Travessa de l'Albera (2,3 i 4 /07/2010)

Els dies 2,3 i 4 de Juliol d'enguany i organitzat pel Centre Excursionista Jonquerenc es va tornar a realitzar la tradicional Travessa de l’Albera. En aquesta edició van sortir el divendres 14 components des de Cantallops, guiats per en Jordi Taulera i la resta de participants van sortir des de La Jonquera entre els dies 2 i 3. El total varen arribar a la platja de Portbou una trentena de participants. Dins aquest grup hi va haver una petita participació de components de Xiruca i forquilla. “Esperem que el proper any s’apunti més gent de Xiruca” destacava el cap de grup Jordi Taulera. Mirarem que sigui veritat Jordi...

Enhorabona al Centre Excursionista Jonquerenc per organitzar cada any aquesta travessa tan emblemàtica.

Aquí us fem arribar unes fotos del C.E.J..

Llançà - St. Pere de Rodes (19/06/2010)

Dissabte 19 de juny, a les nou del matí, sortírem de davant les escoles de Llançà. Feia una dia tot especial, semblava que havia de ploure però, finalment, es va aguantar i per caminar i no patir massa calor, va fer el temps més adient. Enfilàrem cap el camí antic d’anar a la vall de la Santa Creu i Sant Pere de Rodes. Travessada la riera d’en Prim comença l’ascensió cap el coll del Perer, lloc esplèndid que a mida que un s’hi acosta pot divisar una meravellosa panoràmica de Llançà, el mar, l’Albera i els Pirineus empordanesos.

Al coll del Perer esmorzàrem en un ambient relaxat i festiu, sota l’única alzina que hi ha de certes dimensions. Acabat l’àpat continuarem direcció a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, un dels temples romànics més espectaculars i que amb el temps han esdevingut una etiqueta per la comarca, la província de Girona i Catalunya. La primera documentació de l'existència del monestir data de l'any 878 i l'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic.

Abans d’arribar-hi però passarem per davant de l’església de santa Helena. Una vegada a Sant Pere pujàrem al castell medieval de Sant Salvador de Verdera, a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes i un dels llocs més espectaculars per divisar la plana empordanesa i la serralada pirinenca. Per l’altra banda es domina el mar, Port de la Selva i cap de Creus. Magnífic. Aquest castell roquer és un monument impressionant que fou protagonista de diversos episodis històrics així com objecte de disputes feudals en el segle XIII entre el comte Ponç Hug IV d’Empúries i l’abat de Sant Pere.

Després, baixàrem cap a mas Ventós on després d’unir-nos amb el grup forquilla, dinàrem i trobàrem en Modest de Vilajuïga, gran coneixedor de la història i la cultura de la serra de Rodes i cap de Creus, amb qui tinguérem una xerrada molt interessant. Amb el sol baixant alguns van retornar a peu cap a Llançà. En resum, un dia fantàstic que convidà a conèixer i admirar, una mica més, el patrimoni cultural i natural del nostre Empordà.

Per Veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/SantPereDeRodes?feat=directlink

NO MOLINS A L’ALBERA

El grup excursionista “Xiruca i forquilla” es caracteritza per una admiració profunda cap a la natura, la cultura, la història i el territori en tota la seva extensió i, en particular, per l’Albera.

En aquest moment de crisi i amenaça, en el qual es troben els pobles de l’Albera, ens veiem compromesos i ens dirigim a vosaltres per fer públic el nostre posicionament davant el que sentim una falta de respecte i consideració cap a la riquesa natural i cultural i els drets de la ciutadania. Com es pot condemnar, alegrement i sense consens territorial, una de les zones més ben conservades de l’Empordà i que fou candidata a Patrimoni mundial de la Humanitat?



L’Albera, tant la part inclosa en el paratge natural com la que no, guarda uns valors naturals i culturals incalculables. Ens sentim doncs, amb el deure de preservar aquest territori tal i com l’hem conegut i també perquè els nostres fills puguin gaudir-la com nosaltres ho hem fet i fem. No deixarem que la nostra riquesa i identitat ens sigui destruïda per companyies elèctriques només interessades en la subvenció de les renovables.

Per tot això,

El grup “Xiruca i forquilla” diu NO MOLINS A L’ALBERA

XIRUCA I FORQUILLA
Juny 2010

El cim de l'Albera (29/05/2010)

Una excursió sense cap mena de dificultat; i un bon dia per gaudir d’unes vistes excepcionals de la plana Empordanesa i Rossellonesa i també la comarca del Vallespir.

Roc furiós.
El roc Furiós es troba a una altitud de 1.090 m. entre el coll de l'Ullat i el cim del roc dels Tres Termes (1.128 m). Està situat a l'oest del puig Neulós, sostre de l'Albera. És una paret d'uns 250 m. d'amplada dividida en una sèrie de murs de 10 a 50 m. Compta amb 26 vies obertes i equipades. Aquest lloc és una excel·lent escola d’escalada en la qual s’hi han format els membres del Centre Excursionista Jonquerenc.

FLORA I FAUNA
La riquesa natural a prop del cim és important, amb grans boscúries que ja foren descrites per autors com Carles Bosch de la Trinxeria, arbres (alzina, pi pinassa, castanyer i faig) i prats afectats per la força de la tramuntana amb algun ginebró i grèvol. A la tardor els colors d’aquests boscos ens ofereixen una ampla gama cromàtica fotogènica. Entre el cim del Puigneulós i el Roc dels tres Termes, tocant la carena hi trobem el Faig ajagut, un faig d’estètica bonsai que ha estat modulat per la tramuntana.El Puigneulós i els seus entorns són el país de la vaca de l’Albera, que pastura en semi-llibertat i explica l’existència d’un filat espinós a la carena de la muntanya, que alguns visitants ocasionals creuen, amb sorpresa, que hi és motivada per la frontera i no pas pels ramats de vaques. A part de la vaca, hi podrem veure sense massa dificultats, però amb paciència, les àguiles marcenca i daurada, l’aguilot, algun senglar, cabirol i molt possiblement alguna guilla acostumada a la presència humana i la seva facilitat per deixar menjar “oblidat” per la zona.El núvol que tapa el Puigneuós és també el que va inspirar el logotip identificatiu del Paratge Natural de l’Albera, l´únic de Catalunya que s’identifica amb un fenomen meteorològic.
Pou de glaç.
Aquest pou proveïa (sota pagament a l’arrendatari) de gel a La Jonquera i els pobles veïns fa ja uns segles. Es troba en perfectes condicions, s’hi pot entrar, és recomanable portar una llanterna.
Si seguim per la carena, en direcció sud-est, trobarem la Font de la Tenyareda i el refugi que porta el mateix nom, propietat del Club Alpí Francès.

EL PUIGNEULÓS (1.257 m.)

El Puig Neulós és el cim més alt de la serra de l’Albera, amb 1.257 m. És compartit pels municipis de la Jonquera, vessant sud i per Sureda al vessant nord. La seva carena fou fronterera entre els antics comtats d’Empúries i de Rosselló i, des del Tractat dels Pirineus (1659), ho és entre els estats espanyol i francès, entre el Principat de Catalunya i la Catalunya del Nord.

