Els estanys temporals de Cantallops i la Jonquera (TV3)

Aquí disposeu d’un vídeo preparat per l’Eloi Cordomí (home del temps TV3) el dimarts 18 de Maig i presentat a “Els matins” de TV3 presentat per Josep Cuní el dijous 20 de maig.

Escrit en el Blog dels homes del temps de TV3 http://blogs.ccrtvi.com/eltemps.php?itemid=31860

Continuant amb la sèrie de visites a llocs on es posi de manifest la primavera plujosa que estem tenint, aquesta setmana amb "Els matins" hem anat amb una colla d’amics de Cantallops, a l’Alt Empordà, que ens han acompanyat a veure els estanys de Cantallops i de la Jonquera, unes basses temporals que tan sols apareixen en èpoques de pluja. És un fenomen efímer i, de fet, alguns d’aquests estanys aquesta setmana ja s’estan assecant. Aquest maig a Cantallops han caigut 262 mm, quan normalment n'hi solen caure uns 77, això vol dir que ha plogut entre 3 i 4 vegades més del que sol caure habitualment.

En Lluís, el Jorge, en Joan, en Josep, el Gregorio i en Toni ens acompanyen a fer un tomb per aquest racó al peu del massís de l’Albera.

Si us animeu a visitar aquest racó, us aconsellem que no deixeu passar gaire temps. Els estanys de la Jonquera són gairebé a peu de la carretera que va de la Jonquera a Cantallops i estan degudament indicats. Per arribar als estanys de Cantallops cal caminar 1 hora aproximadament des del poble o bé acostar-s’hi per una pista que parteix de l’entrada de Cantallops.

Aquí us deixem el reportatge http://www.tv3.cat/videos/2916070 i un mapa de la zona perquè pogueu trobar els estanys sense dificultat.

Cantallops, cançons de tradició oral.

El passat diumenge dia 9 de maig a les 17 hores al poble de Cantallops, dins del marc de la festa del maig que organitza la Societat “La Concòrdia”, l’associació “Cantallops Acció Cultural” va fer la presentació d’un llibre – CD en base a les cançons recollides al municipi entre 1925 i 1926 pel músic i compositor Eduard Toldrà. La presentació del llibre – CD Cantallops, cançons de tradició oral, comptà amb l’assistència d’un centenar de persones i fou a càrrec d'un dels nostres col.laboradors de Xiruca i forquilla l’Albert Campsolinas – representant de l’associació cultural–.



Campsolinas explicà la gènesi i desenllaç d’un projecte que començà l’any 2002. Mireia Mena, Gemma Pla i Lurdes Rimalló, integrants del grup “De Calaix”, com a principals intèrprets, varen oferir una mostra en directe de les cançons enregistrades. Eduard Toldrà va recollir a Cantallops les 51 cançons i un contrapàs incomplet per aportar-les a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entitat creada els anys 1921-22 amb la finalitat d’aplegar la música popular de l’àrea de parla catalana. El procés de selecció de les 16 cançons, que es troben en el llibre – CD, ha comptat amb l’assessorament i orientació de l’etnomusicòleg Jaume Ayats, professor de la UAB. L’objectiu d’aquesta edició no ha estat només l’enregistrament sonor, sinó fer atractiva la divulgació d’aquest patrimoni cultural, així com partitures i anotacions del mateix Toldrà. La base fonamental de l’èxit del projecte ha estat el treball en equip, coordinat per l’Albert Campsolinas, i ha comptat amb nombrosos col·laboradors així com del treball dels estudis Ariadna Records de Sant Climent Sescebes (juliol 2008) i la correcció lingüística de Sara Beltran. El disseny gràfic, la creació i les il·lustracions han anat a càrrec de Sergi Sabartés, el qual, ha donat a la publicació un toc atractiu, fresc i modern.

Felicitats Albert per fer un gran treball !!!

