dijous, 27 d’agost del 2015

La Societat de Cantallops, protagonista de la Flama del Canigó (23/06/2015)

L’acte de la Flama va seguir la línia dels tres anys anteriors en què es reconeixia el voluntariat i el compromís d’un grup de persones amb el poble. Enguany homenatjava els 150 anys de La Societat La Concòrdia i la seva tasca social amb els veïns de Cantallops no només com a mutualitat sinó també com a impulsora d’activitats.

 El 23 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, un centenar de cantallobencs esperaven al Carrer Requesens (Can Sobrepera) l’arribada de la Flama acompanyats dels Xanquers i Tambors de l’Albera. Aquí la cercavila va iniciar el seu recorregut que va arribar fins La Societat, fent el canvi de relleu dels portadors a les Escoles i La Plaça Major. Si bé els anys anteriors la desfilada s’havia dirigir cap a l’Església, on es feia el punt i final, en aquesta darrera edició –en motiu del reconeixement a La Concòrdia- la ruta acabava en el centenari edifici.


Davant la seva façana els tambors van ressonar per darrer cop per donar pas a l’encesa d’un ciri amb el foc de la Flama. Amb un parlament d’Antoni Freixanet es va destacar els esforços des de la seva fundació l’any 1864 i la valentia dels 32 socis fundadors. Freixanet unia la Flama del Canigó amb La Societat i explicava com la germanor i la solidaritat que simbolitza el primer és la mateixa que ha cremat, simbòlicament, en el sí de l’entitat durant tots aquests anys, que “ha permès aconseguir l’ajut mutu entre els socis”.

 L’acte es va tancar amb coca i cava per a tothom i el cant dels Segadors entonat pel públic. L’endemà, en motiu del tradicional romiatge de Sant Joan a Requesens, es va pujar la Flama a l’Església de Santa Maria per encendre els ciris que duien alguns dels assistents.

 (Anna Font)





Missatge de La Flama del Canigó a Cantallops 2015.

La flama de La Concòrdia il•lumina durant 150 anys 

Una vegada més rebem la flama del Canigó que enguany el poble de Cantallops la dedica a la Societat La Concòrdia en la commemoració del seu 150è aniversari.

Primer de tot donar l’enhorabona a la junta, a tots els socis, els que sou avui presents en aquest acte i de manera especial a totes les persones que han fet possible amb el seu esforç aquesta celebració.

Si viatgem fins l’any 1864, trobem que 32 homes valents, com varen ser els socis fundadors, amb coratge i il•lusió per emprendre grans afers, van encendre simbòlicament una petita flamaque anava creixent i que ha perdurat en el temps fins avui. El foc del Canigó que avui tenim davant il•lumina des de dalt del cim tot Catalunya i és per a nosaltres símbol d’unió, solidaritat i germanor. La nostra flama és també la de la concòrdia i l’harmonia que han regnat al llarg d’aquests anys i han permès aconseguir l’objectiu de l’associació: l’exercici de la previsió social, com tots ja sabeu, i l’ajut mutu entre els socis.

Som els hereus que ens ha tocat celebrar aquesta gesta. Si els socis fundadors, els de mèrit, tots els avantpassats, els protectors fins arribar als presents i la junta actual, hem sigut capaços de mantenir el caliu durant 150 anys,us animo a tots els que esteu aquí presents a continuar la tasca. Fins avui ho hem aconseguit i n’és una mostra l’exposició commemorativa de la que tots hem gaudit aquests darrers dies. La societat és un símbol més del poble i un aixopluc no només pels socis, sinó també per a tothom.

Però seria ingrat no recordar els que es varen afegir en una altra gran tasca: la construcció del centenari edifici. Molta prestació personal, molts esforços, suor i treball. Només cal observar la magnitud de l’obra.

La colla de voluntaris que heu fet el treball de posar al dia l’exposició ens heu fet veure que, al llarg d’aquests anys, les coses -en general- es feien bé. Vosaltres sou els continuadors.

