Arribada de la Flama del Canigó a Cantallops (23/06/13)

A 2/4 de set de la tarda - i amb puntualitat britànica - del dia 23 la flama va arribar a Cantallops per la carretera vella de La Jonquera. A l’entrada del poble l’esperava els veïns del poble acompanyats dels Xanquers, Diables i Tambors de l’Albera, des d’aquí s’iniciava un passacarrers amb variació del recorregut de darrera hora degut al mal temps i al fort vent que bufava, fins a la sala de la Societat, passant pels carrers Àngel Guimerà, carrer de La Jonquera, carrer nou, Plaça Major i carrer Figueres, durant aquest recorregut la flama del Canigó va ser portada per diferents veïns de la població, amb el simbolisme que representava el darrer relleu, el reconeixement d’un poble a unes persones – ADF Cantallops - que voluntàriament han treballat pel bé del poble de manera altruista.

En la recepció de la Flama a la sala de la Societat, una veïna del poble, la Vanesa Valls va realitzar un parlament i tot seguit les ADF va cedir la Flama al poble de Cantallops encenent un ciri pasqual, per finalitzar l’acte es va repartir coca i cava per tothom. L’endemà, aquest ciri, va ser dut a l’aplec de Requesens.

Volem ressaltar els veïns del poble de Cantallops que es van mostrar una vegada més molt participatius en tot moment, i van donar un suport unànime i presencial a la iniciativa, tot i el mal temps.

FELICITATS A TOT AL POBLE DE CANTALLOPS.

Missatge de la Flama per Vanesa Valls
Benvinguts, benvingudes. 

Quin és el gran missatge de la flama?

La Flama del Canigó ens ve a trobar un any més per fer-nos reviure el clam de llibertat i de catalanitat que li va donar origen. Pels volts del 1955, amb una petita flama portada des de la cripta de Sant Martí del Canigó, al cim més alt de la muntanya, cantada per Jacint Verdaguer com a bressol de Catalunya, uns bons catalans del nord hi van encendre una foguera que volien que fos cada any com un far d’orientació que unís els catalans d’una i altra part del Pirineu, separats en mala hora. Junts decidiren que fos aquesta sagrada flama la que ens unís a tots i encengués les fogueres de la vetlla de Sant Joan. El pas definitiu doncs, es feu la vetlla de Sant Joan del 1966, nit en què, ignorant fronteres, catalans de l’Estat espanyol i catalans de l’Estat francès es retrobaren simbòlicament en el mateix coll, amb abraçades de germanor i una ballada de sardanes que desconcertà el control policial de la dictadura, que només havia autoritzat el pas d’una petita caravana, no una trobada multitudinària. El camí estava obert. A partir d’aleshores, la Flama s’ha estès arreu on hi ha catalans i ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans.

Avui, el camí que hem compartit amb la flama, fa homenatge a una gran unitat, que malauradament es va fer i es farà per sempre molt present en els nostres cors i que va prendre força amb el foc del 22 de juliol del 2013 a l’Empordà. 

Avui recordem l’esforç i participació de bombers, policies, sanitaris, brigades, pagesos, masovers, ajuntaments i tots voluntaris afectats dels pobles que van participar i col•laborar en les tasques de prevenció i extinció de l’incendi forestal dels nostres pobles. Moltes gràcies per la feina ben feta des de diumenge fins dimarts en la seva lluita, així com el suport i recolzament rebut, des del principi fins al final d’aquell gran incendi. Però això no és tot, avui ens seguim donant tots les mans per col•laborar en la neteja dels nostres boscos i per prevenir futurs incendis. L’homenatge d’avui és per tant per la gent del poble, voluntaris que gratuïtament netegen el perímetre i treballen humilment. Avui, agraïm la mostra de valor i la professionalitat d’aquestes associacions i els lligams que van formar amb tots nosaltres. 

També agraïm l’assistència dels xanquers, tambors i diables de la Jonquera, que regalen somriures, gaudi, i demostren germanor i caliu. 

D’aquesta manera la trobada de la Flama d’aquest dia reuneix l’essència del treball en equip. Perquè el més bonic és sempre comptar amb els altres al teu costat, dividir la feina i multiplicar els resultats. L’esperit d’equip és el combustible que permet a la gent i als pobles aconseguir èxits poc comuns. Recordem, que la força resideix en les diferències i no en les similituds. Que com a catalans, la nostra força és l'esforç i la implicació. Perquè el cor i l'èxit d'una organització, sempre serà el treball en equip. Visca els catalans, visca la nostra terra i visca Catalunya!

