Arribada de la Flama del Canigó a Cantallops (23/06/13)

A 2/4 de set de la tarda - i amb puntualitat britànica - del dia 23 la flama va arribar a Cantallops per la carretera vella de La Jonquera. A l’entrada del poble l’esperava els veïns del poble acompanyats dels Xanquers, Diables i Tambors de l’Albera, des d’aquí s’iniciava un passacarrers amb variació del recorregut de darrera hora degut al mal temps i al fort vent que bufava, fins a la sala de la Societat, passant pels carrers Àngel Guimerà, carrer de La Jonquera, carrer nou, Plaça Major i carrer Figueres, durant aquest recorregut la flama del Canigó va ser portada per diferents veïns de la població, amb el simbolisme que representava el darrer relleu, el reconeixement d’un poble a unes persones – ADF Cantallops - que voluntàriament han treballat pel bé del poble de manera altruista.

En la recepció de la Flama a la sala de la Societat, una veïna del poble, la Vanesa Valls va realitzar un parlament i tot seguit les ADF va cedir la Flama al poble de Cantallops encenent un ciri pasqual, per finalitzar l’acte es va repartir coca i cava per tothom. L’endemà, aquest ciri, va ser dut a l’aplec de Requesens.

Volem ressaltar els veïns del poble de Cantallops que es van mostrar una vegada més molt participatius en tot moment, i van donar un suport unànime i presencial a la iniciativa, tot i el mal temps.

FELICITATS A TOT AL POBLE DE CANTALLOPS.

Missatge de la Flama per Vanesa Valls
Benvinguts, benvingudes. 

Quin és el gran missatge de la flama?

La Flama del Canigó ens ve a trobar un any més per fer-nos reviure el clam de llibertat i de catalanitat que li va donar origen. Pels volts del 1955, amb una petita flama portada des de la cripta de Sant Martí del Canigó, al cim més alt de la muntanya, cantada per Jacint Verdaguer com a bressol de Catalunya, uns bons catalans del nord hi van encendre una foguera que volien que fos cada any com un far d’orientació que unís els catalans d’una i altra part del Pirineu, separats en mala hora. Junts decidiren que fos aquesta sagrada flama la que ens unís a tots i encengués les fogueres de la vetlla de Sant Joan. El pas definitiu doncs, es feu la vetlla de Sant Joan del 1966, nit en què, ignorant fronteres, catalans de l’Estat espanyol i catalans de l’Estat francès es retrobaren simbòlicament en el mateix coll, amb abraçades de germanor i una ballada de sardanes que desconcertà el control policial de la dictadura, que només havia autoritzat el pas d’una petita caravana, no una trobada multitudinària. El camí estava obert. A partir d’aleshores, la Flama s’ha estès arreu on hi ha catalans i ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans.

Avui, el camí que hem compartit amb la flama, fa homenatge a una gran unitat, que malauradament es va fer i es farà per sempre molt present en els nostres cors i que va prendre força amb el foc del 22 de juliol del 2013 a l’Empordà. 

Avui recordem l’esforç i participació de bombers, policies, sanitaris, brigades, pagesos, masovers, ajuntaments i tots voluntaris afectats dels pobles que van participar i col•laborar en les tasques de prevenció i extinció de l’incendi forestal dels nostres pobles. Moltes gràcies per la feina ben feta des de diumenge fins dimarts en la seva lluita, així com el suport i recolzament rebut, des del principi fins al final d’aquell gran incendi. Però això no és tot, avui ens seguim donant tots les mans per col•laborar en la neteja dels nostres boscos i per prevenir futurs incendis. L’homenatge d’avui és per tant per la gent del poble, voluntaris que gratuïtament netegen el perímetre i treballen humilment. Avui, agraïm la mostra de valor i la professionalitat d’aquestes associacions i els lligams que van formar amb tots nosaltres. 

També agraïm l’assistència dels xanquers, tambors i diables de la Jonquera, que regalen somriures, gaudi, i demostren germanor i caliu. 

D’aquesta manera la trobada de la Flama d’aquest dia reuneix l’essència del treball en equip. Perquè el més bonic és sempre comptar amb els altres al teu costat, dividir la feina i multiplicar els resultats. L’esperit d’equip és el combustible que permet a la gent i als pobles aconseguir èxits poc comuns. Recordem, que la força resideix en les diferències i no en les similituds. Que com a catalans, la nostra força és l'esforç i la implicació. Perquè el cor i l'èxit d'una organització, sempre serà el treball en equip. Visca els catalans, visca la nostra terra i visca Catalunya!

Per veure més fotos, cliqueu aquí.