dimecres, 21 d’octubre del 2009

Monestir de Sant Quirze de Colera (17/10/2009)

El nostre recorregut comença al Monestir de Sant Quirze de Colera, abadia benedictina fundada probablement al s.VIII tot i que el seu moment de màxim esplendor no arribaria fins el segles X-XI. A mitjans del s.XV entra en una profunda decadència. Actualment es troba en fase de restauració.

Per començar el recorregut, tot i la forta tramuntana que va bufar, amb forces superiors als 70Km/h.; aparquem al costat del restaurant, travessant el torrent de la Perdiu per un bonic pont de fusta i arribant en menys de 5 minuts a la font de l’Abad. Deixem la font a la nostra esquerra i seguim pujant direcció Coll de Pallerols. Només cal que seguim els senyals grocs i comencem la pujada ( i com pujava…) en direcció de les Roques Blanques.
La pujada comença forta, es suavitza poc abans d’arribar a l’alçada de les Roques Blanques i torna a ser forta poc abans d’arribar al Coll de Pallerols. Una vegada al Coll, decidim reposar i fer el típic esmorzar (“Xicu” a les 10 hores, peti qui peti…). Des d’aquí ja podem veure perfectament tota la vall on està situat el monestir i part de la badia de Roses i el Canigó al fons.







Seguim en direcció nord i poc a poc ens anem acostant al Puig d’en Jordà. Per arribar-hi primer passarem pel coll del Teixó. Ara ja veiem Banyuls. El camí aquí ja es fa molt més agradable tot i el fort vent ja que perdem alçada anant cap al Coll del Torn.
Tot seguit comença la pujada i arribem al Puig de la Calma. No cal dir que les vistes des d’aquí be valen la pujada. Dues fites ens indiquen que hem arribat al cim. Des d’aquí veiem la Torre de Madaloc, i darrera seu s’amaga Cotlliure.


Arribats a aquest punt seguim en direcció oest que ens portarà al Coll de Platja. Un cop al coll seguim la pista avall i en poc més de cinc minuts trobem un rètol que ens indica una drecera per arribar al monestir. Només cal prendre aquesta drecera muntanya avall per arribar al nostre punt de partida en uns 20 minuts. En resum una excursió molt complerta per poder conèixer la zona del Monestir des de l’aire.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Sant Pere Pla de l'Arca - Castell de Rocaberti (19/09/09)

Un dia especialment bo per caminar tot i la baixa participació (la més baixa de totes), amb només cinc participants.

Durant l’ascensió des de La Jonquera cap al Mas Brugat, Roc Lluent i l’Ermita de Sant Pere Pla de l’Arca, amb temps núvol, just per no patir fortes calors ni grans suades, vàrem poder gaudir d’un paisatge extraordinari i unes explicacions històriques de la zona a càrrec d’en Ramon també excepcionals. Un cop a l’Ermita de Sant Pere, vam aprofitar per esmorzar i fer un traguinyol (però aquest cop no de vi...; a n’en Xicu se l’hi ha rebentat la bota.); després de l’avituallament continuarem la nostra marxa cap a les mines de Sant Pere, i dolmen del Pedreguer; punt culminant de la nostra marxa, (lloc on es podia veure la panoràmica de Les Salines, massís del Canigó, amb tots els pobles del Roselló a la seva falda, també vèiem, Sant Cristau, Puig Neulós i al fons de tot, direcció França el pic de Bugarach - cim culminat de les Corbières dins el departament de l’Aude- ). d’allà agafàrem un camí que ens portà, ja de baixada, a l’Esquerda de La Bastida, on vam poder contemplar el Castell visigòtic i més endavant el Castell de Rocaberti, lloc espectacular on aprofitàrem per fer una parada i gaudir; simplement gaudir...; continuàrem cap al mas Brugat i d’allà a La Jonquera. Total de marxa van ser 5:30 hores.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Cantonigròs - Santuari de Cabrera (19/07/2009)


