El passat diumenge 13 de Març iniciàrem una nova sortida, aquesta vegada també amb forquilla, és a dir, amb àpat final. Sabeu quan un regal cau del cel? Doncs aquest és el que varem tenir el diumenge per anar a Fitor, una sortida només per als més devots i creients en els homes del temps, ja que només algú com nosaltres podia confiar en un canvi meteorològic radical després del diluvi del dissabte. Però el temps es va arreglar, i de quina manera!! va lluir el sol tot el dia i fou com un premi a la nostra fe en els mapes i prediccions.
Van sortir de Cantallops tota colla de xirucaires per anar a deixar el cotxe a Fonteta. Un cop allà comença la petita travessa pel vesant més marítim de les Gavarres. El primer punt de reagrupament va ser a la Creu dels Frares, un punt de peregrinació d’aquell temps. Al cap de poc trobaríem els encreuaments del Mas Plaja, camí de St. Pol i el pi gros del cal Gallaret. Semblava que tot eren "flors i violes", fins que ens creuarem un altres xirucaires empordanesos i ens donaren la mala noticia. La riera que venia de Can Cals anava molt plena i era impossible de travessar-la. De tota manera ens hi vam acostar per veure-la i de pas esmorzar que ja ens passàvem de l’hora, les 10 per qui no ho sàpiga. Així d’aquesta manera s’acabava l’excursió, mitja volta i cap a Fonteta per trobar-nos amb els forquillaires i amb corrua tots plegats aniríem cap a Fitor.
Van sortir de Cantallops tota colla de xirucaires per anar a deixar el cotxe a Fonteta. Un cop allà comença la petita travessa pel vesant més marítim de les Gavarres. El primer punt de reagrupament va ser a la Creu dels Frares, un punt de peregrinació d’aquell temps. Al cap de poc trobaríem els encreuaments del Mas Plaja, camí de St. Pol i el pi gros del cal Gallaret. Semblava que tot eren "flors i violes", fins que ens creuarem un altres xirucaires empordanesos i ens donaren la mala noticia. La riera que venia de Can Cals anava molt plena i era impossible de travessar-la. De tota manera ens hi vam acostar per veure-la i de pas esmorzar que ja ens passàvem de l’hora, les 10 per qui no ho sàpiga. Així d’aquesta manera s’acabava l’excursió, mitja volta i cap a Fonteta per trobar-nos amb els forquillaires i amb corrua tots plegats aniríem cap a Fitor. 
El camí de pujada a Fitor estava una mica perjudicat per les pluges, molta bassa i fangueig, i l’aigua rajava de pertot arreu. Un cop tots arribats a l’ermita de Sta. Coloma de Fitor, preciosa i molt tranquil•la per cert, ocupàrem l’àrea habilitada per al picnic, i en Xicu, que no s’està quiet ni lligat, de seguida anà per feina i al cap de poc ja ens havia escalfat el rostit. I quin rostit!! 
Per veure més fotos cliqueu aqui: 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada