A PEU RESSEGUINT INDÚSTRIES ABANDONADES

De CANTALLOPS a Requesens 

AQUESTA EXCURSIÓ TRANSITA ENTRE SUREDES I ALZINARS SERVINT-SE DE VIALS TERRERS AMPLES I D’ANTICS CAMINS DE FERRADURA

Sortim de la plaça Major de Cantallops pel carrer de les Escoles i traspassem la ribera de Torrelles. Passat l’Ajuntament trenquem a l’esquerra pel carrer de Requesens. 0:05 A la dreta entrem al camí vell de Requesens. 0:12 A la Gresquera s’havia extret gresc -terra arenosa-. Pocs passos després arribem a una bifurcació: anem a la dreta, pel camí vell de Requesens. Aviat pugem entre suros migrats, alzinetes i llipoters. 0:27 Collet dels Burros.

Fer taulons. 0:33 Al coll d’Almadàs (392 m) agafem la carretereta actual de Requesens. A sol colgant del coll i a 1 minut es disposa una arca -o dolmen-. 0:36 A l’esquerra, tornem al camí vell. Caminem per un alzinar baix, espès i bonic, tot descobrint la barraca del Jaçal. 0:46 De nou som a la carretereta. 0:51 Passem el pont i còrrec del Mas d’en Costa, acompanyats de llampugues esplendoroses; després, travessem el pont i el còrrec de la Verneda (395 m). 1:01 La Serra -o Serres- de les Pipes és la construcció que tenim a la dreta i que s’aixeca prop de la ribera de Requesens. La memòria oral recorda que s’hi serraven rabasses de bruc per a fer pipes i troncs que es convertirien en taulons. 1:04 Edifici utilitzat com a central elèctrica i magatzem de carbó i rabasses. Ens enfilem per un caminet que surt a mà esquerra, enmig de suros i cedres grossos. En un tres i no res deixem la caseta del Canal, des d’on es precipitava l’aigua que havia d’accionar la Serra. Més amunt transitem per un indret moblat amb castanyers i entrem a la carretereta que hem deixat fa poc. L’agafem cap amunt.

Rajols i teules. 1:15 Santuari i alhora església parroquial de la Mare de Déu de Requesens (500 m). A la font del Raig hi anem en 1 minut llarg, baixant lleugerament entre els horts i l’església. A la cantúria de l’aigua s’hi afegeixen diversos arbrets de la família de les aceràcies, algun d’ells de grandària i bellesa remarcable. A partir de Requesens perdem alçada per la pista que hem arribat, aquí coincident amb el GR-11. 1:20 Per entre la font Rovellada i la construcció dels banys de la Font Rovellada travessem el còrrec del mateix nom. 1:24 En poca distància i a la banda de dalt surten dues pistes. Continuem per la segona i ran de la Rajoleria (470 m). 1:28 Passem a l’altre costat del còrrec de la Font de la Primavera mitjançant un pontet en mal estat. Guanyem altitud. 1:30 En deixar una pista que s’enfila a l’esquerra accedim a un caminoi que també es disposa en aquest costat i ressegueix el prat de Gombau i una tanca de bestiar. En entrar al caminoi admirem un auró negre que fa 2 metres de volta. Abans de ser a l’altre extrem del pla, baixem unes passes.

Glaç i calç. 1:32 El pou de glaç de Requesens (455 m) és una indústria antiga del fred que possiblement ja s’esmenta en un document del 1604. Per unes traces davallem el rost que ens separa de la ribera de Coll Pregon, la gualegem, i ascendim per una pista. Amagat per la vegetació tenim l’embassament que aportava l’aigua a la caseta del Canal; avui es troba eixut i reblert amb els al•luvions dipositats pels dos còrrecs anteriors. 1:40 Coll del Castell. Si seguíssim el caminàs de l’esquerra en menys de 2 minuts ens trobaríem al forn de la Calç (474 m), un altre testimoni industrial molt corrent allà on es disposava de pedra adequada. Des del coll continuem vers la dreta, per la pista més important, però de seguida l’abandonem per agafar un caminet ascendent. Els grèvols, alzines, roures i coníferes configuren un paratge forestal suggeridor.

Castell de Requesens.1:44 Reconstruït de manera poc fidel a darreries del XIX. En ser davant la porta d’entrada i del tell del Castell -de fet són dos-, baixem per una escalinata de carreus vigorosos, tal vegada carejats per algun dels picapedrers cantallobencs que també confeccionaven rodes de molí, columnes i llambordes. En un moment travessem la pista que hem obviat al coll del Castell. 1:48 Pagesia arruïnada del Corral Nou. De davant la façana més migdial i del costat de les despulles de dos arbres baixem sense deixar l’esquena de la muntanya i seguint els viaranys que obren les vaques. 1:51 Can Picardia és una casa de pagès que va sent devorada per les heures. Un pensament més avall i a tocar d’una pista es dreça l’Església Vella (402 m), un nom que tant designa una primigènia construcció parroquial com l’habitatge que va fer-se al seu interior; l’església tenia tres naus i tres absis. Prosseguim per la pista i ens adrecem a la posta. Font

