Castell de QuéribusS'alça sobre una elevació rocosa de 728 m, antiga frontera entre els regnes de França i Aragó, domina i contempla un bell panorama sobre la plana del Rosselló i els Pirineus. Les espectaculars vistes i sensacions solament són comparables a l'enorme força del vent que bufa entre les seves ruïnes.Aquesta construcció del segle XI està documentada ja a l'any 1020, en el testament de Bernard Taillefer, comte de Besalú, i va servir de refugi a alguns càtars després de la caiguda de Montségur considerant-se com el bastió final de la resistència càtara, derrotada a l'agost de 1255 per la croada que va mantenir contra aquesta religió l'església catòlica.
Una mica d'HistòriaDesprés de la caiguda de Montségur aquest va ser un dels pocs centres de resistència que van quedar. El Vescomte de Fenollet, mort en 1242, va deixar un fill, Hugues de Saissac, però va ser el seu lloctinent, Chabert de Barbera el qual va prendre de forma enèrgica l'adreça del Vescomtat.Dels cinc castells fronterers amb el regne d'Aragó, dos estaven ocupats per les forces del rei de França: Peypertuse i Aguilar. Quedaven els castells de Puylaurens, Fenouillet i Quéribus. Després de la tornada de Sant Lluís (Lluís IX, rei de França) de la croada en 1254, va quedar vist per a sentència la resolució definitiva del problema càtar. El rei va donar l'ordre al senescal de Carcasona, Pierre d’Auteuil, de prendre Quéribus, últim bastió (juntament amb Puylaurens) de la resistència heretge. Aquest es va presentar enfront del castell, que era sens dubte inexpugnable, però va acabar caient per traïció amb l'ajuda d'Oliver de Termes.
EstructuraÉs un excel·lent exemple d'arquitectura militar, el castell és famós per la seva torre de l'homenatge poligonal i la seva sala d'estil gòtic primitiu la volta del qual descansa sobre un poderós pilar circular que s'obre en forma de palmera.
A l'actualitat una escala de caragol deu ascendir fins a una terrassa situada a la part alta de la torre de l'homenatge. Amb els seus set-cents vint-i-vuit metres, permet descobrir el grandiós paisatge de la Fenolleda, la plana del Rosselló i de les Corberas. El castell deu situat en el territori del municipi de Cucugnan, conegut pel seu famós conte occità de Achille Mir, reprès per Alphonse Daudet en "Les cartes des del meu molí". S'accedeix al castell des d'aquesta localitat, a escassos quilòmetres de Maury (Maurí). Està declarat Monument Històric des de 1907 .
Cucugnan
Situat als peus del Castell de Queribus, dominat per la silueta del seu molí de vent encara en activitat, ens convida també a descobrir una impressionant Verge embarassada a l’ ésglesia del poble i els seus carrerons amb una activitat artística, i amb noms evocadors: Traverse de l'abbé Martín.
Amb el tocket d'entrada al castell de Queribus podreu presenciar "El sermó del capellà de Cucugnan", conegut conte del famós Alphonse Daudet dins el teatre Achille Mir de Cucugnan, cosa que no vàrem veure.
Història
Se sap que el lloc va ser ocupat des de l'època romana gràcies a excavacions recents que han descobert diversos vestigis que es remunten a principis del S. I a.C.
El primer esment al castell és de l'any 1050, on se cita que pertany al comtat de Besalú. Durant el S.XII, en l'any 1115 l'església és donada al Priorat de Serrabona. Posteriorment, en el 1162 la fortalesa passa a pertànyer al comtat de Barcelona.
En la croada contra els càtars, Guillem de Peyrepertuse no va voler sotmetre's i va ser excomunicat en 1224. Després del fracàs del lloc a Carcassona, Guillem finalment es va sotmetre i el castell va passar a possessió real francesa, al novembre de 1240.
Dos anys més tard, el rei Lluís IX de França va ordenar reconstruir la Torre de l'homenatge, l'església i construir l'escala que porta el seu nom (escala de Sant Luis) a més d'una nova fortificació, un segon castell, en la part més alta de la cresta rocosa amb una nova torre de l'homenatge.