Un record per tots els avantpassats, un aplaudiment pels presents i moltes gràcies als que heu donat brillantor a l’exposició.

Felicitats.

 (Antoni Freixanet)




Si voleu veure més fotos sobre la diada, cliqueu aquí. Fotos realitzades per Ramon Boix.

dijous, 28 de maig del 2015

Trobada de germanor amb “Le Boulou en marche” (17/05/15)


Una diada a on la tramuntana ens va acompanyar durant tota l’excursió, com a símbol d’identitat, era una sortida que ens feia especial il·lusió d’organitzar, una trobada conjunta amb el grup randonneur “Le Boulou en marche”. Aquesta sortida volíem i desitjavem que servis per teixir una xarxa d'amistat i alhora compartir coneixements en diversos àmbits amb els nostres veïns de l’altre costat de l’Albera, els quals d’entrada ja compartíem una mateixa passió per la muntanya, i també per la nostra Albera, cosa que entre tots plegats varem aconseguir amb escreix.

La ruta que vam preparar per aquesta ocasió era una excursió que en el seu dia va tenir un especial ressò pel número de participants que hi van assistir, i que també resumeix una mica l’entorn del nostre poble, Coll del Medàs, Collet de Baix i les fonts (Dòlmens, panoràmiques i Fonts).


Varem sortir de Cantallops direcció el Coll del Medàs pel còrrec de Comes, pel camí visitàrem el dolmen del Puig Gros i un cop al Coll, varem admirar el dolmen del Medàs I, tot seguit des de la carena que ens portava al Collet de Baix varem gaudir, en un dia especialment clar, per una banda les panoràmiques de la zona de Requesens amb el seu castell i al fons el cim de Puig Neulós i per l’altre costat la plana de l’Empordà amb les vinyes i els olivars de Cantallops a primer terme. Un cop al Collet de Baix i després del gran grup que érem – més de quaranta participants – vam decidir baixar directament fins a la Font del Clot de la Tina, en comptes d’anar al Collet de Dalt i la Font d’en Ferreret, per motius d’horaris. Seguint la ruta vam fer aturades a les Fonts del Clot de La Tina i la Font del Solanà, lloc on vam fer la foto de grup, i d’allà seguin les gorgues com la d’en Pere Mala fins arribar al poble.
Presentació de la diada






Després de la caminada, va venir la part de forquilla: per aquesta ocasió especial, també havíem preparat quelcom especial. Si normalment anem a dinar a algún restaurant, aquest cop vam organitzar una arrossada amb l'inestimable col·laboració d'en Baldiri i els seus ajudants. El menú constava d'un xic de pica-pica, unes amanides, un excel·lent arròs i gelat per postres. I vi del país. I també val a dir, que per la influència dels nostres companys vinguts de la Catalunya Nord, alguns varem tastar el nostre primer "fil" (la manera col·loquial de dir un Pastís Ricard o aperitiu anisat) Tota la gent del grup excursionista d'El Voló es varen trobar ben acollits per nosaltres els amfitrions i ja es parlava d'un "partit de tornada" o excursió-dinar a casa seva. La veritat és que vàrem passar una jornada ben agradable, en companyia dels ara ja amics d'"El Voló endavant", teixint llaços de relació i d'amistat entre gent de pobles gairebé veïns però que vivim d'esquenes els uns als altres, perquè un desgraciat dia algú va decidir de posar una frontera entre nosaltres. I ara resulta que vivim a països diferents. Però com va dir l'amic Georges al torn de parlaments "no cal pas parlar de la Catalunya nord ni de la Catalunya sud, perquè de Catalunya només n'hi ha una"



Si voleu veure un ampli reportatge de la diada cliqueu aquí.