EL CIM
El cim del Puigneulós té una alçada de 1.257 metres. Al cim hi trobem les macroantenes de telecomunicacions de l’administració francesa i també una estació meteorològica que capta l’aigua que prové de les boires i que es propietat de Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo - CEAM de València. Tot plegat ens transmet una imatge del cim molt humanitzada però igualment atractiva. Just al pic hi ha un monument piramidal fet de pedres de la zona, dit la torre d’en Manel. L’original fou construït per Manel Costa a finals del segle XIX, però fou derruït arran de la instal·lació de l’estació de comunicacions i més tard ha estat restituït.Les vistes des del pic del Puigneulós (Mont nebulós), si la meteorologia no fa honor a la seva etimologia, són espectaculars, amb les planes del Rosselló i de l’Alt Empordà, el mar, el Canigó a una banda, els cims de l’Albera a l’altra i la muntanya de Requesens a sota. Una imatge freqüent des de la plana empordanesa és veure la carena de l’Albera coronada pel núvol llarg que s’hi col·loca al damunt, tapant sovint el Puigneulós. Aquest núvol és el que va propiciar el bateig de cim ennuvolat (montis nûbis, derivant del llatí al nom actual), pot tenir diferents noms populars en funció del poble (rufa a la Jonquera, Correra a Cantallops, anguila a Sant Climent...).La mitjana de precipitació anual al cim és de 1.053 mm, amb una mitjana de 8,5 dies de neu a l’any.El 9 de febrer de 2010 es va assolir la temperatura de 16ºC sota zero.

Per poder gaudir de més imatges cliqueu a sobre del següent link: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/PuigNeulos?feat=directlink

Els estanys temporals de Cantallops i la Jonquera (TV3)

Aquí disposeu d’un vídeo preparat per l’Eloi Cordomí (home del temps TV3) el dimarts 18 de Maig i presentat a “Els matins” de TV3 presentat per Josep Cuní el dijous 20 de maig.

Escrit en el Blog dels homes del temps de TV3 http://blogs.ccrtvi.com/eltemps.php?itemid=31860

Continuant amb la sèrie de visites a llocs on es posi de manifest la primavera plujosa que estem tenint, aquesta setmana amb "Els matins" hem anat amb una colla d’amics de Cantallops, a l’Alt Empordà, que ens han acompanyat a veure els estanys de Cantallops i de la Jonquera, unes basses temporals que tan sols apareixen en èpoques de pluja. És un fenomen efímer i, de fet, alguns d’aquests estanys aquesta setmana ja s’estan assecant. Aquest maig a Cantallops han caigut 262 mm, quan normalment n'hi solen caure uns 77, això vol dir que ha plogut entre 3 i 4 vegades més del que sol caure habitualment.

En Lluís, el Jorge, en Joan, en Josep, el Gregorio i en Toni ens acompanyen a fer un tomb per aquest racó al peu del massís de l’Albera.

Si us animeu a visitar aquest racó, us aconsellem que no deixeu passar gaire temps. Els estanys de la Jonquera són gairebé a peu de la carretera que va de la Jonquera a Cantallops i estan degudament indicats. Per arribar als estanys de Cantallops cal caminar 1 hora aproximadament des del poble o bé acostar-s’hi per una pista que parteix de l’entrada de Cantallops.

Aquí us deixem el reportatge http://www.tv3.cat/videos/2916070 i un mapa de la zona perquè pogueu trobar els estanys sense dificultat.

Cantallops, cançons de tradició oral.

El passat diumenge dia 9 de maig a les 17 hores al poble de Cantallops, dins del marc de la festa del maig que organitza la Societat “La Concòrdia”, l’associació “Cantallops Acció Cultural” va fer la presentació d’un llibre – CD en base a les cançons recollides al municipi entre 1925 i 1926 pel músic i compositor Eduard Toldrà. La presentació del llibre – CD Cantallops, cançons de tradició oral, comptà amb l’assistència d’un centenar de persones i fou a càrrec d'un dels nostres col.laboradors de Xiruca i forquilla l’Albert Campsolinas – representant de l’associació cultural–.