Durant la guerra del regnat de França amb la corona d'Aragó, Peyrepertuse va desenvolupar un important paper com a bastió defensiu i estratègic de la frontera sud del regnat francès, confirmat en 1258 pel Tractat de Corbeil.
A mitjan el S.XIV, el rei de França Carlos V, autoritza a Enrique de Trastamara, en aquell moment pretendent a la corona de Castella, a refugiar-se al castell després de la derrota en la Batalla de Nájera.
Declarat com a lloc fronterer pel Tractat dels Pirineus (1659), Peyrepertuse va ser ocupat per una petita guarnició comandada per oficials subalterns fins a ser abandonat definitivament durant els primers anys de la Revolució Francesa. Venut com Ben Nacional en 1820, no és fins a l'any 1950 que s'inicien les primeres campanyes de consolidació del monument.
Arquitectura del castell
L'amplitud dels seus murs i la qualitat de les seves construccions fan del castell de Peyrepertuse el més important conjunt i el més remarcable exemple d'arquitectura militar en l'Edat Mitjana, del Llengadoc. Té una longitud de 300 per 50 m d'ample, conservant actualment 2,5 Km de muralles amb el seu camí de ronda. Una vegada dins del recinte s'observa que més que una fortalesa és una vila medieval.
El castell baix o primitiu
El primer recinte, en la part oriental i més baixa de la cresta, és on trobem les construccions més antigues. Solament és accessible a través d'una petita porta d'entrada defensada per una barbacana. De planta triangular i envoltat per una muralla de 102 m de longitud flanquejada per torres semicirculares, està constituït per un pati central al voltant del com es recolzen les diverses construccions. A l'esquerra, la Torre de l'homenatge, a la dreta la capella de Santa María Bastida (1115) amb una petita habitació adossada, era alhora lloc de culte i refugi. En ella trobem una combinació entre la simplicitat del romànic en el seu absis i coberta en volta de canó, la fortificació de tots els seus elements arquitectònics, i una altra muralla en la qual s'obre una porta en arc de mig punt. Aquesta porta dóna a una petita estada tancada per un segon mur.
Pati mitjà
Molt més gran que l'anterior, el pati mitjà s'estén fins als límits extrems del precipici. Queda molt poc d'ell, amb prou feines els vestigis d'una estructura pentagonal amb espitlleres i la muralla amb el seu camí de ronda.
El castell nou o de Sant Jordi
Damunt d'un estret promotorio de la cresta muntanyenca, a la zona nord, trobem edificat el castell de Sant Jordi. És una fortalesa dins de la fortalesa. L'escala d'accés, la famosa "Escala de Sant Lluís", està construïda a la vora d'un impressionant precipici; un tram d'uns seixanta graons tallat en la roca. Entre les habitacions de la torre de l'homenatge es troba la capella de Sant Jordi amb nau única i absis semicircular.
A l'actualitat una escala de caragol deu ascendir fins a una terrassa situada a la part alta de la torre de l'homenatge. Amb els seus set-cents vint-i-vuit metres, permet descobrir el grandiós paisatge de la Fenolleda, la plana del Rosselló i de les Corberas. El castell deu situat en el territori del municipi de Cucugnan, conegut pel seu famós conte occità de Achille Mir, reprès per Alphonse Daudet en "Les cartes des del meu molí". S'accedeix al castell des d'aquesta localitat, a escassos quilòmetres de Maury (Maurí). Està declarat Monument Històric des de 1907 .
CucugnanSituat als peus del Castell de Queribus, dominat per la silueta del seu molí de vent encara en activitat, ens convida també a descobrir una impressionant Verge embarassada a l’ ésglesia del poble i els seus carrerons amb una activitat artística, i amb noms evocadors: Traverse de l'abbé Martín.
Amb el tocket d'entrada al castell de Queribus podreu presenciar "El sermó del capellà de Cucugnan", conegut conte del famós Alphonse Daudet dins el teatre Achille Mir de Cucugnan, cosa que no vàrem veure.
Castell de Peyrepertuse
El castell es troba edificat en una cresta rocosa d'uns 400 m de longitud, a una altitud sobre el nivell del mar de 800 m., posició estratègica que permet vigilar les diferents valls que ho envolten, controlar diferents ports de muntanya i la comunicació de senyals amb el castell de Quéribus.