Cantallops, terra de dòlmens

La paraula dolmen (tol men) en bretó significa “taula de pedra”. És una tomba feta amb grans pedres o megàlits a la qual s’hi podia accedir directament o a través d’un passadís. A la zona de les serres de l'Albera i Rodes existeixen cap a 120 dòlmens, una vintena de menhirs i moltes roques amb gravats, inscultures i cassoletes. Majoritàriament es troben en punts alts i terrenys planers, orientats cap al sud o sud-est.
Els dòlmens són restes de construccions prehistòriques que tenien un ús funerari i simbòlic. Es feien servir per enterrar alguns dels membres de la comunitat i originalment anaven tapats amb terra i pedres que formaven un túmul. Amb el temps, però, van adquirir altres usos. Moltes pedres es van reutilitzar per construir cases i alguns dòlmens s’usaven com a barraques de camps, vinyes i pastors. Però des de finals del segle XIX els dòlmens es van revaloritzar per la informació que ofereixen sobre les comunitats humanes prehistòriques.

Al terme de Cantallops hi ha 7 dòlmens, alguns dels quals ja es coneixien des d’antic, però han estat estudiats i catalogats des de fa poc temps. Cal situar-los en una forquilla cronològica que va de mitjan del IV a mitjan del III mil·lenni aC. Els dòlmens de Collet de Baix (descobert el 1999), Coma de Gall (1987), de Puig Gros (1998), Coll de Madàs II i Coll de Madàs III (1994) són del tipus de sepulcres de corredor amb cambra curta trapezoïdal i corredor estret, fet amb paret seca o amb lloses més baixes que les de la cambra funerària. El dolmen del Coll de Madàs I (1980) és del tipus galeria catalana i té una cambra rectangular curta i passadís ample de parets paral·leles. Pel que fa al dolmen del mas Baleta, els investigadors l’han situat de manera intermitent als termes de Cantallops i La Jonquera. El Madàs II està a Requesens però forma part, amb el Madàs I i III, d’un mateix conjunt funerari.



De tots aquests dòlmens només se n’ha excavat un, el del Coll de Madàs I, els anys 1981 i 1988. Les troballes el situen entre el Neolític final i el Calcolític (punta de sageta de sílex amb peduncle i aletes, raspador sobre làmina carenada de sílex, dena de collaret d’esteatita, petits vasos llisos, fragment de vas campaniforme internacional, tipus puntejat geomètric) i el bronze final (anella de bronze i fragments d’urnes acanalades de l’edat del bronze final), és a dir, entre mitjan del III a final del II mil·lenni aC. Aquest dolmen, que tenia la llosa superior tombada, fou restaurat el 1996. Els dòlmens són, juntament amb el paisatge, les restes del Patrimoni Cultural protegides més antigues del terme i, per tant, són uns documents arqueològics molt valuosos que han de ser conservats i coneguts.

Les fonts

Cantallops és un territori bastant ric en recursos hídrics, sobretot la zona nord, a “La Muntanya” i a Abellars. Les fonts han estat de bell antuvi indispensables tant per als picapedrers com per als treballadors del bosc, a més d’oferir uns espais d’esbarjo a berenars festius, excursions dominicals o escapades solitàries.

Bona part de les fonts del poble es van arranjar a principis del segle XX, quan a Cantallops hi vivia més gent i s’havien començat a estendre les estades ocioses a les fonts. Un exemple d’aquesta passió per la natura romàntica és el dia de Sant Macari. Després de la festa major, el 5 d’agost, i fins als anys 50, la gent del poble pujava a berenar a les fonts de “La Muntanya”. José Girbal i Pedro Sans, el 1912, van escriure i musicar una cançó anomenada Lo dia de Sant Macari, que està reproduïda al capítol 23.


Les fonts que hi ha dins el nucli urbà servien sobretot per abastir d’aigua la població que no disposava de pous a casa, la majoria. L’any 1978, però, es van aprofitar les fonts més cabaloses de “La Muntanya” per portar l’aigua corrent al poble. L’aigua de les fonts de la Verna, la Figuera, la Feixa, d’en Galter i les Quatre Aixetes va ser conduïda a un dipòsit d’aigua que hi ha a la Planella, des d'’on es distribueix a tot el poble. Malgrat la destrucció de les estructures de les antigues fonts ara canalitzades, la població va agrair el fet de no haver d’anar a buscar aigua a la font per l’ús domèstic ni anar a rentar a la ribera estiu i hivern. Les fonts, doncs, van passar a tenir un paper purament ornamental i d’oci. Algunes d’elles, fins i tot, van desaparèixer, com la que hi havia davant l’antiga caserna de la guàrdia civil.

