Sant Martí de l'Albera - Cantallops (24/09/11)

Iniciem una nova temporada de Xiruca i forquilla; per començar, una excursió transfronterera, Sant Martí de l’Albera - Cantallops amb esmorzar a la Cantina de Requesens.
L’excursió comença a Sant Martí de l’Albera, a on deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha a la vora de la carretera que porta a Puig Neulós, un cop passat el rètol del municipi.

Sant Martí d´Albera- (Vallespir) .- Situat a uns 631 m. d’altitud, és un dels dos nuclis de l´Albera. L’altre és Sant Joan d´Albera.
El nucli més antic és el de Sant Martí d´Albera, citat sota el nom de Sant Martí de Montforcat el 844 (cella Sancti Martini in Monte Furcato) - El Coll Forcat, hauria donat nom a l’antic topònim (Mont Forcat). Encara al S. XVII el nom actual de Sant Martí de l’Albera (documentat l’any 1628) coexistia amb el de Sant Martí de Collforcat (any 1639) -, aquest petit establiment monàstic depenia, des del mateix segle IX, del monestir benedictí de Sant Hilari de Carcassona (Llenguadoc).
L’església romànica de Sant Martí és del segle XII, al seu costat hi ha el casal de Sant Martí amb la masoveria i a poca distància vers el nord-oest el petit cementiri del lloc, ombrejat per un grup d’esplèndids i vells xiprers.

Voregem la paret nord de l’església i continuem per la pista fins a franquejar un gual de formigó; 50 metres més endavant trobarem un corriol que puja a mà esquerra fins arribar a una pista, que la seguim a la dreta. Aquesta ens portarà a un corriol per dins el bosc, dens i agradable, fins a la Font d’en Manel. Continuem pujant pel bosc fins arribar en pocs minuts a Coll Forcat. Com a dada històrica volem destacar que en aquest lloc el dia 8 de desembre de 1950, un avió bimotor d’hèlix de la companyia Air Atlas Marocco es va estavellar contra les roques del Puig Pinyer, al provar de passar pel Coll Forcat. L’aparell, a més d’uns quants passatgers portava també un carregament de taronges i altres mercaderies. En aquell accident els pilots i els passatgers que viatjaven assentats a la part davantera moriren en la topada i els situats més cap a la cua sortiren projectats. Només tres dels ocupants varen sobreviure al sinistre. Les causes de l’accident no les sabrem mai; podria haver estat un problema mecànic, o potser les inclemències meteorològiques ja que aquell dia nevava amb força a tota la serra. Això si, fins ara el podem considerar com l’accident d’aviació més important de la història a l’Albera.


Franquegem la tanca pel bestiar i comencem a baixar per la part sud de la muntanya; aquest corriol ens portarà a la Font de la Verneda abans d’unir-se amb la pista que ens durà al veïnat de Requesens, lloc on fem una gran parada per trobar-nos amb el grup de forquilla i compartir un esmorzar-dinar a la cantina de Requesens de primera divisió.
Ja entaulats al defora de la Cantina, i amb la companyia propera de les vaques que es van concentrant a la plaça tot esperant la seva ració diària de pinso, la Nuri ens comença a portar safates d’amanida (amb delicioses tomates acabades de collir de la feixa de sota i bitxos confitats), d’embotits, i de pebrot escalivat, pa de Sant Climent i vi de Pau. En acabat, endrapem carn a la brasa –xai, botifarres, etc.- amb allioli i trumfes fregides. I per postres, mel i mató, cafès i copes. La sobretaula s’allarga, sobretot perquè a mig àpat se’ns hi afegeix el de l’Empordanet, i a mesura que el temps es va emboirant i fins i tot plovineja un xic la mandra s’apodera de nosaltres i ja hi ha qui parla de fer migdiada. Hem fet un esmorzar-dinar collonut, hem gaudit d’una bona taula amb productes de la terra, bona companyia, i ens hi hem estat tant com ens ha semblat, xerrant, rient, deixant ploure. De tot això es veu que ara en diuen slow food i productes de quilòmetre zero, i nosaltres sense saber-ho!!!

Un cop finalitzat l’àpat, continuem el descens pel camí que surt de la font del veïnat i seguint les marques grogues ens portarà fins al Collet de baix, per un bosc espectacular de suros i roures. Arribats al Collet, podrem gaudir d’una vista excel•lent del poble de Cantallops i també d’un dolmen que està situat a vora del camí per la banda esquerra. Continuem pel camí, ara sí que amb una bona baixada fins arribar a les fonts del Clot de la Tina i del Solanà, i d’aquí sempre seguint la pista fins arribar a Cantallops.

Manel Costa conegut per MANEL, és una figura emblemàtica de l’Albera, neix el 25 de Desembre de 1822 a Sant Martí de l’Albera. Passa tota la vida fent pasturar el ramat pels vessants del Puig Llobregat, del Puig Neulós o per la carena de Puig d’Aurella. Descobreix dues fonts en paratges excepcionals i decideix captar-les; en elles esculpeix unes amples piques de granit i afaiçona taules i seients; també durant les seves caminades per la muntanya, edifica en el Puig Neulós, una piràmide d’esquist de tres metres d’alt, la Torre d’en Manel, que encara existeix avui en dia. Manel mor als 90 anys el 21 de gener de 1911. En el cementiri de Sant Martí de l’Albera s’hi troba la grossa i curiosa làpida que en Manel esculpí per la seva pròpia tomba. Aquí però només hi ha la làpida ja que en Manel fou enterrat al cementiri del lloc veí de Sant Joan l’Albera on, per cert, la seva tomba no es pot identificar actualment.-

Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.