Per veure més fotos, cliqueu aquí.

Flama del Canigó, de Cantallops a Cotlliure. (23/06/2013)

La Flama del Canigó va arribar diumenge passat a centenars de viles del país. Tot i les incerteses de les últimes setmanes, finalment es va saber que els equips de foc podrien pujar fins a dalt de tot d'aquesta muntanya icònica de la simbologia catalana ja que la neu es va desfer i no hi va haver risc afegit a l'excursió que es fa cada any.

Com l’any passat des de feia mesos estàvem en contacte amb Òmnium Cultural, entitat cultural que coordina amb la Prefectura francesa els tràmits necessaris a realitzar per anar a buscar Flama del Canigó. Des de fa uns anys, per participar en els actes cal una autorització de la Prefectura, arran de la normativa que restringeix l’accés de vehicles motoritzats al cim del Canigó per raons de caràcter ambiental. Aquesta autorització limita el nombre de vehicles que poden accedir-hi alhora, també afecta la circulació nocturna, i obliga els conductors a notificar amb antelació amb quin cotxe pujaran.

Aquest cop no hi va haver sort i no varem obtenir la desitjada autorització.

Un cop rebuda la notícia ens posàrem en contacte amb Òmnium Barcelona, i ells ens varen aconsellar anar a buscar la Flama a Cotlliure, un dels centres de repartiment de la Flama i també lloc on té inici la ruta de la Costa que va des de Cotlliure fins a l'Armentera. I així va ser, el diumenge 23 de juny a les 13 hores un vehicle de Cantallops sortia direcció la Costa Vermella, un cop allà els policies locals van escortar els vehicles provinents de diferents poblacions fins al vell mig de Cotlliure i més concretament a la plaça de l'antic ajuntament, allà ens esperaven la màxima autoritat de la població així com l'organització de l'esdeveniment, l'Associació Flama dels Països Catalans amb el seu responsable el Sr. Pere Mateu al cap davant. Un parlament en Català i un altre en Francès i després l'encesa de la Flama per a cadascú dels pobles assistents van ser els actes principals.

Des de Xiruca i Forquilla volem agrair el tracte rebut per part d'aquesta població veïna i per l'excel•lent organització en tot moment.

A continuació us adjuntem el parlament en català fet :

 FLAMA DEL CANIGÓ 2013 - XXIVè MISSATGE DE SANT JOAN 

Amb el solstici d’estiu, venim com cada any amb la Flama encesa a la Foguera Mare del nostre sagrat Canigó.
La Flama que ens agermana recorda enguany els atacs a la nostra llengua.
Es per això que d’una banda del Pirineu unes Autoritats ens neguen la ratificació de la Carta Europea de les llengües i de l’altra vessant, intenten debilitar-la, trossejar-la i al final extirpar-la.
Queda un sol camí a la llengua, la cultura i la tradició : la LLIBERTAT !Fa gairebé dos-cents anys, el 1815, Josep Pau BALLOT escrivia :

 “Cap nació pot dir-se pobre 

Si per ses lletres reneix, 

Poble que sa llengua cobra 

Se recobra si mateix”.

 En temps d’abundància predomina l’individualisme però en temps difícils com ara, cal retrobar més que mai els valors de solidaritat, d’amor i d’unió.
 Ningú no pot aturar un poble en marxa que vol ser mestre del seu destí, si tal és la seva voluntat.
 Que anit, la Flama del Canigó, senyal d’unió de tot un Poble, ambaixadora d’amor i d’esperança, il•lumini les nostres terres i que sigui per a tothom una nit de pau, d’alegria i de germanor.

 De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó : 

Visca la Flama del Canigó ! 

Visquin les Fogueres de Sant Joan ! 

Visquin els Països Catalans !

Si voleu veure més fotos, clique aquí.

Arribada de la Flama del Canigó (23/06/13)

Aquest any torna la Flama a Cantallops, per aquest motiu hem pensat fer com a acte un passacarrer de la flama del Canigó escortada pels Diables, Xanquers i Tambors de l’Albera, fins arribar a la placeta de l’església, lloc on hi haurà una recepció per part del poble. Allà es llegirà un missatge sobre l’arribada de la Flama del Canigó, que aquest any també vol retre un reconeixement a tots els voluntaris que de forma desinteressada han participat a la neteja del perímetre del poble com a franja de seguretat, finalment hi haurà Coca i Cava per a tothom. La flama romandrà encesa a dins l’església, un cop finalitzat l’acte.

