Passejada pels camins públics de Cantallops (23 gener 2011)

El dia es despertava glaçat i la tramuntana era gèlida, solemne. El sol s’aixecava tímid però altiu des del cap de Creus. Al tradicional lloc de reunió començà una de les sortides més concorregudes i amenes, tot un èxit. La qüestió era passar una bona estona i conèixer i identificar part de la xarxa de camins públics del sud del terme, saber-ne els noms, els orígens i els destins, així com aprendre com mantenir-los amb vida. Quan estiguérem tots apunt anàrem direcció al suro de les Tretes, un dels arbres més monumentals del terme, començant pel camí de Cantallops a Capmany (o Figueres), una via que deixàrem al collet Ginebrer i prenguérem el camí cap a prat Comú i les Tretes.

Després de la visita a l’arbre tornàrem pel mateix camí en direcció la Verneda (afluent de la riera de Torrelles). Aquí, pel camí de La Jonquera a Espolla cap el mas Baleta (antigament Esclafatestes), ens dirigírem cap el puig de la Llosa, una potent talaia (amb una enorme llosa granítica a la part superior i en terreny esquistós) on podem tenir una perspectiva del nostre país més immediat, un territori amenaçat per la cobdícia eòlica, una terra especial, sensible, un museu a l’aire lliure. El següent objectiu fou el recinte megalític del mas Baleta i el dolmen del mas Baleta I.

Acabada la visita tornàrem direcció est cap a les Llines i la font de la Teula. seguint la petja del camí veïnal, que travessa el veïnal de Capmany i, que neix a La Jonquera i descansa a Espolla. De les Llines, després de sortejar certes dificultats per poder passar correctament, arribàrem a la Guarda i l’esmentada font on trobem el camí de Cantallops a Peralada, ruta antiquíssima citada en textos medievals i amb topònims tan suggerents com el «Prat de l’Estrada». Un cop en aquesta cruïlla seguírem direcció nord trobant altra vegada el camí de Capmany per acabar prenent el camí estret, una de les joies de paret seca del terme, direcció el pont d’en Pip i la Societat «La Concòrdia».

Els camins públics són fruit d’una construcció social a través dels segles i formen part d’un patrimoni importantíssim que cal conservar i fomentar per complementar l’oferta de cultura i natura i per un correcte funcionament de la xarxa de comunicacions del món rural. Alguns són molt antics i en els últims anys han estat molt descuidats fins al punt de vulnerar la coherència de la xarxa pública i històrica de camins amb l’obertura i asfaltatge (el 2007) d’una via nova (inexistent abans), perillosa (amb corbes i desnivells), més llarga, en detriment dels drets més fonamentals i amb diversos processos judicials oberts.

Com afirmen Rafael López-Monné i Xavier Campillo en El llibre dels camins, publicat recentment, «els camins públics són una garantia de llibertat per al conjunt de la ciutadania; són una garantia de qualitat de vida per als habitants del medi rural, en constituir una infraestructura fonamental per poder disposar de les mateixes oportunitats de promoció socioeconòmica de què gaudeixen les zones urbanes; i són, també, un instrument bàsic de cohesió social indispensable per fixar la població rural al territori, a més d’un patrimoni cultural i un recurs econòmic i un signe d’identitat de la col·lectivitat». La llibertat de circular pel territori per necessitat social o econòmica, en desplaçaments quotidians o per conèixer el país són un dret fonamental emparat per les lleis. Sense camins públics no hi ha llibertat.

Lluís Serrano
Gener 2011

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.com/xirucaiforquilla/CaminsPublicsIVeinalsDeCantallops?feat=directlink