Campsolinas explicà la gènesi i desenllaç d’un projecte que començà l’any 2002. Mireia Mena, Gemma Pla i Lurdes Rimalló, integrants del grup “De Calaix”, com a principals intèrprets, varen oferir una mostra en directe de les cançons enregistrades. Eduard Toldrà va recollir a Cantallops les 51 cançons i un contrapàs incomplet per aportar-les a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entitat creada els anys 1921-22 amb la finalitat d’aplegar la música popular de l’àrea de parla catalana. El procés de selecció de les 16 cançons, que es troben en el llibre – CD, ha comptat amb l’assessorament i orientació de l’etnomusicòleg Jaume Ayats, professor de la UAB. L’objectiu d’aquesta edició no ha estat només l’enregistrament sonor, sinó fer atractiva la divulgació d’aquest patrimoni cultural, així com partitures i anotacions del mateix Toldrà. La base fonamental de l’èxit del projecte ha estat el treball en equip, coordinat per l’Albert Campsolinas, i ha comptat amb nombrosos col·laboradors així com del treball dels estudis Ariadna Records de Sant Climent Sescebes (juliol 2008) i la correcció lingüística de Sara Beltran. El disseny gràfic, la creació i les il·lustracions han anat a càrrec de Sergi Sabartés, el qual, ha donat a la publicació un toc atractiu, fresc i modern.

Felicitats Albert per fer un gran treball !!!

Pic de Sant Cristau (18/04/2010)

El passat diumenge 18 d’Abril de 2010 i després de mesos de descans degut al llarg i fred hivern, per fi ens hem pogut agrupar la colla de Xiruca i forquilla per a fer una nova sortida. Aquest cop el lloc triat era el PUIG DE SANT CRISTAU (1.015m) .
La Ruta a seguir per part d’onze expedicionaris va ser: Sant Joan de l’Albera (511m) – Dolmen Na Cristina (642m) – Coll de Llinàs (801m) –Coll de la Branca (915m) – Puig de Sant Cristau (1.015m) – Coll de la font (941m) – Sant Joan de l’Albera (511m). Sortida sense cap complicació; però això sí, sense cap font.

Característiques:
Durada: 03:15 hores
Quilometres: 6’600 Km
Altura mínima: 511 m.
Altura màxima: 1.015 m.

Descripció de l’excursió:
Aparquem a Sant Joan de l’Albera, reculem 450 metres per la carretera fins que trobem un cartell que indica el coll de Llinàs, el camí comença a pujar, arribem al dolmen Na Cristina, seguim pujant fins a una parada de caça, el camí baixa fins a la cruïlla amb el camí que be de Mas Claret, el corriol torna a pujar fins al coll de Llinàs, lloc on aprofitem per esmorzar (peti qui peti...), seguim un altre vegada les marques grogues per la carena en direcció Sud-est fins el coll de la Branca, sota mateix del Puig de Sant Cristau, un camí comença pujar per assolir el cim. Puig de Sant Cristau, actualment hi ha un refugi lliure, antigament hi havia una capella romànica, una torre de senyals i un castell medieval. Desprès de gaudir de les vistes, 360º, del Canigó, el Rosselló amb la seva costa, l’Empordà, el Puig Neulós i altres paratges, el camí baixa per l’altre costat d’un hem pujat fins el coll de la Font, aquí un cartell en indica que hem de deixar la carena per començar a baixar fins a Sant Joan de l’Albera.

Nota Històrica.
Puig de Sant Cristau
En la nova estratègia defensiva dels militars francesos al Nord de l’Albera, reforcen el sistema defensiu del castell del Portús (Bellaguarda). El 5 de novembre de 1888 s’aprova la construcció del “camí estratègic del puig de Sant Cristau o carretera de les crestes amb una amplada de 1,50 metres i 60 cm. de cunetes. Comença a la Clusa del Mig i passa prop dels masos Mallol, Calcina i Freixe que començarà a construir-se el 1889. Les obres consisteixen a “preparar al llarg de la carretera estratègica unes plataformes per a bateries (...) i uns petits magatzems de municions”, a “endegar una font vers el cim del pic” i a “construir un conjunt de barraques per els queviures i malalts”. Els indrets previstos per acollir de 4 a 6 peces d’artilleria són: El coll de la Branca (2 plataformes), el coll de Llinàs ( el corriol passa per aquest lloc), el coll de la Cortaleta, el coll de l’Espinàs i el coll de la Taula.
Propietat de l’Estat fins el 1950, el camí va ser lliurat aquell mateix any als municipis de les Cluses i de Montesquiu.
Del llibre: 2000 anys d’història i més...

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/SantCristauPerSantJeanLAlbera?feat=directlink

Salut i fins la propera.

Cantallops: remuntadors i pistes al 100%

Com que les inclemències meteorològiques ens han fotut enlaire les dues darreres sortides que havíem organitzat, i a més, hem viscut -o patit- una nevada que Déu n'hi do, per animar una mica el bloc hem decidit fer un recull d'imatges de la nevada al nostre poble, Cantallops, i també de fotos de la Jonquera. Per començar, aquesta és la imatge que prenia el dia 09/03/2010 el satèl·lit MODIS des de 700 km sobre la superfície de la Terra:

Tota Catalunya coberta de neu excepte una estreta franja a Ponent, a les Terres de l'Ebre i a la costa de Tarragona. Fixeu-vos quin blanc més intens que hi ha a l'Empordà! Gràcies al sol que va fer aquest dia es varen poder veure imatges com aquesta. A continuació, algunes imatges de Cantallops sota la neu. Penseu que els gruixos acumulats al nostre poble eren d'uns 60 cm de promig, però en alguns racons la tramuntana n'acumulà gruixos superiors al metre i mig. Si accediu a l'enllaç que us indiquem en podreu visualitzar moltes més!!

Més fotos a: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/NevadaMarc2010Cantallops

Les fotos de la nevada a la Jonquera les podeu veure a: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/NevadaMarc2010LaJonquera

Corpella - Santa Fe dels Solers (16/01/2010)

Un dia “grisot”, però això si, sense vent. Vam sortir de Cantallops a les 9:15 h. aprox. direcció Mas Pei, tot seguit vam passar pel Mas de la Corpella i ens arribàrem al Menhir de Santa Fe ( 1h.) per la Corpella, lloc on vam aprofitar per fer l’esmorzar (peti qui peti...); tot seguit vam seguir la pista que passa pel còrrec de les comes sota el Ventador; ja dins la vall del riu Anyet, situada dins la zona militaritzada de Sant Climent Sescebes, per arribar als Solers i des d’allà ens arribàrem sobre un replà de la muntanya, on s’hi troba l’església de Santa Fe dels Solers.

Santa Fe dels Solers És una construcció romànica d'una sola nau, els murs són de pedra i argamassa, en alguns llocs presenta d'opus spicatum, cosa que ens porta a pensar que és una construcció bastant antiga i reformada en el temps. Actualment no hi ha culte i està oberta. Una particularitat a remarcar, vàlida per a tot el conjunt del monument, és el desnivell que acusa el sòl interior, que conserva l’enllosat antic amb fort descens des del presbiteri al frontis. a la banda de migdia hi ha un ampli espai tancat amb una paret, possiblement aquí, hi hagi l’antic cementiri, és el lloc on hi trobaren la làpida sepulcral del segle XIV. La llosa és de granit, i presenta una decoració en forma de creu, inscrita en un cercle feta amb incisions múltiples. Totes aquestes característiques ens porten a considerar que aquesta església ha arribat als nostres dies escassament alterada o malmesa.