NOTA: Ens agradaria molt que participéssiu amb la vostra presència en aquest acte.

Estanys de Cantallops (20/04/2013)

Després dels freds hivernals d’aquests darrers mesos sembla que ara comença a emergir la primavera i això, ens reconforta a tots, per aquest motiu varem pensat que la millor proposta per aquest mes d’abril seria una excursió als estanys de Cantallops – Estany d’en Parú, Estany d’en Martí i Estany de Les Moles - per viure l’esclat de la natura en tot el seu esplendor.
Una excursió tranquil•la, per gaudir intensament d’aquest paratge de gran rellevància a nivell de patrimoni natural, on la flora, la fauna i els estanys eren els autèntics protagonistes.
Ruta guiada pel nostre company Albert que com  gran coneixedor de tot el que envolta la natura, ens va fer observar grans detalls d’aquest gran valor natural que tenim a casa nostra.

Estany d'en Parú

A continuació us presentem un article del mateix Albert sobre les basses i estanys de l’albera publicat a la web de Via Pirena el febrer del 2013.

A les parts baixes del vessant meridional de la Serra de l’Albera, trobem tot un seguit de petites basses i estanys, principalment dins dels termes municipals de La Jonquera, Cantallops i Sant Climent Sescebes. Gairebé tots aquests petits estanys o basses són de dimensions ben reduïdes, i només un parell superen l’hectàrea de superfície. Algunes d’aquestes petites zones humides tenen aigua permanentment o la major part de l’any, mentre que la majoria només en tenen en èpoques de fortes pluges –normalment a la primavera i a la tardor- restant només inundades temporalment. I aquesta temporalitat és precisament el que les fa més interessants des del punt de vista naturalístic, ja que són uns ecosistemes amb forts contrastos entre els períodes secs i els períodes d’inundació. Això, sumat al fet que totes aquestes zones es troben separades entre si, és a dir amb els hàbitats molt fragmentats, les converteix en uns ambients molt especials, la qual cosa fa que hi hagi espècies –tant vegetals com animals- molt diverses, interessants i escasses a casa nostra. Entre les comunitats vegetals són destacables vàries espècies d’isòets, un gènere molt primitiu i antiquíssim, i una bona colla d’espècies rares o molt rares al nostre país, algunes de les quals no s’han citat enlloc més a Catalunya, tant d’hidròfits (espècies que viuen a dins l’aigua) com higròfits (espècies que necessiten molta humitat). Aquesta diversitat vegetal fa que algun d’aquests estanys fins i tot estigui catalogat com a zona d’interès botànic europeu.

Estany Martí

Ja dins del regne animal, són molts els grups que hi són ben representats amb nombroses espècies: coleòpters (escarabats) aquàtics, odonats (libèl•lules), amfibis, etc. És molt destacable la presència de vàries espècies de crustacis, la diversitat dels quals converteix als Estanys de l’Albera en un dels llocs més interessants de Catalunya pel que fa a aquest grup faunístic. Pel que fa als ocells, en són moltes també les espècies que hi fan vida. Algunes només hi hivernen, d’altres hi crien o hi són estivals i algunes només hi estan de pas: són els migrants. I és en aquest darrer cas, el dels ocells migrants, potser per al que juguen un paper més important aquest seguit d’estanys i basses de l’Albera: quan les aus fan la seva migració prenupcial, és a dir, la migració de primavera, i es desplacen cap al centre i nord d’Europa, sovint en arribar a l’Albera es troben amb una forta tramuntana que els fa impossible seguir el seu viatge i es veuen obligats a fer parada i fonda en aquests estanys. Aquí hi romandran des de només unes hores fins a potser uns dies, alimentant-se i descansant, tot esperant que afluixi la tramuntana per seguir el seu viatge nord enllà.

Estany les Moles

En aquesta època doncs, s’hi poden observar ocells que difícilment s’hi poden veure la resta de l’any: moltes espècies d’ànecs, ardèides com cigonyes, agrons, martinets, algunes limícoles, rapinyaires, etc. La rellevància com a patrimoni natural del conjunt d’estanys i basses de l’Albera ha quedat sobradament demostrada en diferents estudis científics que s’hi han dut a terme al llarg dels anys en les més variades disciplines. Tot i això, aquestes zones continuen tenint unes figures i nivells de protecció insuficients -i a la pràctica, inútils- i continuen essent zones humides “de segona classe”, desconegudes i a vegades de mal trobar, molt lluny de la divulgació i protecció de què gaudeixen altres zones humides d’aquest país. Qui sap si és aquesta la seva sort…

Albert Campsolinas

Si voleu més informació sobre els estanys visitats us adjuntem uns links:
• Estany d'en Parú 
• Estany Martí
• Estany de les Moles

Per veure més fotos cliqueu aquí.