Pic de Sant Cristau (18/04/2010)

El passat diumenge 18 d’Abril de 2010 i després de mesos de descans degut al llarg i fred hivern, per fi ens hem pogut agrupar la colla de Xiruca i forquilla per a fer una nova sortida. Aquest cop el lloc triat era el PUIG DE SANT CRISTAU (1.015m) .
La Ruta a seguir per part d’onze expedicionaris va ser: Sant Joan de l’Albera (511m) – Dolmen Na Cristina (642m) – Coll de Llinàs (801m) –Coll de la Branca (915m) – Puig de Sant Cristau (1.015m) – Coll de la font (941m) – Sant Joan de l’Albera (511m). Sortida sense cap complicació; però això sí, sense cap font.

Característiques:
Durada: 03:15 hores
Quilometres: 6’600 Km
Altura mínima: 511 m.
Altura màxima: 1.015 m.

Descripció de l’excursió:
Aparquem a Sant Joan de l’Albera, reculem 450 metres per la carretera fins que trobem un cartell que indica el coll de Llinàs, el camí comença a pujar, arribem al dolmen Na Cristina, seguim pujant fins a una parada de caça, el camí baixa fins a la cruïlla amb el camí que be de Mas Claret, el corriol torna a pujar fins al coll de Llinàs, lloc on aprofitem per esmorzar (peti qui peti...), seguim un altre vegada les marques grogues per la carena en direcció Sud-est fins el coll de la Branca, sota mateix del Puig de Sant Cristau, un camí comença pujar per assolir el cim. Puig de Sant Cristau, actualment hi ha un refugi lliure, antigament hi havia una capella romànica, una torre de senyals i un castell medieval. Desprès de gaudir de les vistes, 360º, del Canigó, el Rosselló amb la seva costa, l’Empordà, el Puig Neulós i altres paratges, el camí baixa per l’altre costat d’un hem pujat fins el coll de la Font, aquí un cartell en indica que hem de deixar la carena per començar a baixar fins a Sant Joan de l’Albera.

Nota Històrica.
Puig de Sant Cristau
En la nova estratègia defensiva dels militars francesos al Nord de l’Albera, reforcen el sistema defensiu del castell del Portús (Bellaguarda). El 5 de novembre de 1888 s’aprova la construcció del “camí estratègic del puig de Sant Cristau o carretera de les crestes amb una amplada de 1,50 metres i 60 cm. de cunetes. Comença a la Clusa del Mig i passa prop dels masos Mallol, Calcina i Freixe que començarà a construir-se el 1889. Les obres consisteixen a “preparar al llarg de la carretera estratègica unes plataformes per a bateries (...) i uns petits magatzems de municions”, a “endegar una font vers el cim del pic” i a “construir un conjunt de barraques per els queviures i malalts”. Els indrets previstos per acollir de 4 a 6 peces d’artilleria són: El coll de la Branca (2 plataformes), el coll de Llinàs ( el corriol passa per aquest lloc), el coll de la Cortaleta, el coll de l’Espinàs i el coll de la Taula.
Propietat de l’Estat fins el 1950, el camí va ser lliurat aquell mateix any als municipis de les Cluses i de Montesquiu.
Del llibre: 2000 anys d’història i més...

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/SantCristauPerSantJeanLAlbera?feat=directlink

Salut i fins la propera.

Cantallops: remuntadors i pistes al 100%

Com que les inclemències meteorològiques ens han fotut enlaire les dues darreres sortides que havíem organitzat, i a més, hem viscut -o patit- una nevada que Déu n'hi do, per animar una mica el bloc hem decidit fer un recull d'imatges de la nevada al nostre poble, Cantallops, i també de fotos de la Jonquera. Per començar, aquesta és la imatge que prenia el dia 09/03/2010 el satèl·lit MODIS des de 700 km sobre la superfície de la Terra:

Tota Catalunya coberta de neu excepte una estreta franja a Ponent, a les Terres de l'Ebre i a la costa de Tarragona. Fixeu-vos quin blanc més intens que hi ha a l'Empordà! Gràcies al sol que va fer aquest dia es varen poder veure imatges com aquesta. A continuació, algunes imatges de Cantallops sota la neu. Penseu que els gruixos acumulats al nostre poble eren d'uns 60 cm de promig, però en alguns racons la tramuntana n'acumulà gruixos superiors al metre i mig. Si accediu a l'enllaç que us indiquem en podreu visualitzar moltes més!!