D’entre les fonts més singulars hi ha la del Clot de la Tina, un lloc molt fresc a l’estiu que gaudeix de l’ombra d’un tell. La font està equipada amb un dipòsit, uns bancs, una taula de pedra i un rec de desguàs. Unes inscripcions indiquen el nom de la font, l’any de construcció (1916) i les inicials dels que la varen fer construir (S. C. de Salvador Casas i A. LL. d’Antònia Llongueras). També hi ha un gravat recordant que... Se suplica la llimpiesa.

Malgrat l’existència de moltes fonts, avui són desconegudes per la majoria de la població i estan mig perdudes, seques, brutes i engolides per les mates o en total desús. Part dels joves del poble s’ha dedicat aquesta última dècada a recuperar algunes fonts com la del Clot de la Tina, del Solanà, del Pilar, de l'Escorxada o de Can Quim Daviu, malmeses per l’aiguat de 1986. Les fonts en més bon estat són la font del Clot de la Tina, la font del Solanà, la font de la Mel i la font de Baix.

Extractes del llibre Cantallops, de Antoni Cobos, Lluís Serrano i Miquel Serrano (2007). Monografies locals dels Quaderns de la Revista de Girona / Diputació de Girona / Caixa de Girona

dijous, 16 d’abril del 2015

Roc de la penya i Abellars, sortida conjunta amb el CEE (12.04.2015)

Dins de la programació de sortides de petit format del Centre Excursionista Empordanès (CEE) el passat 12 d'abril, el Grup Xiruca i Forquilla va organitzar una sortida al Roc de la Penya i a Abellars guiada pel Doctor en Història i cantallobenc Lluís Serrano. Un molt bon dia i més de quaranta persones per aquests monts demostren el gran èxit de participació d'aquesta sortida.
Aquesta sortida, de dificultat mitjana, amb cinc quilòmetres de recorregut i amb tres-cents metres de desnivell, té molts punts d’interès, com ara la gran panoràmica sobre la plana i sobre l'Albera. Hem pogut donar a conèixer el patrimoni cultural i natural d'aquest racó de la banda sud de l'Albera i fer una passejada per la muntanya sortint des de Cantallops. En lloc de dirigir-nos a cap al Madàs i Requesens o cap al Puig de les Canals o el Coll de l'Auleda hem centrat la ruta a la carena de Terres Blanques i la vall d'Abellars, un paisatge granític i metamòrfic excepcional d'on surten alguns dels còrrecs afluents de la Ribera Torrelles i on hi hagué un antic poblat i una església medievals.

Sortint de Cantallops cap a l'oest la ruta passa al costat del cementiri municipal i puja per la ‘Costa d’en Titella’, en l’antic camí públic (també ramader) a Santa Llúcia i la Jonquera. Ens vam desviar al nord d’aquest camí per dirigir-nos fins a la font de l’Escorxada, que estava seca i embardissada, i vam arribar fins a dalt de les dues penyes del Roc de la Penya, on vam parar a esmorzar amb Cantallops als nostres peus. D'allà vam pujar a Terres Blanques, on vam veure el vessant nord de la Muntanya de Cantallops, entre la Barbota, el Coll de l'Auleda, el Puig de les Canals, el Castell de Requesens, el Coll de la Tanyareda, el Coll de l'Estaca i el Coll de Dona Morta, ja a envistes d'Espolla. A Terres Blanques vam trobar un grup de caçadors de Cantallops que havien netejat un tros de corriol, a través del qual vam poder veure també una de les inscultures prehistòriques que hi ha en aquest lloc i que, fa uns anys, fou descoberta pel mateix guia. Baixant de Terres Blanques vam tornar a Cantallops per Abellars, nom d’un antic poblat medieval, on vam poder veure l'antic Mas Bruch i els afloraments granítics del Roc de Sant Jaume i del Roc de la Sabata.