A PEU RESSEGUINT INDÚSTRIES ABANDONADES

De CANTALLOPS a Requesens 

AQUESTA EXCURSIÓ TRANSITA ENTRE SUREDES I ALZINARS SERVINT-SE DE VIALS TERRERS AMPLES I D’ANTICS CAMINS DE FERRADURA

Sortim de la plaça Major de Cantallops pel carrer de les Escoles i traspassem la ribera de Torrelles. Passat l’Ajuntament trenquem a l’esquerra pel carrer de Requesens. 0:05 A la dreta entrem al camí vell de Requesens. 0:12 A la Gresquera s’havia extret gresc -terra arenosa-. Pocs passos després arribem a una bifurcació: anem a la dreta, pel camí vell de Requesens. Aviat pugem entre suros migrats, alzinetes i llipoters. 0:27 Collet dels Burros.

Fer taulons. 0:33 Al coll d’Almadàs (392 m) agafem la carretereta actual de Requesens. A sol colgant del coll i a 1 minut es disposa una arca -o dolmen-. 0:36 A l’esquerra, tornem al camí vell. Caminem per un alzinar baix, espès i bonic, tot descobrint la barraca del Jaçal. 0:46 De nou som a la carretereta. 0:51 Passem el pont i còrrec del Mas d’en Costa, acompanyats de llampugues esplendoroses; després, travessem el pont i el còrrec de la Verneda (395 m). 1:01 La Serra -o Serres- de les Pipes és la construcció que tenim a la dreta i que s’aixeca prop de la ribera de Requesens. La memòria oral recorda que s’hi serraven rabasses de bruc per a fer pipes i troncs que es convertirien en taulons. 1:04 Edifici utilitzat com a central elèctrica i magatzem de carbó i rabasses. Ens enfilem per un caminet que surt a mà esquerra, enmig de suros i cedres grossos. En un tres i no res deixem la caseta del Canal, des d’on es precipitava l’aigua que havia d’accionar la Serra. Més amunt transitem per un indret moblat amb castanyers i entrem a la carretereta que hem deixat fa poc. L’agafem cap amunt.

Rajols i teules. 1:15 Santuari i alhora església parroquial de la Mare de Déu de Requesens (500 m). A la font del Raig hi anem en 1 minut llarg, baixant lleugerament entre els horts i l’església. A la cantúria de l’aigua s’hi afegeixen diversos arbrets de la família de les aceràcies, algun d’ells de grandària i bellesa remarcable. A partir de Requesens perdem alçada per la pista que hem arribat, aquí coincident amb el GR-11. 1:20 Per entre la font Rovellada i la construcció dels banys de la Font Rovellada travessem el còrrec del mateix nom. 1:24 En poca distància i a la banda de dalt surten dues pistes. Continuem per la segona i ran de la Rajoleria (470 m). 1:28 Passem a l’altre costat del còrrec de la Font de la Primavera mitjançant un pontet en mal estat. Guanyem altitud. 1:30 En deixar una pista que s’enfila a l’esquerra accedim a un caminoi que també es disposa en aquest costat i ressegueix el prat de Gombau i una tanca de bestiar. En entrar al caminoi admirem un auró negre que fa 2 metres de volta. Abans de ser a l’altre extrem del pla, baixem unes passes.

Glaç i calç. 1:32 El pou de glaç de Requesens (455 m) és una indústria antiga del fred que possiblement ja s’esmenta en un document del 1604. Per unes traces davallem el rost que ens separa de la ribera de Coll Pregon, la gualegem, i ascendim per una pista. Amagat per la vegetació tenim l’embassament que aportava l’aigua a la caseta del Canal; avui es troba eixut i reblert amb els al•luvions dipositats pels dos còrrecs anteriors. 1:40 Coll del Castell. Si seguíssim el caminàs de l’esquerra en menys de 2 minuts ens trobaríem al forn de la Calç (474 m), un altre testimoni industrial molt corrent allà on es disposava de pedra adequada. Des del coll continuem vers la dreta, per la pista més important, però de seguida l’abandonem per agafar un caminet ascendent. Els grèvols, alzines, roures i coníferes configuren un paratge forestal suggeridor.