Més fotos a: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/NevadaMarc2010Cantallops

Les fotos de la nevada a la Jonquera les podeu veure a: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/NevadaMarc2010LaJonquera

Corpella - Santa Fe dels Solers (16/01/2010)

Un dia “grisot”, però això si, sense vent. Vam sortir de Cantallops a les 9:15 h. aprox. direcció Mas Pei, tot seguit vam passar pel Mas de la Corpella i ens arribàrem al Menhir de Santa Fe ( 1h.) per la Corpella, lloc on vam aprofitar per fer l’esmorzar (peti qui peti...); tot seguit vam seguir la pista que passa pel còrrec de les comes sota el Ventador; ja dins la vall del riu Anyet, situada dins la zona militaritzada de Sant Climent Sescebes, per arribar als Solers i des d’allà ens arribàrem sobre un replà de la muntanya, on s’hi troba l’església de Santa Fe dels Solers.

Santa Fe dels Solers És una construcció romànica d'una sola nau, els murs són de pedra i argamassa, en alguns llocs presenta d'opus spicatum, cosa que ens porta a pensar que és una construcció bastant antiga i reformada en el temps. Actualment no hi ha culte i està oberta. Una particularitat a remarcar, vàlida per a tot el conjunt del monument, és el desnivell que acusa el sòl interior, que conserva l’enllosat antic amb fort descens des del presbiteri al frontis. a la banda de migdia hi ha un ampli espai tancat amb una paret, possiblement aquí, hi hagi l’antic cementiri, és el lloc on hi trobaren la làpida sepulcral del segle XIV. La llosa és de granit, i presenta una decoració en forma de creu, inscrita en un cercle feta amb incisions múltiples. Totes aquestes característiques ens porten a considerar que aquesta església ha arribat als nostres dies escassament alterada o malmesa.

D’allí un cop fetes les fotos de rigor vam començar el camí de retorn a Cantallops pel Coll de les Parets. Per veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/LesSerresCantallops?feat=directlink

Cantallops: balcó de l’Empordà (12/12/09)

Dissabte passat vam tenir l’oportunitat de passejar per les muntanyes més properes a la població: el Roc de la Penya, la carena de Terres Blanques i Abellars. En sortir, feia un airet de tramuntana fred i lleuger, intermitent. El clima convidava a grimpar costa amunt, la claredat era extraordinària i la visibilitat d’una intensitat aclaparadora, sud enllà. Vam redescobrir uns indrets aspres i concrets, amables i dispersos. Després del cementiri visitàrem la font de Can Quim Daviu, una raconada de retir i de simbiosi de natura i cultura: una mina d’aigua, una taula i bancs de pedra, i un hort abandonat esquitxat de rebrots d’acàcies nascudes després del gran incendi de 1986. La família Gumbau Vicens, a principis de segle XX, hi anava a fer berenars quan no els visitants ocasionals. A partir d’aquest moment, seguint el camí que porta a Santa Llúcia i Abellars, comença un caos rocós d’afloraments plutònics, univers mineral, granit, llúpies enormes de quars, feldespat i mica. Per alguns l’origen del nom del poble: “pedres de llúpia”, “Canta-llops”. Penyes modelades pel vent i l’aigua, esberlades per suros i alzines, atalaies monumentals per contemplar un paisatge excepcional que ens fa únics i particulars.

La primera etapa fou pujar el Roc de la Penya per l’Escorxada i esmorzar arrecerats del vent, just sobre les dues grans penyes descomunals que donen personalitat i imatge, fortalesa i resistència, identitat. Aquest rocam és amagatall de corbs i altres aus, abric i refugi, santuari. La següent fita fou la cota màxima dels 550 m s.n.m., aproximadament, de la carena de Terres Blanques. Aquí vam poder veure la potència amb la que s’aixeca l’antiga muntanya comunal, la serra de les Canals. Tot seguit, uns metres enllà i cap a orient, just a sota d’un aflorament vertical metamòrfic amb unes cassoletes gravades, probablement prehistòriques, vam construir un improvisat pessebre amb tres o quatre lloses del voltant. En aquest moment en Daniel va començar a cantar la nadala Adeste Fideles (Fidels apropeu-vos) que coronà un moment entusiasta i plaent, entre el catolicisme cultural i visions d’antics cultes pagans a la mare terra. Esplèndid.