En Lluís Serrano, el nostre guia en aquesta excursió i bon coneixedor de la història i el patrimoni del poble, va respondre totes les qüestions i comentaris que van anar sortint durant la ruta i va explicar en diverses ocasions la història i l'evolució dels camins ramaders, els conflictes i les resistències socials derivades del procés de privatització de la Muntanya comunal de Cantallops, les inscultures prehistòriques i les notícies del poblat medieval i l'església de Sant Jaume d'Abellars.

El fet de passar per l'antiga font de l'Escorxada i prop d’on podrien trobar-se les restes de l'església de Sant Jaume d'Abellars va suscitar l'interès per organitzar una neteja de la font i una recerca a fons per poder determinar la ubicació exacta d'aquesta església. Anem, així, fomentant el coneixement del patrimoni, la seva recuperació i la seva conservació.


Si voleu veure un ampli reportatge fotogràfic de la sortida, cliqueu aquí. Fotos realitzades per Ramon i Xavier Boix i Àlvar Farré

dimecres, 18 de febrer del 2015

Ruta megalítica de Sant Climent Sescebes (15/02/2015)


En aquesta sortida hem visitat als nostres veïns de Sant Climent, zona on hi trobarem una important concentració de dolmens i estanys poc freqüentats pel nostre grup, motiu pel qual ens va fer estar atents en tot moment dels indicadors del recorregut, tot i la mala meteorologia del dia, l’excursió com sempre es va viure amb un ambient distès, a on les converses i les rialles varen ser el centre de tot plegat.

Excursió circular de poc desnivell – uns 200m. aprox.- que varem fer amb uns 3 hores i mitja la qual en va servir per conèixer el dolmen de la Gutina, i molt a prop seu els estanys del mateix nom, d’especial interès natural ; els menhirs de La Murtra i el de la Pedra Dreta o Vilartolí. Com a curiositat dir-vos que un cop us trobeu a prop del Dolmen de la Gutina, trobareu senyalitzat el circuit amb petits dolmens pintats de blau i petits menhirs pintats de vermell que varen fer l’any 2008 els nens de l’escola de Sant Climent.

Introduïm-nos dins el món megalítics de l’Albera; la serra de l’Albera en els seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de la conca mediterrània, existeixen quatre grans categories de dòlmens, sepulcres de corredor, galeria catalana, dòlmen simple, cista amb túmul i els menhirs, amb una cronologia entre el Neolític mitjà i el Calcolitic (3.500 / 1.800 a.C.) els trobem situats a zones planeres, a turons i colls, a una cota de 100 m a 460 m d'alçada i amb una orientació al sud i al sud-est.

Els dòlmens són monuments funeraris que eren utilitzats per la inhumació individual o col•lectiva d’una comunitat, clan o tribu determinada. Els menhirs, les pedres dretes, serien llocs de reunió i de culte. En no tenir els referents ideològics i codis del seu univers cultural desconeixem molts aspectes d’aquestes societats del passat. Els monuments megalítics són doncs, la representació de les creences – fruit de la interrelació amb el medi natural – d’aquesta societat agricultora i ramadera.

 Dolmen de la Gutina 
El dolmen de la Gutina és un dels monuments megalítics més antics i ben conservats de l’Albera. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra subcircular i passadís estret, del període neolític i més de 5.500 anys d’antiguitat.
El seu bon estat de conservació, fruit de la restauració de l’any 1985, permet observar l’estructura del dolmen, amb grans lloses de granit, de forma ametllada, formant les parets de l’entrada i de la mateixa cambra sepulcral. A 1,75m d’alçada, una imponent llosa de gairebé 13 tones cobreix la cambra.
Es poden observar clarament restes del túmul circular, d’uns 11-12m de diàmetre, a la part davantera del monument, amb un rebliment de terra i pedregar sostingut per un anell de blocs de contenció.
El dolmen de la Gutina forma part d’un agrupament megalític a la ribera oriental de l’Anyet, on també s’hi troben els dòlmens de la Cabana Arqueta, Prat Tancat, del Puig del Pal, i de Tires Llargues i menhirs com el de la Murtra.