En un dia excel·lent per anar a caminar (14,5º C a Cantonigròs) a primera hora i amb màxima participació del grup xiruca (16 persones); la segona millor marca i la primera de les sortides a fora.
Sortim de la carretera fins arribar al pont de la Rotllada, a partir d'aquí, es tracta sempre d'anar seguint les marques blaves, que ens portaran fins al Santuari de Cabrera. Seguim el camí que ens porta pel mig d'un pla. Deixem primer la Rotllada a mà dreta, després can Caselles a mà esquerra i finalment, quan trobem la desviació a la dreta cap a la masia d'Aiats agafem el camí de l'esquerra (menys marcat i amb reguerons fets per la pluja).El camí transcorre enmig del bosc i té trams més marcats, d'altres més rocallosos i algunes clarianes que ens permeten gaudir d'una magnífica vista de la vall. Després de caminar una hora aproximadament, arribem al Coll de Bram al peu de la penya de Cabrera. Arribant a dalt de tot, podem veure ja el Santuari de Cabrera per la part de darrera. Caminant 100 metres, arribem al nostre destí. Des d'aquest punt es pot veure el Pedraforca, Montserrat, el Canigó, els Pirineus i un munt de llocs més sempre que el dia ho permeti. Per tornar, desfem el mateix camí.









Un cop a baix ens trobem el grup de forquilla, ara sí que som colla, semblem una escola, (30 persones al restaurant) només ens falta l’autocar.

dijous, 9 de juliol del 2009

Sopar mal anomenat " de l'enveja "

El passat dissabte ( 04.05.09 ) es va fer el sopar de la secció femenina del xiruca i forquilla ( per alguns integrants de la secció masculina mal anomenat " sopar de l'enveja " ).
Teníem el llistor força alt, però em sembla que ens hi vàrem acostar força, fins i tot m'atreviria a dir.... superar !!!!

Per començar ens varen rebre amb un còctel de benvinguda a escollir entre diferents begudes ( cava, suc de tomata , gaspatxo, refresc.... ) acompanyat d'un pica-pica variat.., de plats per l'àpat van tenir molt d'èxit: el cruixent de formatge i el mill fulls de peus de porc, que us puc assegurar que estaven per llepar-s'hi els dits, doncs ho vàrem tastar una mica tot.
Pel que fa als segons plats, gairebé per unanimitat, es va escollir el magret d'ànec en totes les seves versions de cru, al punt, molt fet, cremat !!!!,....bacallà a la mousselina d'àpit, confit d'ànec i a les postres quan ja no podíem més, un bon assortit de pastissos!!!!! cafè, i ..... cigarretes per a les fumadores eventuals !!!!



Després d'aquest fabulós àpat, necessitàvem una copa per a fer-lo baixar i vàrem anar al bar de Castelló d' Empúries " Mascel.li " situat als jardins de darrera de la Catedral, un lloc molt agradable i acollidor, aquí, al cap d'una estona el grup es va segregar, doncs hi havia alguna noia que tenia obligacions maternals ( inconvenient que no pateix la secció masculina ) i varen decidir de marxar cap a casa, però per a la resta, sense tantes obligacions, la nit encara era jove i la vàrem acabar a la nova zona nit de Figueres, escoltant música de la "nostra època ", recordant vells temps !!!!!

A partir d'ara, la secció masculina té un nou repte..... ho superarà ???


dimecres, 1 de juliol del 2009

Sopar a Can Poncelas

No va poder ser a Can Cassoletes... (què hi farem); però l’elecció de Peralada a Can Poncelas va estar molt encertada. Aquí van unes imatges...








Per veure més fotos; però no moltes... (je,je,je...); clica al enllaç: http://picasaweb.google.com/xirucaiforquilla/SoparHomes?feat=directlink

dimarts, 30 de juny del 2009

Xiruca i Forquilla a La travessa de Portbou


Crònica de infojonquera.cat

Els dies 26, 27 i 28 de juny d'enguany el Centre Excursionista Jonquerenc va tornar a realitzar la Travessa de l'Albera que tradicionalment es fa el darrer cap de setmana de juny. En aquesta edició van ser 18 els components de l'expedició, majoritàriament de la Jonquera i Cantallops, que guiats per Carles Plana i Carles Taulera van ser guiats fins a la platja de Portbou.



Els excursionistes van tenir pluja el divendres però el dissabte i el diumenge van gaudir d'un temps molt bo. Com ja ve siguent habitual, no hi va faltar una visita sorpresa... però amb canvis. De fet ja és tradicional que una guilla visiti de nit el campament de vivac que els mebres del CEJ organitzen al voltant del refugi de la Tenyareda la nit del divendres. Però la tradició també fa que la visita ja no sigui sorpresa i per tant la guilla acaba per marxar fastiguejada per no poder menjar res davant la previsió dels expedicionaris que van tancar i agrupar les motxilles. Els cas però va ser que a la segona nit, de dissabte, que també es fa en campament vivac al Coll del Torn, sobre la carena que envolta el monestir de Sant Quirze de Colera, es va rebre la visita inèdita en aquest paratge d'una guilla, que de nit es va posar "les botes" fent un gran sopar a costa de l'esmorzar dels expedicionaris. Motxilles esparracades com a resultat final i un dubte: seria la guilla de Puigneulós que, per revenja de la nit anterior, els va seguir tot dissabte esperant la seva oportunitat? Qui sap...






dimarts, 16 de juny del 2009

Puigsacalm (14/06/2009)

El camí comença just a dalt del coll de Bracons remuntant un petit marge de pedra que trobem a la banda dreta si venim de Joanetes. Pujarem al Puigsacalm per la carena (aconsellats per una família molt amable i simpàtica de Torelló) tot resseguint tots els pics que es succeeixen un darrere l'altre (això si gripan i bufant una mica...) , primer la Roca del Corb, més tard els Tossells coronat per una senyera (1.456m.), lloc on hem esmorzat i finalment abans d'arribar al Puigsaclam ens trobem amb el Cibaderes (1.446m.). Just després de passar pel Puig de les Cibaderes el camí planeja una mica i fins i tot en alguns llocs baixa una mica tot encarant-nos cap al Puigsaclam.La vista del cim del Puigsacalm (1.515m.) és realment bona. La Badia de Roses, la Plana de Vic, la vall d'en Bas, el Pedraforca, el Canigó i el Puigmal, el Montseny, Bellmunt, Cabrera i Montserrat en un dia clar.








Per tornar agafarem per on hem vingut i just al final de la pujada forta del Puigsacalm continuem recta direcció a la font Tornadissa i cap al Coll de Sant Bartomeu.Aquesta part final es fa per un camí de Bosc on predominen principalment les fagedes i el boix, finalment arribem a la collada, punt inicial de la nostra excursió pel Puigsacalm.

Des de Xiruca i forquilla volem agrair a la família de Torelló pel consell donat de modificar la nostra ruta i passar per la carena, amb unes grimpades molt entretingudes i sense cap mena de dificultat. Va ser la millor opció.

Per finalitzar el dia, forquilla a l’Hostal dels Ossos. Cuina volcànica.


Per veure totes les fotos, cliqueu sobre l'enllaç: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/Puigsacalm?feat=directlink




dimecres, 27 de maig del 2009

Colera - Grifeu (Per camí de ronda)


Ruta: Platja de Colera - Punta del Frare - Platja de Garbet - Cap Ras - Platja de Grifeu (Llançà).
Descripció:Camí de ronda des de Colera a Llançà. El camí surt del port esportiu de Colera, i tot passant vora el mar hem d'arribar a la platja de Grifeu.
Aquests camins antigament s’utilitzava per a vigilància de la costa i per accés als conreus de la zona: vinya i olivars. El paisatge que s’observa és molt divers, des de penya-segats i costes rocoses típiques del Cap de Creus a platges arenoses amb formacions dunars. Va ser una excursió molt espectacular en quan a paisatge i també en quan a climatologia; un dia calorós i molt assolellat .
També cal destacar el Picnic així com el cremat que va proposar i va fer en “Xicu” amb la col·laboració de la resta de companys. Molt bé “Xicu”, i molt bo el cremat.





dimarts, 5 de maig del 2009

Un Camí de l'exili (Per Miquel Serrano)