D’allí un cop fetes les fotos de rigor vam començar el camí de retorn a Cantallops pel Coll de les Parets. Per veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/LesSerresCantallops?feat=directlink

Cantallops: balcó de l’Empordà (12/12/09)

Dissabte passat vam tenir l’oportunitat de passejar per les muntanyes més properes a la població: el Roc de la Penya, la carena de Terres Blanques i Abellars. En sortir, feia un airet de tramuntana fred i lleuger, intermitent. El clima convidava a grimpar costa amunt, la claredat era extraordinària i la visibilitat d’una intensitat aclaparadora, sud enllà. Vam redescobrir uns indrets aspres i concrets, amables i dispersos. Després del cementiri visitàrem la font de Can Quim Daviu, una raconada de retir i de simbiosi de natura i cultura: una mina d’aigua, una taula i bancs de pedra, i un hort abandonat esquitxat de rebrots d’acàcies nascudes després del gran incendi de 1986. La família Gumbau Vicens, a principis de segle XX, hi anava a fer berenars quan no els visitants ocasionals. A partir d’aquest moment, seguint el camí que porta a Santa Llúcia i Abellars, comença un caos rocós d’afloraments plutònics, univers mineral, granit, llúpies enormes de quars, feldespat i mica. Per alguns l’origen del nom del poble: “pedres de llúpia”, “Canta-llops”. Penyes modelades pel vent i l’aigua, esberlades per suros i alzines, atalaies monumentals per contemplar un paisatge excepcional que ens fa únics i particulars.

La primera etapa fou pujar el Roc de la Penya per l’Escorxada i esmorzar arrecerats del vent, just sobre les dues grans penyes descomunals que donen personalitat i imatge, fortalesa i resistència, identitat. Aquest rocam és amagatall de corbs i altres aus, abric i refugi, santuari. La següent fita fou la cota màxima dels 550 m s.n.m., aproximadament, de la carena de Terres Blanques. Aquí vam poder veure la potència amb la que s’aixeca l’antiga muntanya comunal, la serra de les Canals. Tot seguit, uns metres enllà i cap a orient, just a sota d’un aflorament vertical metamòrfic amb unes cassoletes gravades, probablement prehistòriques, vam construir un improvisat pessebre amb tres o quatre lloses del voltant. En aquest moment en Daniel va començar a cantar la nadala Adeste Fideles (Fidels apropeu-vos) que coronà un moment entusiasta i plaent, entre el catolicisme cultural i visions d’antics cultes pagans a la mare terra. Esplèndid.

Després vam començar a descendir vers ponent i visitàrem el mas d’Abellars, el mas Bruc dels documents vells. D’aquí al peu del Roc de Sant Jaume, un topònim antic que ens recorda l’antiga església de Sant Jaume del poblat medieval d’Abellars. Aquesta església abandonada i oblidada, probablement i segons testimonis, fou destruïda durant els anys setanta del segle XX. Tot un drama. El “diccionario” de Pascual Madoz en guardà testimoni el 1845 en fer referència a “los vestigios o ruinas de una iglesia que hubo en la montaña”. Altres documents medievals donen fe d’aquest centre de culte que es trobava a prop o al peu de l’antic camí de Cantallops a La Jonquera i Agullana, una ruta que en part està mig perduda entre un sotabosc que la societat de caçadors neteja de tant en tant.

Dissabte dia 12 de desembre. Matí de retrobament i exaltació, coneixença i posada en valor d’un patrimoni magnífic, extraordinari i únic. Jornada tel·lúrica i equilibrada. Camins de pau.

Lluís Serrano
Desembre 2009

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/RocDeLaPenyaTerresBlanquesAbellars?feat=directlink

Celebració 1er. Aniversari de Xiruca i Forquilla (05/12/09)

Ei gent ¡!!!!!!!!!! Encara que no ho sembli ja fa 1 any que el projecte de XIRUCA I FORQUILLA , tira endavant.

El passat dissabte 5 de desembre ens vàrem reunir tots per celebrar-ho. Per unanimitat es va decidir a fer una sortida de només forquilla i anar a fer la xefla al restaurant “ Els Metges “, a la zona de les Gavarres, ( lloc que ens va descobrir en Xicu a l’excursió que ens va preparar justament fa un any enrere ), de tots els restaurants que hem visitat durant aquest any, sembla que és el que ha obtingut més “ forquilles “ a l’hora de fer les consultes populars entre tota la colla ¡!!! .

