Parc Agrícola Comes Tortes i conjunt megalític de Coma d'Infern.

L’excursió proposada pel nostre company Xavier Laporta és el Parc Agrícola Comes Tortes i de la Pedra Seca , juntament amb el conjunt megalític de Coma d'Infern.

Per arribar-hi cal seguir des de Vilajuïga, durant 1 km aproximadament, la carretera de Sant Pere de Rodes. Abans de passar el pont sobre la riera de Canyelles, cal deixar el cotxe i allà és on comencem el recorregut, seguim una pista que va en paral•lel a la via del tren que ens portarà al Parc agrícola de Comes Tortes, passant abans per les inscultures de Canyelles, situades molt aprop de les restes del poblat Íber de Canyelles.

Parc Agrícola Comes Tortes i de la Pedra Seca

La pedra seca és l’obra d’arquitectura popular que, generació rere generació, la gent de la nostra terra va utilitzar per transformar la muntanya de la Serra de Rodes, pedregosa i batuda pel vent, en sòl cultivable.
Primer despedregant el terreny i acumulant la pedra en clapers i després
seleccionant la pedra per a fer feixes, barraques, ponts i camins, van convertir la muntanya en un jardí de vinya i olivera i en un mitjà de subsistència.
El Parc Agrícola i de la Pedra Seca de Comes Tortes és una iniciativa de l’ajuntament de Vilajuïga per recuperar aquesta herència dels nostres avantpassats.

Fins a mitjans del segle XX, l’aprofitament de la Serra de Rodes va ser bàsicament agrícola, i combinava prats, pastures, cabanes de pastor, murs de pedra seca, conreus i petits àmbits en bosc mediterrani. Aquest mosaic agroforestal permetia un paisatge divers, amb una gran riquesa florística i faunística i, a la vegada, estava més protegit dels incendis forestals que actualment.

Fins fa cop, l’entorn del paratge de Comes Tortes estava força degradat a causa de l’abandonament dels cultius durant els darrers 60 anys, i dels efectes devastadors del gran incendi forestal de l’any 2000. Aquests espais s’han esclarissat o bé s’han desbrossat totalment amb l’objectiu de recuperar-los en forma de pastures. També s’han recuperat 10 cabanes de pastors, 350 m de tram de murs de pedra seca i 1.840 m de camins antics i carrerades.


Posteriorment, i per tal de mantenir aquests espais, s’ha creat un petit ramat de 24 xais, els quals actualment pasturen una àrea de 4,5 ha. Perquè això sigui possible, s’han instal•lat uns tancats mòbils que permeten pasturar diferents àrees recuperades mitjançant la rotació del ramat. A la vegada, s’ha creat una zona d’estada i repòs per al ramat, que inclou un petit cobert i un abeurador.

Aquestes actuacions permeten, d’una banda, reduir en gran mesura el risc d’incendi en aquest espai i actuar com a tallafocs; i d’una altra, es preveu un augment de la diversitat florística i faunística lligada als espais oberts, i la recuperació d’una petita part del paisatge tradicional que s’havia perdut.

Aquests treballs i la feina feta per Modest Soy i Vicenç Armangé també han permès descobrir diversos gravats rupestres, com les inscultures de Planells i les Canyelles, entre d'altres. Les inscultures son gravats sobre roques a l’aire lliure, datades a l’època calcolítica, entre el quart i el tercer mil•lenni aC, que representen l’expressió d’un art esquemàtic del qual encara se’n desconeix el significat. Els gravats mostren conjunts de cruciformes, cassoletes i reguerons que poden representar llocs d’ofrenes, sacrificis o marques territorials.

En un futur, es vol acabar d’estendre aquest projecte, i incloure-hi cultius tradicionals com ara vinyes, oliveres, plantes aromàtiques i fruiters, els quals permetran veure la pedra seca de les feixes, les construccions que aniran aflorant en forma de barraques o còrrecs, restes megalítiques enmig de cultius acompanyats d’altres grups de pedres, a la vora d’algunes suredes travessades per camins medievals que duien a Sant Pere de Rodes.



Un cop arribats al punt més alt de l’excursió, hi trobem les inscultures de la Carena, just al costat de la carretera principal que porta a Sant Pere de Rodes, és aquí on aprofitem per fer un glop; e iniciem el descens per la ruta megalítica de Coma d’Infern. Des d’aquest punt, davallarem sempre pel cim de la carena, anirem trobant els megàlits. El primer que trobarem serà el dolmen de la Carena.
Descripció dels dolmens visitats:
• DOLMEN DE LA CARENA Es tracta possiblement d’un sepulcre de corredor, amb planta sensiblement rectangular. Té cinc Lloses verticals i una sola de coberta que mesura 2,65 m per 2,30 m. L’entrada està orientada al sud-oest i el material emprat és el gneis, domina pels costats sud, oest i nord.
• DOLMEN CAIGUT I A la mateixa alçada, però a l’altre vessant, es troba aquest megàlit. Té un dels seus costats i la coberta caiguts, però amb els seus elements allí mateix. és un sepulcre de corredor, amb planta trapezoïdal.
• DOLMEN CAIGUT II A poca distància de d’anterior i al mateix vessant, es troba aquest sepulcre de corredor. De tots els megàlits de Coma de l'Infern és el que està més malmès, ja que només resten dempeus una o dues lloses.
• DOLMEN DE LES RUÏNES A l’altre vessant, i a continuació del dolmen de la Carena, trobem aquest megàlit. Era possiblement un sepulcre de corredor. Té sis lloses dempeus i dues de coberta. L°orientació de l’entrada és al sud-oest i el material emprat és el gneis. L’emplaçament és dominant pel sud, oest i nord.
• DOLMEN DE LA TALAIA És de tipus galeria catalana amb planta en forma de V. Conserva cinc lloses verticals i una de coberta que mesura 2,40 m. de llargada per 1,95 m. d’amplada. El sepulcre és orientat al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant vers migdia, ponent i tramuntana.
• DOLMEN DEL GARROLLAR És un sepulcre de corredor, amb caixa rectangular. De tots els megàlits de la Coma de l'Infern és el que ha estat més transformat per a convertir-lo en barraca. Té tres lloses verticals i una sola llosa de 3,6 m. de llargada per 2,7 m. d’amplada per coberta. L’orientació és al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant, però no tant com la dels altres sepulcres.
• DOLMEN DE LA VINYA DEL REI Aquest megàlit és el més gran del terme de Vilajuïga i el seu emplaçament en un fondal en un lloc gens dominant, és excepcional. És un sepulcre del tipus de corredor amb planta trapezoïdal. Cinc grans lloses verticals componen la caixa, i una sola llosa de 4,15 m. de llargada per 2,95 m. d’amplada, la coberta. L’orientació de l’entrada és al sud-oest i el material emprat és el gneis.


En resum, una molt bona excursió, amb un dia Excel•lent que ha portat a fer un viatge pel temps, des de la prehistòria fins als nostres dies de la mà d’un gran coneixedor del terreny com és en Xavier.
Nota: Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.

Xavier Laporta i Xavier Boix

Febrer 2012