Rovellada de les Pipes. 2:00 Enllacem amb la pista que ve del castell de Requesens, deixem la font Rovellada de les Pipes, traspassem la ribera de Requesens servint-nos del pont de les Pipes, i accedim a la carretereta que hem fet a la pujada. L’agafem cap a l’esquerra, on veiem l’edifici del punt 1:04. Desfem camí. 2:19 Passem de llarg del camí vell que hem seguit quan pujàvem. 2:27 L’Oratori és un excel•lent mirador establert damunt d’unes rocasses de pedra d’ull de serp –granit-. 2:33 Retrobem el coll d’Almadàs (392 m). Continuem per la carretereta, ara perdent altitud i balconejant damunt del migdia. 2:41 Voregem l’estimball rocós del salt d’en Patilles. 2:47 Plaça de l’Escorxa és un tram del vial on es reunia l’escorxa que s’arrencava de les alzines; el suc obtingut d’aquestes pannes era fonamental en el procés de conversió de pells en cuir. 2:49 Balcó de la Xeixa és un morro rocós que domina part del nucli de Cantallops. 2:52 Al davant s’aixeca la muntanya del Roc de la Penya. 3:12 De nou som a Cantallops.

• SORTIDA I ARRIBADA Cantallops.
• DISTÀNCIA DEL RECORREGUT Uns 15 km.
• TEMPS DEL RECORREGUT 3h 12m efectius.  
• DESNIVELL En total cal superar uns 350 metres. 
• ALÇADA MÀXIMA 500 metres. 
• DIFICULTAT Baixa, per bé que l’excursió és llargueta. 
• UNA ÈPOCA PER FER-LO En gran part anem per caients solells i boscats. A la meitat de la primavera la florida del bosc mediterrani és radiant. Per Tots Sants les fagedes que albirem a les altures fan tardor; en entrar el desembre s’hi posen els roures. 
• ELEMENTS D’INTERÈS Cantallops, dolmen proper a Almadàs, instal•lacions de la Serra, lloc de Requesens, font del Raig, la Rajoleria, pou del Glaç, forn de la Calç, castell de Requesens, l’Església Vella, la vegetació... 
• SERVEIS La Cantina (972 193 081 i 659 750 811) és un establiment amb caràcter i contigu al santuari de Requesens, on podem fer-hi beguda i entaular-nos-hi. També ens diran quan el castell és obert. Al forn de la Calç, el Centre Excursionista Empordanès ha habilitat un refugi on dormir. 

 Font: REVISTA ALBERES Nº8 

Text : Ernest Costa i Savoia

INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA

A la muntanya de Requesens hi ha un pou de neu prop de la carena, i un pou de gel pels voltants del castell, al costat de la ribera, més amunt de la resclosa.

Pou de Neu Després d’una nevada, la neu era introduïda al pou per tres obertures de la cúpula i anava acumulant-se al fons. El pou té aproximadament dotze metres d’alçada i sis de diàmetre, el que suposa una capacitat de 340 metres cúbics de neu compactada que s’extreia en blocs pel túnel d’accés al pou d’onze metres de longitud, que a partir de mes de maig es transportava en blocs fins als llocs de venda. El transport es feia de nit i els blocs de neu protegits amb palla o falgueres.

Hi ha notícia d’aquest pou des dels anys 1760. El Comte l’arrendava al millor postor per espai de cinc anys. L’any 1779 fou arrendat per 25 lliures (cinc per any) amb el dret i l’obligació de vendre gel a la Vila de Peralada, al preu de quatre diners la lliura. En els segles XVII i XVIII el clima era molt més fred que l’actual.

El 1994-95 es va restaurar i el Parc Natural de l’Albera hi contribuí amb 1.100.000 pessetes.

El pou de gel es troba en estat ruïnós, amb la cúpula enfonsada. No ha estat restaurat. Té una alçada de disset metres i un diàmetre de nou. Gràcies a uns grans recipients de fustes que s’omplien d’aigua que s’hi glaçava les nits d’hivern, es podia emmagatzemar el gel en aquest pou.

La resclosa del llac de Requesens, fou bastida als voltants de l’any 1930 pel Duc del Infantado, propietari de la muntanya, amb la intenció de construir-hi una petita central elèctrica.

L’any 1942, els nous propietaris “Comercial Borés SA”, la utilitzaren per produir energia i fer funcionar la serraria de les Pipes.

De la rajoleria i del forn de calç no hem trobat les dades de la seva construcció.

Bibliografia:
Restauració del pou de neu de Puigneulós S. XVIII. De James C. Townsed, publicat a L’Esquerda de la Bastida n. 4.

El Llobregat, l’Anyet i l’aprofitament de les seves aigües. De Joan Budó Bagués, publicat a l’Esquerda de la Bastida.

La Jonquera en el segle XVIII. Alguns aspectes del seu passat. De Albert Compte i Enric Juan, publicat en Annals del Institut d’Estudis Empordanesos.

Serrano, L. (1999). “Aspectes i particularitats entre Cantallops i Requesens”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 32, Figueres, p. 243 – 262.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

També us adjuntem un àlbum de l'excursió per part de l'Artemi Bellés d'Espolla cliclant aquí.

LINKS RELACIONATS:

• Diari de Girona - Quim Curbet -