Castell de Requesens.1:44 Reconstruït de manera poc fidel a darreries del XIX. En ser davant la porta d’entrada i del tell del Castell -de fet són dos-, baixem per una escalinata de carreus vigorosos, tal vegada carejats per algun dels picapedrers cantallobencs que també confeccionaven rodes de molí, columnes i llambordes. En un moment travessem la pista que hem obviat al coll del Castell. 1:48 Pagesia arruïnada del Corral Nou. De davant la façana més migdial i del costat de les despulles de dos arbres baixem sense deixar l’esquena de la muntanya i seguint els viaranys que obren les vaques. 1:51 Can Picardia és una casa de pagès que va sent devorada per les heures. Un pensament més avall i a tocar d’una pista es dreça l’Església Vella (402 m), un nom que tant designa una primigènia construcció parroquial com l’habitatge que va fer-se al seu interior; l’església tenia tres naus i tres absis. Prosseguim per la pista i ens adrecem a la posta. Font

Rovellada de les Pipes. 2:00 Enllacem amb la pista que ve del castell de Requesens, deixem la font Rovellada de les Pipes, traspassem la ribera de Requesens servint-nos del pont de les Pipes, i accedim a la carretereta que hem fet a la pujada. L’agafem cap a l’esquerra, on veiem l’edifici del punt 1:04. Desfem camí. 2:19 Passem de llarg del camí vell que hem seguit quan pujàvem. 2:27 L’Oratori és un excel•lent mirador establert damunt d’unes rocasses de pedra d’ull de serp –granit-. 2:33 Retrobem el coll d’Almadàs (392 m). Continuem per la carretereta, ara perdent altitud i balconejant damunt del migdia. 2:41 Voregem l’estimball rocós del salt d’en Patilles. 2:47 Plaça de l’Escorxa és un tram del vial on es reunia l’escorxa que s’arrencava de les alzines; el suc obtingut d’aquestes pannes era fonamental en el procés de conversió de pells en cuir. 2:49 Balcó de la Xeixa és un morro rocós que domina part del nucli de Cantallops. 2:52 Al davant s’aixeca la muntanya del Roc de la Penya. 3:12 De nou som a Cantallops.

• SORTIDA I ARRIBADA Cantallops.
• DISTÀNCIA DEL RECORREGUT Uns 15 km.
• TEMPS DEL RECORREGUT 3h 12m efectius.  
• DESNIVELL En total cal superar uns 350 metres. 
• ALÇADA MÀXIMA 500 metres. 
• DIFICULTAT Baixa, per bé que l’excursió és llargueta. 
• UNA ÈPOCA PER FER-LO En gran part anem per caients solells i boscats. A la meitat de la primavera la florida del bosc mediterrani és radiant. Per Tots Sants les fagedes que albirem a les altures fan tardor; en entrar el desembre s’hi posen els roures. 
• ELEMENTS D’INTERÈS Cantallops, dolmen proper a Almadàs, instal•lacions de la Serra, lloc de Requesens, font del Raig, la Rajoleria, pou del Glaç, forn de la Calç, castell de Requesens, l’Església Vella, la vegetació... 
• SERVEIS La Cantina (972 193 081 i 659 750 811) és un establiment amb caràcter i contigu al santuari de Requesens, on podem fer-hi beguda i entaular-nos-hi. També ens diran quan el castell és obert. Al forn de la Calç, el Centre Excursionista Empordanès ha habilitat un refugi on dormir. 

 Font: REVISTA ALBERES Nº8 

Text : Ernest Costa i Savoia

INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA

A la muntanya de Requesens hi ha un pou de neu prop de la carena, i un pou de gel pels voltants del castell, al costat de la ribera, més amunt de la resclosa.

Pou de Neu Després d’una nevada, la neu era introduïda al pou per tres obertures de la cúpula i anava acumulant-se al fons. El pou té aproximadament dotze metres d’alçada i sis de diàmetre, el que suposa una capacitat de 340 metres cúbics de neu compactada que s’extreia en blocs pel túnel d’accés al pou d’onze metres de longitud, que a partir de mes de maig es transportava en blocs fins als llocs de venda. El transport es feia de nit i els blocs de neu protegits amb palla o falgueres.

Hi ha notícia d’aquest pou des dels anys 1760. El Comte l’arrendava al millor postor per espai de cinc anys. L’any 1779 fou arrendat per 25 lliures (cinc per any) amb el dret i l’obligació de vendre gel a la Vila de Peralada, al preu de quatre diners la lliura. En els segles XVII i XVIII el clima era molt més fred que l’actual.