Després vam començar a descendir vers ponent i visitàrem el mas d’Abellars, el mas Bruc dels documents vells. D’aquí al peu del Roc de Sant Jaume, un topònim antic que ens recorda l’antiga església de Sant Jaume del poblat medieval d’Abellars. Aquesta església abandonada i oblidada, probablement i segons testimonis, fou destruïda durant els anys setanta del segle XX. Tot un drama. El “diccionario” de Pascual Madoz en guardà testimoni el 1845 en fer referència a “los vestigios o ruinas de una iglesia que hubo en la montaña”. Altres documents medievals donen fe d’aquest centre de culte que es trobava a prop o al peu de l’antic camí de Cantallops a La Jonquera i Agullana, una ruta que en part està mig perduda entre un sotabosc que la societat de caçadors neteja de tant en tant.

Dissabte dia 12 de desembre. Matí de retrobament i exaltació, coneixença i posada en valor d’un patrimoni magnífic, extraordinari i únic. Jornada tel·lúrica i equilibrada. Camins de pau.

Lluís Serrano
Desembre 2009

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/RocDeLaPenyaTerresBlanquesAbellars?feat=directlink

Celebració 1er. Aniversari de Xiruca i Forquilla (05/12/09)

Ei gent ¡!!!!!!!!!! Encara que no ho sembli ja fa 1 any que el projecte de XIRUCA I FORQUILLA , tira endavant.

El passat dissabte 5 de desembre ens vàrem reunir tots per celebrar-ho. Per unanimitat es va decidir a fer una sortida de només forquilla i anar a fer la xefla al restaurant “ Els Metges “, a la zona de les Gavarres, ( lloc que ens va descobrir en Xicu a l’excursió que ens va preparar justament fa un any enrere ), de tots els restaurants que hem visitat durant aquest any, sembla que és el que ha obtingut més “ forquilles “ a l’hora de fer les consultes populars entre tota la colla ¡!!! .

El lloc de trobada, com no podia ser a cap altre, va ser a “ La Societat “ a les 10’00h, tots puntuals i ben contents ( xirucaires, forquillaires i sobretot la nova generació que puja i la que està en camí …!!! ).

Per no fer el viatge tan llarg i pesat es va fer una aturada a les “ ruïnes d’ Ullastret “ així vàrem aprofitar per estirar les cames tot visitat el lloc amb unes vistes fantàstiques de l’Empordanet ( Baix Empordà per els de la zona, que sinó s’enfaden ) i com no, fer petar la xerrada amb l’un i l’altre, i.... fotos ¡!! sobretot les fotos que després gràcies a elles revivim tot el que hem vist ¡!!!!!!!

Després d’aquesta aturada d’una horeta, ens vàrem dirigir al pàrking el supermercat de l’ entrada a La Bisbal, a on ens havíem de trobar amb la resta de la colla, dels més matiners vinguts des de Cantallops a aquella hora la gana ens apretava i com que l’hora d’esmorzar ( a les 10h peti qui peti ) ens havia passat per alt, no vàrem deixar passar l’oportunitat de tenir un supermercat allà mateix i ens vàrem aprovisionar d’unes bones patates fregides “ del Xurrero “ i unes cervesetes ben fresques i segons la Maria “ com els gitanos “ ens ho vàrem menjar a peu dret allà fora del pàrking, va ser un aperitiu que aquella hora se’ns va posar al moll de l’ós !!!!