El lloc de trobada, com no podia ser a cap altre, va ser a “ La Societat “ a les 10’00h, tots puntuals i ben contents ( xirucaires, forquillaires i sobretot la nova generació que puja i la que està en camí …!!! ).

Per no fer el viatge tan llarg i pesat es va fer una aturada a les “ ruïnes d’ Ullastret “ així vàrem aprofitar per estirar les cames tot visitat el lloc amb unes vistes fantàstiques de l’Empordanet ( Baix Empordà per els de la zona, que sinó s’enfaden ) i com no, fer petar la xerrada amb l’un i l’altre, i.... fotos ¡!! sobretot les fotos que després gràcies a elles revivim tot el que hem vist ¡!!!!!!!

Després d’aquesta aturada d’una horeta, ens vàrem dirigir al pàrking el supermercat de l’ entrada a La Bisbal, a on ens havíem de trobar amb la resta de la colla, dels més matiners vinguts des de Cantallops a aquella hora la gana ens apretava i com que l’hora d’esmorzar ( a les 10h peti qui peti ) ens havia passat per alt, no vàrem deixar passar l’oportunitat de tenir un supermercat allà mateix i ens vàrem aprovisionar d’unes bones patates fregides “ del Xurrero “ i unes cervesetes ben fresques i segons la Maria “ com els gitanos “ ens ho vàrem menjar a peu dret allà fora del pàrking, va ser un aperitiu que aquella hora se’ns va posar al moll de l’ós !!!!



Ara sí, ja eren les 13’15 h i enfilàvem cap al nostre destí-objectiu principal de la diada, el restaurant “ Els Metges “, quan vàrem arribar a tots ens va venir al cap el record del fantàstic dia que havíem passat ara feia un any.
Ens varen ubicar en el mateix menjador de l’any passat a on hi ha la llar de foc, una taula ben llarga i tot a punt per disfrutar d’un bon dinar.
A n’en Daniel, ja li vàrem guardar el seient de costat del foc, se li girava feina, doncs l’any passat va ser l’encarregat de fer les torrades i a aquest any no podia ser menys, ha quedat nomenat “ el torrador de pa oficial “ de Xiruca i Forquilla, per cert que no va fallar, no ens en varen faltar en tot el dinar ( gràcies Daniel !!! ).
El dinar ..... què podem dir del dinar !!!!, tampoc va fallar!!!!, ens vàrem atipar d’embotits, cargols, pebrot i bròquil confitat, una bona carn a la brasa, guisada...., i de postres molts vàrem tornar a demanar el “ flam de carajillo “ , i després de les postres va venir el que tots estàvem esperant “ el secret més ben guardat de la corona “, que el nostre company Sergi ens ha fet desinteressadament, la presentació del logotip de Xiruca i Forquilla, a tots ens va encantar, es un dibuix que realment ens representa: una xiruca amb un pam de llengua i una forquilla tota encisadora que ens convida a fer uns bons tiberis..... fet i fotut ens aixecàvem de taula cap a les sis de la tarda amb la panxa ben plena i satisfets d’haver fet un bon dinar .

Ja començava a fosquejar i en Ramon ens va manar la pressa per fer-nos la “ FOTO “, aquesta si que ha de quedar per la posteritat, és la foto del 1er. Aniversari !!!!, esperem que hagi sortit prou bé .

Va ser una diada complerta, sobretot de germanor i companyerisme entre tots aquells que per una raó o altre tenim una relació amb el poble de Cantallops, i sobretot per aquells que un dia es varen trobar i varen decidir que per no perdre el contacte entre nosaltres podríem fer una sortida de tant en tant, això ha estat tot un èxit !!!!!

PER MOLTS ANYS “ XIRUCA I FORQUILLA “

Per veure més fotos:
http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/Dinar1erAniversariAlRestaurantElsMetges?feat=directlink