El castell es troba edificat en una cresta rocosa d'uns 400 m de longitud, a una altitud sobre el nivell del mar de 800 m., posició estratègica que permet vigilar les diferents valls que ho envolten, controlar diferents ports de muntanya i la comunicació de senyals amb el castell de Quéribus.
HistòriaSe sap que el lloc va ser ocupat des de l'època romana gràcies a excavacions recents que han descobert diversos vestigis que es remunten a principis del S. I a.C.
El primer esment al castell és de l'any 1050, on se cita que pertany al comtat de Besalú. Durant el S.XII, en l'any 1115 l'església és donada al Priorat de Serrabona. Posteriorment, en el 1162 la fortalesa passa a pertànyer al comtat de Barcelona.
En la croada contra els càtars, Guillem de Peyrepertuse no va voler sotmetre's i va ser excomunicat en 1224. Després del fracàs del lloc a Carcassona, Guillem finalment es va sotmetre i el castell va passar a possessió real francesa, al novembre de 1240.
Dos anys més tard, el rei Lluís IX de França va ordenar reconstruir la Torre de l'homenatge, l'església i construir l'escala que porta el seu nom (escala de Sant Luis) a més d'una nova fortificació, un segon castell, en la part més alta de la cresta rocosa amb una nova torre de l'homenatge.
Durant la guerra del regnat de França amb la corona d'Aragó, Peyrepertuse va desenvolupar un important paper com a bastió defensiu i estratègic de la frontera sud del regnat francès, confirmat en 1258 pel Tractat de Corbeil.
A mitjan el S.XIV, el rei de França Carlos V, autoritza a Enrique de Trastamara, en aquell moment pretendent a la corona de Castella, a refugiar-se al castell després de la derrota en la Batalla de Nájera.
Declarat com a lloc fronterer pel Tractat dels Pirineus (1659), Peyrepertuse va ser ocupat per una petita guarnició comandada per oficials subalterns fins a ser abandonat definitivament durant els primers anys de la Revolució Francesa. Venut com Ben Nacional en 1820, no és fins a l'any 1950 que s'inicien les primeres campanyes de consolidació del monument.
Arquitectura del castellL'amplitud dels seus murs i la qualitat de les seves construccions fan del castell de Peyrepertuse el més important conjunt i el més remarcable exemple d'arquitectura militar en l'Edat Mitjana, del Llengadoc. Té una longitud de 300 per 50 m d'ample, conservant actualment 2,5 Km de muralles amb el seu camí de ronda. Una vegada dins del recinte s'observa que més que una fortalesa és una vila medieval.
El castell baix o primitiu
El primer recinte, en la part oriental i més baixa de la cresta, és on trobem les construccions més antigues. Solament és accessible a través d'una petita porta d'entrada defensada per una barbacana. De planta triangular i envoltat per una muralla de 102 m de longitud flanquejada per torres semicirculares, està constituït per un pati central al voltant del com es recolzen les diverses construccions. A l'esquerra, la Torre de l'homenatge, a la dreta la capella de Santa María Bastida (1115) amb una petita habitació adossada, era alhora lloc de culte i refugi. En ella trobem una combinació entre la simplicitat del romànic en el seu absis i coberta en volta de canó, la fortificació de tots els seus elements arquitectònics, i una altra muralla en la qual s'obre una porta en arc de mig punt. Aquesta porta dóna a una petita estada tancada per un segon mur.
Pati mitjà
Molt més gran que l'anterior, el pati mitjà s'estén fins als límits extrems del precipici. Queda molt poc d'ell, amb prou feines els vestigis d'una estructura pentagonal amb espitlleres i la muralla amb el seu camí de ronda.
El castell nou o de Sant Jordi
Damunt d'un estret promotorio de la cresta muntanyenca, a la zona nord, trobem edificat el castell de Sant Jordi. És una fortalesa dins de la fortalesa. L'escala d'accés, la famosa "Escala de Sant Lluís", està construïda a la vora d'un impressionant precipici; un tram d'uns seixanta graons tallat en la roca. Entre les habitacions de la torre de l'homenatge es troba la capella de Sant Jordi amb nau única i absis semicircular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada