dimecres, 21 de gener de 2009

Dòlmens i Menhirs (Per Lluís Serrano)


El dissabte 17 de gener, l’amic Xavi Boix, va comentar-me que estaria bé que fes una petita explicació dels dòlmens pel bloc de “Xiruca i forquilla”. Així doncs, intentaré fer una breu comunicació d’algunes generalitats i, pel més específic, es poden consultar obres que són de referència sobre aquestes representacions culturals del neolític. Cal dir, que la concentració de monuments megalítics de la serra de l’Albera és realment extraordinària i que representa un patrimoni cultural de primer ordre que cal conèixer i preservar.
(Dòlmen Baleta III en fase d'Excavació 2006)
Els dòlmens són monuments funeraris que eren utilitzats per la inhumació individual o col·lectiva d’una comunitat, clan o tribu determinada. Els menhirs, les pedres dretes, serien llocs de reunió i de culte. En no tenir els referents ideològics i codis del seu univers cultural desconeixem molts aspectes d’aquestes societats del passat. Els monuments megalítics són doncs, la representació de les creences – fruit de la interrelació amb el medi natural – d’aquesta societat agricultora i ramadera. Un dels conjunts megalítics més destacables de l’Albera és el del mas Baleta, a cavall dels termes de Cantallops i La Jonquera. En aquest indret comptem amb un menhir ajagut, al puig de la Llosa, en el trencant de terme; el dolmen de mas Baleta I, donat a conèixer per la ciència el 1894 i que faria de fita municipal entre els dos termes citats; el dolmen de mas Baleta II, plenament a La Jonquera; i el dolmen de mas Baleta III que, després d’una excavació arqueològica portada a cap pel doctor Tarrús, entre 2004 i 2006, ha descobert un recinte megalític extraordinari contemporani als dolmens que l’envolten. Aquest recinte estaria composat per un de sobreposat a un més antic i envoltat per tombes del bronze final. Així doncs, cal destacar les pervivències – amb un arc cronològic de 2000 anys – d’aquest lloc de culte on diferents cultures li han donat continuïtat i importància. És un lloc de referència i les interpretacions són diverses, des d’un rellotge solar que marcaria els solsticis a un indret de culte a la fertilitat. Tanmateix, es tracta d’un lloc excepcional que cal conèixer i respectar.

(Puig de la Llosa)
Per una introducció al patrimoni que representen els monuments megalítics existeix l’obra “clàssica” de TARRÚS GALTER, Josep; BADIA HOMS, Joan; BOFARULL GALLOFRÉ, Benjamí; CARRERAS VIGORÓS, Enric i PIÑERO COSTA, Miquel-Dídac. Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir oriental. Figueres: Brau Edicions, 1996. Per un estudi més específic tenim el magnífic treball de tesi de TARRÚS GALTER, Josep. Poblats, dòlmens i menhirs: Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus. Girona: Diputació de Girona, 2002.




diumenge, 18 de gener de 2009

Estanys de La Jonquera (17/01/2009)

En la sortida de xiruca als estanys de La Jonquera, hauríem de destacar primerament la presència de sector femení que es va incrementar notablement en relació a les altres sortides; aquesta sortida d’unes 4 hores de duració aproximadament, va tenir lloc a la zona dels estanys de la Jonquera; una volta molt complerta a on vàrem poder visitar bàsicament dòlmens, menhirs i estanys entre d’altres... l’itinerari va ser, sortint de Cantallops direcció Can Martí del Mas, cap a la Verneda, i en trenta minuts érem al Mas Baleta, lloc on aprofitàrem per pujar al Puig de La Llosa (203m), petit turó a on hi trobem un menhir ajagut; amb una vista excepcional de la plana empordanesa i la Serra de l’Albera, també vàrem visitar els tres dòlmens Baleta I, II i III; zona on el nostre company i amic Lluís Serrano va aprofitar per fer-nos unes petites explicacions tècniques sobre els treballs d’excavació i també la distribució del Dolmen “Baleta III”. Després seguirem direcció el Mas dels Estanys, i aprofitàrem per esmorzar en el Dolmen Estanys III – en vistes als estanys Petit i Gran; un cop finalitzat l’àpat continuàrem visitant dòlmens i menhir de la zona dels estanys (Estanys I, II, III i Menhir I i II i també el menhir Querafumat; un cop allà agafarem direcció al mas del mateix nom i continuàrem per la pista que porta des de Capmany cap a Cantallops; però vàrem desviar-nos per visitar també el Mas Faig, i el Monestir medieval de Sant Bartomeu de Bell-lloc, des d’allà vàrem tornar pel camí que passa pel mas petit de Bell-lloc a on més endavant hi trobem la font de la Teula i pel mas Flequer fins arribar a Cantallops.

Per veure més fotos: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/EstanysDeLaJonquera?authkey=T36V25KQ4Vw&feat=directlink















dilluns, 5 de gener de 2009

1era. Festa del Xuixo (20/12/2008)


Com que som llaminers de mena i per anar fent boca de cara a les festes de Nadal, el passat dia 20/12/2008 vàrem organitzar una mena de festa del xuixo. De fet, el xuixo era l'excusa per retrobar-nos un cop més, i passar una estona junts i de bon rotllo. Potser perquè va ser un xic precipitat no vàrem ser gaires, per la qual cosa esperem ser més colla de cara a futures trobades. Ens vàrem jalar una bona colla de xuixos i ho vam acompanyar d'una excel·lent garnatxa, el vi dolç més típic del nostre Empordà. Aprofitem també des d'aquest racó d'internet per reivindicar -a part de la garnatxa- el xuixo, aquesta dolça gormanderia que ha estat entre nosaltres des de sempre i que va quedant arraconada dels mostradors de les pastisseries, desbancat per altres dolços molt menys nostres i -diem-ho tot- molt menys llaminers. Per cert, aquesta vegada eren fets del mateix dia, expressament i per a l'ocasió a la Pastisseria Albera. Gràcies Víctor!!
Vàrem rematar la tarda tot jugant a la "Rana", un joc molt divertit importat de Llatinoamèrica i fruit, en el nostre cas, del bon bricolatge del company Joan.