Els estanys de Gutina 
Són un sistema llacunar de 2 estanyols que ocupen una superfície d'unes 2 hectàrees. Es tracta de l’estanyol de la Rajoleria i de l’estanyol de la Cardonera, dos estanys temporals mediterranis que arriben a quedar totalment secs. Aquesta temporalitat és precisament el que les fa més interessants des del punt de vista naturalístic, ja que són uns ecosistemes amb forts contrastos entre els períodes secs i els períodes d’inundació. La singularitat d’aquests tipus d’estanys fan recomanable sa seva protecció. Els estanys de Gutina estan inclosos dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 "Basses de l'Albera".

Menhir de la Murtra 
El menhir de la Murtra, amb 3,45 metres d'alçada, és un dels grans monuments megalítics de la zona. El menhir de la Murtra (també anomenat Pedra gentil) és una gran roca granítica en forma d’estela de 3,45m d’alçada i 1,7m d’amplada, amb un gruix de 45cm, implantada en la seva localització actual, ara fa uns 5.000 anys, entre els períodes del neolític mitjà i del calcolític.
Al seu costat també s’hi alça un petit menhir (1,17m d’alçada), redreçat en temps contemporanis probablement en una localització inexacta, però que delata l’existència d’un cromlec del que el Menhir de la Murtra en seria la peça principal. Així, cal suposar que el menhir era envoltat de diversos menhirs de menor talla, disposats en en cercle a uns 5-8 metres del centre. A tall d’exemple, el conegut monument de Stonehenge, a la Gran Bretanya, és així mateix un cromlec de grans dimensions.

Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.

divendres, 9 de gener del 2015

Cavalcada de Reis a Cantallops 2014

Un cop passades les Festes de Nadal, i vist des de la distància, encara podem dir que avui perdura la il·lusió de l’arribada dels Reis Mags a Cantallops. Un esdeveniment important per a molts veïns, que durant molts dies han treball per  aconseguir que els Reis d'Orient repartissin somriures i joia amb una cavalcada plena de màgia pels carrers de Cantallops.

Qui ho anava a dir ara fa quatre anys, que Ses Majestats els Reis Mags no sabien ni on era Cantallops  i ara de mica en mica, any rere any l’esdeveniment ha anat guanyant força. Primer amb l’arribada dels tambors dels Patges repicant durant els primers dies de l’any i que senten els infants cada vespre de diferents llocs de les rodalies del poble, un any després també amb l’ incorporació del Patge Reial per recollir les cartes dels nens i nenes, un altre any amb l’arribada dels Reis Mags per primera vegada després de molt i  molt de temps i finalment aquest any amb la plantada del Campament Reial.



Enguany el quadre que oferien els infants i veïns com a públic  i tot el grup de Reis i patges deixava entreveure la calidesa i dolçor d’una tarda plena d’il·lusió  que va agradar a petits i grans.

Quan tot un poble treballa amb tanta força i ganes per veure com els seus infants, amb nervis evidents, viuen amb innocència aquells instants únics a on els somriures, i l’ emoció prenen tot el protagonisme, això no té preu. Recordem que els nostres nens i nenes són el futur i com a tal, hem de potenciar tots els valors que la nostra societat pot oferir i així en el dia de demà seran ciutadans capaços de desitjar un món millor.

Felicitats a tots els que han participat d’una manera o altre d’aquest gran esdeveniment i Feliç any 2015.

Si voleu veure el reportatge fotogràfic realitzat per Ramon i Xavier Boix, cliqueu a sobre del següents actes:
-          Patge Reial (27/12/2014).