Ara sí, ja eren les 13’15 h i enfilàvem cap al nostre destí-objectiu principal de la diada, el restaurant “ Els Metges “, quan vàrem arribar a tots ens va venir al cap el record del fantàstic dia que havíem passat ara feia un any.
Ens varen ubicar en el mateix menjador de l’any passat a on hi ha la llar de foc, una taula ben llarga i tot a punt per disfrutar d’un bon dinar.
A n’en Daniel, ja li vàrem guardar el seient de costat del foc, se li girava feina, doncs l’any passat va ser l’encarregat de fer les torrades i a aquest any no podia ser menys, ha quedat nomenat “ el torrador de pa oficial “ de Xiruca i Forquilla, per cert que no va fallar, no ens en varen faltar en tot el dinar ( gràcies Daniel !!! ).
El dinar ..... què podem dir del dinar !!!!, tampoc va fallar!!!!, ens vàrem atipar d’embotits, cargols, pebrot i bròquil confitat, una bona carn a la brasa, guisada...., i de postres molts vàrem tornar a demanar el “ flam de carajillo “ , i després de les postres va venir el que tots estàvem esperant “ el secret més ben guardat de la corona “, que el nostre company Sergi ens ha fet desinteressadament, la presentació del logotip de Xiruca i Forquilla, a tots ens va encantar, es un dibuix que realment ens representa: una xiruca amb un pam de llengua i una forquilla tota encisadora que ens convida a fer uns bons tiberis..... fet i fotut ens aixecàvem de taula cap a les sis de la tarda amb la panxa ben plena i satisfets d’haver fet un bon dinar .

Ja començava a fosquejar i en Ramon ens va manar la pressa per fer-nos la “ FOTO “, aquesta si que ha de quedar per la posteritat, és la foto del 1er. Aniversari !!!!, esperem que hagi sortit prou bé .

Va ser una diada complerta, sobretot de germanor i companyerisme entre tots aquells que per una raó o altre tenim una relació amb el poble de Cantallops, i sobretot per aquells que un dia es varen trobar i varen decidir que per no perdre el contacte entre nosaltres podríem fer una sortida de tant en tant, això ha estat tot un èxit !!!!!

PER MOLTS ANYS “ XIRUCA I FORQUILLA “

Per veure més fotos:
http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/Dinar1erAniversariAlRestaurantElsMetges?feat=directlink

II Festa del Xuixo

El passat dissabte 21 de Novembre vàrem celebrar la segona edició de la Festa del Xuixo, enguany augmentada i millorada amb una deliciosa especialitat de l'Empordanet -de La Bisbal- per ser més exactes: el Rus. Es tracta d'un pastís només apte pels llaminers més gormands i inexplicablement menys conegut que el famós i clarament inferior Bisbalenc. És a dir, que com que les cultures sempre sumen, al ja tradicional xuixo de cada any hi afegírem aquesta exquisida menja veïna per disfrutar encara més. Si és que en Xicu només ens dóna alegries... I per fer-ho baixar tot plegat, un bon moscat, cava i el que calgués. Com l'any passat, varem acabar jugant a "La Rana", un joc d'habilitat importat de centreamèrica amb el que també disfrutàrem molt.
Per cert, que tot gratant a la xarxa, hem trobat un grup d'amics del Rus de La Bisbal al Facebook, l'enllaç al qual us adjuntem tot seguit: http://www.facebook.com/group.php?gid=45974469583

Si voleu veure més fotos igualment desafortunades com l'anterior, o encara potser més, us passem també l'enllaç: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/IIFestaDelXuixo?feat=directlink

P.D.: S'accepten comentaris recalcitrants...ah, i també aportacions econòmiques!!

Llançà - Port de la Selva (07/11/2009)

Els camins de ronda són una sèrie d'itineraris que voregen les cales de la Costa Brava i que en el passat van ser utilitzats per contrabandistes i agents de vigilància. S'han recuperat com a rutes molt agradables de senderisme, ja que passen per alguns dels llocs més emblemàtics de la costa gironina, i ofereixen boniques vistes de les cales entre d’altres ...

La Zona que vàrem fer de Grifeu a Port de La Selva, podríem resumir-ho com una passejada a vora mar, a on no hi exigia cap mena de dificultat ni pel desnivell ni per la distància, cosa que tothom va aprofitar per fer-la “petar”; tant va ser així, que una caminada de dues hores, quasi es converteix en quatre. Sempre comptant amb la parada tècnica per esmorzar; aquest cop a la platja del Cau de Llop.
Des de Xiruca i forquilla volem agrair a n’en Joan (col·lega de la Lourdes) per fer-nos de guia.