Després de 2 anys de guerra, la situació internacional va decantar la victòria militar dels rebels i traïdors a la República democràtica legalment constituïda. Un cop es va veure clar que les democràcies com França i Anglaterra no intervindrien i que Rússia pactava amb Alemanya, la guerra ja era gairebé perduda pel sector lleial a la constitució i la democràcia. Amb la derrota de la Batalla de l'Ebre va començar el replegament cap a Catalunya de bona part de l'exèrcit republicà. Al desembre de 1938 començava la campanya militar contra Catalunya i a principis de febrer tot el territori català ja estava ocupat pels franquistes. A Espanya es va escenificar un primer assalt del conflicte entre les democràcies i les dictadures en què el feixisme es va imposar.

Va ser en aquest interval de temps que el front de guerra arribà a la comarca de l'Alt Empordà, quan es va evacuar el tresor econòmic i artístic de la República i quan va passar el major nombre d'exiliats per la zona (Coll dels Belitres, Coll de Banyuls, Coll de l'Auleda, Coll del Portús, Coll de Manrella, Coll de Lli, Les Salines, Costoja, Beget, Coll d'Ares, Coll Pregon, Puigcerdà, etc.) El Mas Perxès va servir de seu de la Generalitat abans de marxar a l'Exili i de dipòsit d'obres d'art català procedents del Museu d'Arqueologia de Barcelona i altres fons. Van allotjar-s'hi els escriptors i artistes de la Institució de les Lletres Catalanes, que hi van fer la seva darrera reunió el 27 de gener, i personalitats culturals i polítiques com Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili, José Antonio Aguirre, Pompeu Fabra, Pau Vila, Pere Bosch Gimpera, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Sebastià Gasch, Xavier Benguerel, Anna Murià, diputats del Parlament Català, funcionaris de la Generalitat i del Govern Basc, fins a un total de 300 persones que s'hi van estar entre finals de gener i principis de febrer del 39. Quan el grup més nombrós va marxar a França el 31 de gener, un vell Pompeu Fabra va dir molt conscientment i tristament que marxava a morir a França.

El Mas de Can Bech de Baix va ser un dels allotjaments a la zona de Juan Negrín, president del Govern de la República. El dia 4 de febrer van bombardejar la zona, cosa que, entre d'altres raons, va precipitar la fugida final dels principals dirigents polítics republicans, que van marxar pel Coll de Lli la matinada del diumenge 5 de febrer de 1939.
El Coll de Lli va ser el pas cap a l'Exili, guiats pels masovers de Can Barris (els avis d'en Lluís Moy). Van passar-hi el matí del 5 de febrer les comitives de Manuel Azaña (President de la República) i de Martínez Barrio (President de les Corts Republicanes), a més de Juan Negrín que els va acompanyar i després va tornar (no va marxar fins el dia 8 de febrer pel Portús). Les comitives del president Companys i Aguirre van passar unes hores més tard, tot i que havien quedat per passar junts, els dirigents espanyols van avançar la sortida per no compartir-la amb els dirigents autonòmics. Van caminar un tros des del camí al coll, on van quedar-se els cotxes, fins a Les Illes, on els van rebre les autoritats franceses.

El 1981 es va fer un monument de record als exiliats i al president Companys al Coll de Manrella. Actualment, des de la creació del Museu Memorial de l'Exili i les actuacions del Memorial Democràtic, s'està treballant per recuperar, senyalitzar i revalorar el patrimoni memorial de la zona (Portús, La Jonquera, Agullana i La Vajol).

dimarts, 28 d’abril del 2009

Un Camí de l’exili. (AGULLANA – LES ILLES)

Commemoració al 70è aniversari de la retirada republicana

Distància total (aproximada): 7-8km
Desnivell: 500 m (210msnm a Mas Perxés i 710 msnm a Coll de Lli)
Durada (aproximada): 4 h (anada )
Descripció: El nostre guia en Miquel Serrano ens ha preparat una ruta que comença a la primera corba inhabilitada de la carretera GI-501, que puja d’Agullana a La Vajol. D’aquí s’arriba fins al Mas Perxés, a Can Bech de Baix (residència de Negrín), passant per Can Brell, pujant fins a Can Quera i d’aquí al Coll de Lli i Les Illes. A part de poder gaudir d’aquests masos històrics, també hem de destacar la vegetació de la zona, en aquest moment exultant, degut a les precipitacions d’aquests darrers mesos, i amb arbres monumentals de molt interès.
Hi ha algun tram amb un fort desnivell i pel mig del bosc, un xic brut però que es passa bé (200m), entre Can Brell i Can Quera

