la majoria de masos de Requesens.


Avui en dia, el pas pel mas Mirapols és una ruta prou utilitzada, ja que forma part de la ruta de senders de Gran Recorregut núm. 11 (GR11) entre Llançà i La Jonquera.
Pel que fa als orígens històrics del lloc, sembla ser, segons Joan Badia Homs, a l'Arquitectura Medieval de l'Empordà (1978-1981), que prové de Mira Pauli, la zona on hi havia el castell medieval de Requesens, i que aquest autor suposa que es tracta d'un altre castell situat a l'actual mas Mirapols.
Una altra interessant referència a Mirapols és l'obra de Carles Bosch de la Trincheria Records d'un excursionista (1887), al capítol "Una cassera al porch senglar en los boscos de Requesens", quan es fa referència a la mort d'un llop a la zona de Mirapols (p. 167), i també a l'antic castell enrunat de Mirapols, que situa a mitja hora del veïnat de Requesens (p.197 i 205).
Cèsar August Torras, a El Pirineu Català (1919), es refereix també a Mirapols. Castell de Mirapols. Casa antiga de camp, del tot isolada, situada al fons de sa amagada vall originada sota el coll de l'Orri y envoltada d'energiques y aspres montanyes. Son clot es verd y rient (p.306).
Albert Compte (1919-2014), mort recentment, en un dels seus articles dels Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1987, p. 250) referència, quan enumera les masoveries de la muntanya de Requesens al segle XVIII, també, dos masos Mirapols.


Actualment, fins i tot definicions de Mirapols com la de la Gran Enciclopèdia Catalana en parlen com a: Masia i antic castell del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), dins l’antic terme de Requesens, a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col•lector dins el terme de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). 
Aparentment semblaria que es tracta de dos castells o llocs diferents, però com que al mas de Mirapols no hi ha cap resta de construcció defensiva i està apartat, enclotat i sense aparent valor estratègic, no sembla que hi hagués cap altre castell a banda del de Requesens. La doble referència s'explicaria considerant que el Castell de Requesens també s'anomenés "de Mirapols", que fos una toponímia menor de Requesens. La documentació es referiria al mas, per una banda, i al castell o a la part reutilitzada del castell abans de la seva reconstrucció de finals del s. XIX, per l'altra. Mirapols sembla un topònim local de la zona est del veïnat de Requesens. És a dir, que el Castell de Requesens estava construït al lloc de Mirapauli. Així doncs, el nom del mas seria la pervivència toponímica d'aquesta zona de la Muntanya en un dels seus masos.
L'any 2001, en Lluís Serrano va publicar un article a l'Esquerda de la Bastida núm. 29, amb el títol "Consideracions sobre els castells de Requesens i Mirapols", on parlava d'aquesta qüestió, que aquí hem resumit.


Santa Maria de Requesens (l'església vella).
Església romànica (s. XI), originalment d'una sola nau, després ampliada a dues, amb dos absis semicirculars, transformada en mas (el mas de l'Església, al sud del castell) al s. XVIII.
Segons Badia i Homs, planta basilical amb tres naus. Es va construir amb pedra granítica de la contrada i en resten dues naus (la tercera o no es va arribar a construir mai, o ha desaparegut, ja que segons Badia i Homs encara és visible un petit fragment del mur de la seva absidiola).
La portalada (s. XII) es va desmuntar i es va reinstal•lar a la porta de la capella del castell quan el van reconstruir a finals del s. XIX. Era la seu de l'antiga parròquia de Requesens.
L’església de Santa Maria de Requesens figura en una sentència de l’any 844 del rei franc Carles el Calb, a favor del monestir de Sant Quirze de Colera, de la qual solament es coneix un trasllat del segle XIII. Es tracta d’un document molt manipulat o alterat, possiblement fals.
El 1623 hi ha una indulgència papal a favor de Santa Maria de Requesens. I el 22 de juny de 1682 un Jubileu.



Descripció de la ruta.
Sortim de les Pipes, i agafem la pista que ens porta al Castell de Requesens, abans d’arribar al castell, agafem a la dreta una pista fins arribar a una pineda que és una cruïlla de camins, agafem el camí de més a la dreta, a cinc minuts d’aquí deixem a l’esquerra el forn de calç amb l’edifici annex habilitat com a refugi i continuem la pista que ens portarà a Mirapols (1hora 15 min.), sempre seguint les marques del GR11. lloc on aprofitem per fer un bon avituallament. 
Des d’aquest punt reculem pel camí per on anàvem i agafem un corriol senyalitzat que surt a l’esquerra i que segueix una paret de pedra. Anem baixant , fins travessar la riera de Mirapols. Tot seguit ens trobem amb un camí que seguim cap a la dreta fins tornar-nos a trobar la Riera de Mirapols . La travessem i continuem pista avall. Creuem el còrrec de la Vernosa, continuem baixant i deixem a l’esquerra un camí que ve del magatzem Cremat, fins arribar a una cruïlla. Aquí agafem cap a la dreta , és la pista que ens portarà a Santa Maria de Requesens o també anomenada església vella, i d’aquí fins a la Font rovellada de sota el castell, lloc on arribem al punt de sortida. En total una excursió que dura unes 3hores 30 minuts, tot xinu xano.


Si voleu veure el reportatge fotogràfic fet per Ramon i Xavier Boix i Alvar Farré, cliqueu aquí.