El 1994-95 es va restaurar i el Parc Natural de l’Albera hi contribuí amb 1.100.000 pessetes.

El pou de gel es troba en estat ruïnós, amb la cúpula enfonsada. No ha estat restaurat. Té una alçada de disset metres i un diàmetre de nou. Gràcies a uns grans recipients de fustes que s’omplien d’aigua que s’hi glaçava les nits d’hivern, es podia emmagatzemar el gel en aquest pou.

La resclosa del llac de Requesens, fou bastida als voltants de l’any 1930 pel Duc del Infantado, propietari de la muntanya, amb la intenció de construir-hi una petita central elèctrica.

L’any 1942, els nous propietaris “Comercial Borés SA”, la utilitzaren per produir energia i fer funcionar la serraria de les Pipes.

De la rajoleria i del forn de calç no hem trobat les dades de la seva construcció.

Bibliografia:
Restauració del pou de neu de Puigneulós S. XVIII. De James C. Townsed, publicat a L’Esquerda de la Bastida n. 4.

El Llobregat, l’Anyet i l’aprofitament de les seves aigües. De Joan Budó Bagués, publicat a l’Esquerda de la Bastida.

La Jonquera en el segle XVIII. Alguns aspectes del seu passat. De Albert Compte i Enric Juan, publicat en Annals del Institut d’Estudis Empordanesos.

Serrano, L. (1999). “Aspectes i particularitats entre Cantallops i Requesens”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 32, Figueres, p. 243 – 262.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

També us adjuntem un àlbum de l'excursió per part de l'Artemi Bellés d'Espolla cliclant aquí.

LINKS RELACIONATS:

• Diari de Girona - Quim Curbet -

Paisatge de pedra seca (10/02/13)

La sortida proposada, és una agrupació de parts de dos recorreguts que podeu trobar dins el Parc Natural de Cap de Creus. Aquest itinerari és de dificultat mitjana a causa del desnivell del terreny per on transcorre. 

Iniciem el trajecte seguint el camí que surt de Palau-saverdera i que s’enfila muntanya amunt direcció Sant Onofre. Per arribar a l’ermita primer seguirem un tram per dins una carrerada, - una carrerada és un camí ramader. Aquestes servien per a conduir el bestiar a les parts altes per a que no pasturessin per les zones de conreu. Aquests camins són producte d’un sistema ramader arcaic i propis dels països de clima mediterrani. Les carrerades, eren i són públiques per al pas del ramat i cal buscar el seu origen en els pastors nòmades, però és als segles XV i XVI quan aconsegueixen l’esplendor. Moltes d’aquestes carrerades s’han anat perdent pel seu desús. En aquesta carrerada la qual passem s’està recuperant un tram gràcies a l’associació Via Pirena Alt Empordà - i després per vora de la riera, que no perdem mai de vista , per més endavant creuar-la sota la presència d’uns imponents castanyers. Un cop creuat el rierol anem caminant per un corriol estret que finalment dóna a la zona dels antics horts de l’ermita de Sant Onofre. Un cop arribats a l’ermita, aprofitem per esmorzar i gaudir d’un paisatge espectacular de la Badia de Roses i la Plana de l’Empordà.

L’ermita de Sant Onofre està situada a 400 m. d’altitud, a mitja vessant de la muntanya de Verdera, entre el poble de Palau i la impressionant presència del Castell de Sant Salvador de Verdera. L’ermita està documentada des de l’any 1362 però l’edifici actual degué ser bastit durant el segle XVII. Té una sola nau coberta amb teulada a dues aigües i un petit campanar. Hi hagué ermitans des del segle XV fins al XIX. 

Continuem la ruta direcció Mas Ventós per la pista forestal. Un cop a Mas Ventós trobem una àrea d’esbarjo a sota l’ombra dels pins. Aquest mas era punt de trobada dels vells camins de Pau, Palau i la Vall de Santa Creu.