Llocs d’interès:
Mas Perxés (mas confiscat durant la guerra, dipòsit d’obres d’art de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, refugi dels escriptors de la ILC i altres artistes i intel·lectuals, polítics i funcionaris de la Generalitat, a més del President de la Generalitat i el president del Govern Basc)
Can Bech de Baix (mas confiscat durant la guerra, residència puntual de Juan Negrín durant els mesos de gener i febrer de 1939)
Can Quera (mas de La Vajol, sota del Coll de Lli, entre Coll de Manrella i Coll de Lli, actualment casa de turisme rural)
Coll de Lli (lloc de pas de refugiats camí de Les Illes. El 4 de febrer de 1939 van passar-hi diversos escriptors catalans de la ILC refugiats a Mas Perxés i el 5 de febrer, les comitives dels presidents Companys, Aguirre, Azaña i Martínez Barrios, presidents de la Generalitat Catalana, del Govern Basc, de la República Espanyola i de les Corts Espanyoles).
Les Illes (Poblet de Morellàs on van arribar molts refugiats republicans l’hivern del 1939)


Enllaç de l'àlbum: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/AgullanaLesIlles?feat=directlink

dijous, 19 de març del 2009

Coll del Medàs, Collet de Baix i de Dalt i les fonts

Amb un temps excepcional (una mica massa i tot, sobretot de calor...) i amb una participació record (17 persones i 3 gossos); l’excursió va transcórrer - amb el nostre guia Lluís Serrano- per la Carena de Saus, el punt de partida va ser la plaça de Cantallops, vàrem sortir direcció el camí vell de Requesens i ascendirem pel còrrec de Les Comes fins arribar al Collet dels Burros, tot just abans vàrem veure les restes del Dolmen del Puig Gros. Continuàrem ruta i només amb cinc minuts ens plantàvem al Coll de Medàs (Coll d’Ermedàs), lloc on el nostre guia ens va mostrar una sèrie de Dòlmens ( Dolmen Medàs I, Medàs II i Medàs III ); a continuació ascendirem per la carena de la Banya de Saus (500 m. d’alçada aprox.), a mig camí del Collet de Baix, aprofitàrem per esmorzar.

Ja en el Collet de Baix visitàrem el Dolmen del Collet de Baix i tot seguit direcció cap el Collet de Dalt en Lluís ens va ensenyar un abric molt interessant i que gairebé ningú coneix; una balma enorme, on hi poden estar vàries persones aixoplugades. Des d’allà començàrem el descens , primer trobàrem la Font d’en Ferreret, després la Font del Clot de la Tina i a tres minuts la Font del Solanà, llocs molt bons per poder refrescar-nos una mica. I finalment continuàrem seguint la riera de Torrelles i passant per diferents gorges com la d’en Peremala fins arribar a Cantallops.


CRONOLOGIA DE DÒLMENS VISITATS DARRERAMENT.
Mas Baleta I - Lluís Marià Vidal 1894 - 4.500 Dolmen simple / Galeria Catalana.
Coll del Madàs I - Leandre Genís / ACEJ 1980 - 4.750 Sepulcre de corredor /Galeria Catalana.
Coll del Madàs II - Jaume Sabiol 1987 - 5.500 Sepulcre de corredor.
Coll del Madàs III - Jaume Justafré1994 - 5.500 Sepulcre de corredor.
Coma del Gall - Jaume Justafré 1987 - 5.500 Sepulcre de corredor.
Puig Gros - Jaume Justafré 1998 - 4.750 Sepulcre de corredor.
Collet de Baix - Lluís Serrano 1999 - 5.500 Sepulcre de corredor.


Per veure més fotos:
http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/CarenaDeLaBanyaDeSaus?feat=directlink