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.com/xirucaiforquilla/LlancaPortDeLaSelva?feat=directlink

Monestir de Sant Quirze de Colera (17/10/2009)

El nostre recorregut comença al Monestir de Sant Quirze de Colera, abadia benedictina fundada probablement al s.VIII tot i que el seu moment de màxim esplendor no arribaria fins el segles X-XI. A mitjans del s.XV entra en una profunda decadència. Actualment es troba en fase de restauració.

Per començar el recorregut, tot i la forta tramuntana que va bufar, amb forces superiors als 70Km/h.; aparquem al costat del restaurant, travessant el torrent de la Perdiu per un bonic pont de fusta i arribant en menys de 5 minuts a la font de l’Abad. Deixem la font a la nostra esquerra i seguim pujant direcció Coll de Pallerols. Només cal que seguim els senyals grocs i comencem la pujada ( i com pujava…) en direcció de les Roques Blanques.
La pujada comença forta, es suavitza poc abans d’arribar a l’alçada de les Roques Blanques i torna a ser forta poc abans d’arribar al Coll de Pallerols. Una vegada al Coll, decidim reposar i fer el típic esmorzar (“Xicu” a les 10 hores, peti qui peti…). Des d’aquí ja podem veure perfectament tota la vall on està situat el monestir i part de la badia de Roses i el Canigó al fons.

Seguim en direcció nord i poc a poc ens anem acostant al Puig d’en Jordà. Per arribar-hi primer passarem pel coll del Teixó. Ara ja veiem Banyuls. El camí aquí ja es fa molt més agradable tot i el fort vent ja que perdem alçada anant cap al Coll del Torn.
Tot seguit comença la pujada i arribem al Puig de la Calma. No cal dir que les vistes des d’aquí be valen la pujada. Dues fites ens indiquen que hem arribat al cim. Des d’aquí veiem la Torre de Madaloc, i darrera seu s’amaga Cotlliure.

Arribats a aquest punt seguim en direcció oest que ens portarà al Coll de Platja. Un cop al coll seguim la pista avall i en poc més de cinc minuts trobem un rètol que ens indica una drecera per arribar al monestir. Només cal prendre aquesta drecera muntanya avall per arribar al nostre punt de partida en uns 20 minuts. En resum una excursió molt complerta per poder conèixer la zona del Monestir des de l’aire.

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.com/xirucaiforquilla/SantQuirzeDeColera?feat=directlink

Sant Pere Pla de l'Arca - Castell de Rocaberti (19/09/09)

Un dia especialment bo per caminar tot i la baixa participació (la més baixa de totes), amb només cinc participants.

Durant l’ascensió des de La Jonquera cap al Mas Brugat, Roc Lluent i l’Ermita de Sant Pere Pla de l’Arca, amb temps núvol, just per no patir fortes calors ni grans suades, vàrem poder gaudir d’un paisatge extraordinari i unes explicacions històriques de la zona a càrrec d’en Ramon també excepcionals. Un cop a l’Ermita de Sant Pere, vam aprofitar per esmorzar i fer un traguinyol (però aquest cop no de vi...; a n’en Xicu se l’hi ha rebentat la bota.); després de l’avituallament continuarem la nostra marxa cap a les mines de Sant Pere, i dolmen del Pedreguer; punt culminant de la nostra marxa, (lloc on es podia veure la panoràmica de Les Salines, massís del Canigó, amb tots els pobles del Roselló a la seva falda, també vèiem, Sant Cristau, Puig Neulós i al fons de tot, direcció França el pic de Bugarach - cim culminat de les Corbières dins el departament de l’Aude- ). d’allà agafàrem un camí que ens portà, ja de baixada, a l’Esquerda de La Bastida, on vam poder contemplar el Castell visigòtic i més endavant el Castell de Rocaberti, lloc espectacular on aprofitàrem per fer una parada i gaudir; simplement gaudir...; continuàrem cap al mas Brugat i d’allà a La Jonquera. Total de marxa van ser 5:30 hores.

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/SantPerePlaDeLArcaCastellDeRocaberi?feat=directlink