A partir d’aquí descens cap a Pau tot iniciant una ruta megalítica, a poca distància del Puig de l’Home, a sobre un planell hi ha el sepulcre de corredor del Coll del bosc de la Margalla a 450 m. d’alçada. Només conserva dreta la llosa posterior i restes del túmul, sense coberta. S’hi ha trobat fragments de ceràmica, de vas campaniforme i un resquill de sílex. Ens desviem una mica del camí cap a la carretera en direcció Vilajuïga per un corriol, per visitar la cista del Puig Margall, o del Mas Margall, conserva tres lloses, una de les quals molt inclinada, i una de coberta. Situada a 420 m d’altitud, és al vessant sud-occidental del Puig Margall, prop de la divisòria amb el municipi del Port de la Selva, tot seguit i a pocs minuts ens trobem els dolmens de Vinyes Mortes I i II, de dimensions notables - El dolmen de les Vinyes Mortes I és una cista allargada que conserva sis pedres clavades i una de les que formaven la coberta i el dolmen de les Vinyes Mortes II, prop de l'anterior, ha estat considerat com a possible sepulcre de corredor - . Seguim el camí tot baixant per un corriol d’agradable recorregut, en el qual hi trobarem interessants barraques de pedra seca. Fins arribar a unes de les carrerades més importants de Parc Natural – El camí de Sant Pere de Rodes o de Creu Blanca, que era una important entrada ramadera a la serra de Rodes i a la Península del Cap de Creus – que ens fa arribar fins al poble de Pau.

Un cop finalitzada aquesta interessant excursió guiada pel company Xavier Laporta, ens preparem tota la colla per provar la Cuina de Tallafoc, que consisteix en una cuina que fomenta la producció local, però més concretament la que es fa a muntanya, que contribueix al manteniment i/o creació de zones tallafoc, bé amb les pastures (Vedella de l'Albera a Baussitges i Requesens, ovelles de Comes Tortes i Cabres de Mas Puignau, o a qualsevol altre lloc) o els cultius que es fan a muntanya, com són camps de conreu (oliveres, vinya i secà) o horta. Per altra banda bona part de la producció l’ha de produir Foresterra, a través dels joves en risc d’exclusió de l’escola que poden treure un sou real a partir de producció i aprendre un ofici. Des del grup Xiruca i Forquilla volem felicitar a tot l’equip del restaurant Cuina Tallafoc pel bon tracte rebut, i el bons àpats que ens van presentar. Des d’aquí FELICITATS.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

Gorg Negre – Riera de l’Anyet (20/01/2013)

La sortida proposada pel el mes de gener, era una atractiva visita al Gorg Negre. Una excursió guiada pel nostre company Francesc Gumbau, tot i que va haver-hi una lleugera variació en el tram de tornada, degut a la cacera d’ aquell dia a la zona del Medàs; però en resum una bona excursió d’unes tres horetes efectives.

 La Riera de l’Anyet era la protagonista. La sortida es feia des de les antigues escoles de Cantallops, d’allà en marxa direcció est, cap al Terra Roig, inicialment passejàrem per un paisatge de vinya esplèndid, un cop arribats al Coll de les Parets , varem gaudir una vista panoràmica del terme de Cantallops i gran part de la Plana de l’Empordà, seguírem direcció nord fins arribar a la Riera de l’Anyet i concretament el Gorg Negre, lloc escollit per esmorzar i gaudir d’aquest paisatge fluvial tan divers.

 L’anyet neix just a sota el Puigneulós, recull les aigües de la vall de Requesens, desemboca al Llobregat just abans de Peralada i presenta generalment un corrent continu d’aigua (és un riera que si l’estiu no és extrem, pot tenir aigua tot l’any). Els cursos d’aigua de la serra de l'Albera són curts i generalment de poc cabal, molt lligats al règim pluviomètric propi de la zona mediterrània. Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida: el poblen espècies com el barb de muntanya, bagra, anguila i truita comuna. A més és fàcil detectar els excrements de la llúdriga que els sol posar damunt les pedres que surten de l’aigua. Del Solers cap avall hi ha tortuga de rierol. Vora el Gorg Negre i els Mesclans hi ha la falguera del rei (Osmunda regalis) una espècie molt escassa que surt en llocs de muntanya molt humits i ombrívols. Les ribes estan plenes d’una esplèndida vegetació de ribera: verns, pollancres, freixes, salzes.

 Un cop finalitzada la visita al Gorg Negre, desférem el camí fins al Coll de les Parets, i d’allí ens arribàrem al Menhir de Santa Fe dels Solers, tot abans divisant l’ermita de del mateix nom, i d’allà direcció Cantallops pels masos de la Corpella, Can Pey.

Una excursió molt recomanable, sobretot al estiu, si voleu remuntar l’Anyet fins la zona del Castell de Requesens.

Us presentem un petit reportatge fotogràfic realitzat per l’Isabel Albertí.
 Per veure les fotos cliqueu aquí.

Marató de TV3 a Cantallops (15/12/2012)

Diu la historia i s’hi barreja la llegenda, que fa molts i molts anys a 42 Kms. d‘Atenes, a la ciutat anomenada Marató, els grecs lluitaven contra els seus enemics Perses. La batalla va ser llarga i dura però finalment els soldats grecs la van guanyar. El general va enviar un missatger, Philippides, a donar la bona noticia a la polis grega. Philippides va corre i corre i quan va arribar a Atenes exhaust però satisfet va poder dir només una paraula abans de caure desplomat “NIKE” – que en grec vol dir victòria -.

Ara fa vint anys, el 1992, la televisió Nacional d’un gran país petit dit Catalunya va decidir fer un programa per sensibilitzar e impulsar solidàriament nous projectes de recerca per lluitar contra malalties greus. Seria tan llarg el recorregut televisiu i tant valuós l’esforç de la ciutadania que l’anomenarien Marató. La Marató ja és un projecta de país que ocasiona, empeny e il•lusiona. Durant els darrers anys infinitats de pobles de Catalunya han preparat amb molta il•lusió tota una sèrie d’activitats per fer més partícip a la població; aquest any en concret la ciutadania, gran protagonista de La Marató de TV3, s’ha implicat més que mai en aquesta edició, s’han organitzat 2.028 actes populars, una xifra que, tot i no ser encara definitiva – la Fundació continua registrant actes populars – supera ja de molt el rècord de participació que va assolir l’edició passada, situat en els 1.822 actes.

Cantallops ja fa uns anys que hi participa activament. Enguany l’ajuntament de Cantallops amb col•laboració del col•lectiu excursionista Xiruca i Forquilla hem preparat una passejada per dins el terme municipal, visitant el Puig de la Costa, amb les seves magnífiques vistes, les claperes, la riera de Torrelles i hem tornat per Ximbles. en total 7 km., amb un dia ben agradable per caminar, solet i sense vent; un cop arribats a les antigues escoles de Cantallops, en Daniel, la Cristina i com sempre una bona colla de voluntaris, ja estaven preparant les botifarres i xuies, que hem degustat amb gran plaer, tot fent-la petar. En total Cantallops s’ha recaptat 964 € en aquest acte per la Marató de TV3 i a Catalunya un marcador rècord en la història del programa 10.113.152 €. Tots plegats podem cridar com l’antic missatge de Philippides – Victòria - . Felicitats a tots. Visca Cantallops, i visca Catalunya.

Podeu veure el reportatge fotogràfic fet per en Ramon Boix, clicant aquí.

Imatge extreta de la web de la marató de tv3

V Festa del Xuixo (01/12/2012)

El passat dissabte 1 de desembre a la tarda celebràrem la cinquena edició de la Festa del Xuixo. Aquest any la "dulça" convidada, era la Flaona de Figueres. I com sempre el protagonista principal, els xuixos, elaborats pel mestre Pastisser Víctor Capalleras de la Pastisseria l’Albera; tot això amenitzat pels boníssims fruits de la vinya de l’Empordà (garnatxa i moscatell) i també xampanys. Una edició amb un bon nombre de participants, 25 en total. Aquesta festa marca el final d’una temporada, que com sempre ha estat dinàmica.

Aquí us detallem les nostres activitats de l’any 2012:
Mes de Gener: Visita ornitològica als aiguamolls de l’empordà de la mà de l’Albert Campsolinas.
Mes de Febrer: Parc agrícola Comes Tortes i conjunt megalític de Vilajuïga a càrrec d’en Xavier Laporta. Mes de Març: Passejada per “La Muntanya” a càrrec d’en Xicu i en Xavi Boix.
Mes d’abril: Fortificacions del Segle XX : Búnquers per Ramon Boix.
Mes de Maig: Participació a la Marató de la pobresa.
Mes de Juny: Anar a buscar la flama del Canigó i preparació de l’arribada al poble de Cantallops.
Mes de Juliol: Alguns dels components de Xiruca participen a la travessa de La Jonquera a Port Bou.
Mes d’agost: Col•laboració i participació a la Cursa solidària a Cantallops pel foc de l’Empordà.
Mes de Setembre: II Verema infantil de Xiruca i Forquilla.
Mes d’octubre: Visita a la Cova d’en Xuliman a càrrec d’en Lluís Serrano.
Mes de Novembre: Castell de Montgrí i ermita de Santa Caterina a càrrec de Xicu i Lourdes Campsolinas.
Mes de Desembre: V Festa del xuixo i planificació i participació a l’excursió per la marató de TV3.