dimecres, 19 de desembre de 2012

Marató de TV3 a Cantallops (15/12/2012)

Diu la historia i s’hi barreja la llegenda, que fa molts i molts anys a 42 Kms. d‘Atenes, a la ciutat anomenada Marató, els grecs lluitaven contra els seus enemics Perses. La batalla va ser llarga i dura però finalment els soldats grecs la van guanyar. El general va enviar un missatger, Philippides, a donar la bona noticia a la polis grega. Philippides va corre i corre i quan va arribar a Atenes exhaust però satisfet va poder dir només una paraula abans de caure desplomat “NIKE” – que en grec vol dir victòria -.

Ara fa vint anys, el 1992, la televisió Nacional d’un gran país petit dit Catalunya va decidir fer un programa per sensibilitzar e impulsar solidàriament nous projectes de recerca per lluitar contra malalties greus. Seria tan llarg el recorregut televisiu i tant valuós l’esforç de la ciutadania que l’anomenarien Marató. La Marató ja és un projecta de país que ocasiona, empeny e il•lusiona. Durant els darrers anys infinitats de pobles de Catalunya han preparat amb molta il•lusió tota una sèrie d’activitats per fer més partícip a la població; aquest any en concret la ciutadania, gran protagonista de La Marató de TV3, s’ha implicat més que mai en aquesta edició, s’han organitzat 2.028 actes populars, una xifra que, tot i no ser encara definitiva – la Fundació continua registrant actes populars – supera ja de molt el rècord de participació que va assolir l’edició passada, situat en els 1.822 actes.

Cantallops ja fa uns anys que hi participa activament. Enguany l’ajuntament de Cantallops amb col•laboració del col•lectiu excursionista Xiruca i Forquilla hem preparat una passejada per dins el terme municipal, visitant el Puig de la Costa, amb les seves magnífiques vistes, les claperes, la riera de Torrelles i hem tornat per Ximbles. en total 7 km., amb un dia ben agradable per caminar, solet i sense vent; un cop arribats a les antigues escoles de Cantallops, en Daniel, la Cristina i com sempre una bona colla de voluntaris, ja estaven preparant les botifarres i xuies, que hem degustat amb gran plaer, tot fent-la petar. En total Cantallops s’ha recaptat 964 € en aquest acte per la Marató de TV3 i a Catalunya un marcador rècord en la història del programa 10.113.152 €. Tots plegats podem cridar com l’antic missatge de Philippides – Victòria - . Felicitats a tots. Visca Cantallops, i visca Catalunya.
Podeu veure el reportatge fotogràfic fet per en Ramon Boix, clicant aquí.
Imatge extreta de la web de la marató de tv3


dilluns, 10 de desembre de 2012

V Festa del Xuixo (01/12/2012)


El passat dissabte 1 de desembre a la tarda celebràrem la cinquena edició de la Festa del Xuixo. Aquest any la "dulça" convidada, era la Flaona de Figueres. I com sempre el protagonista principal, els xuixos, elaborats pel mestre Pastisser Víctor Capalleras de la Pastisseria l’Albera; tot això amenitzat pels boníssims fruits de la vinya de l’Empordà (garnatxa i moscatell) i també xampanys. Una edició amb un bon nombre de participants, 25 en total. Aquesta festa marca el final d’una temporada, que com sempre ha estat dinàmica.



Aquí us detallem les nostres activitats de l’any 2012:
Mes de Gener: Visita ornitològica als aiguamolls de l’empordà de la mà de l’Albert Campsolinas.
Mes de Febrer: Parc agrícola Comes Tortes i conjunt megalític de Vilajuïga a càrrec d’en Xavier Laporta. Mes de Març: Passejada per “La Muntanya” a càrrec d’en Xicu i en Xavi Boix.
Mes d’abril: Fortificacions del Segle XX : Búnquers per Ramon Boix.
Mes de Maig: Participació a la Marató de la pobresa.
Mes de Juny: Anar a buscar la flama del Canigó i preparació de l’arribada al poble de Cantallops.
Mes de Juliol: Alguns dels components de Xiruca participen a la travessa de La Jonquera a Port Bou.
Mes d’agost: Col•laboració i participació a la Cursa solidària a Cantallops pel foc de l’Empordà.
Mes de Setembre: II Verema infantil de Xiruca i Forquilla.
Mes d’octubre: Visita a la Cova d’en Xuliman a càrrec d’en Lluís Serrano.
Mes de Novembre: Castell de Montgrí i ermita de Santa Caterina a càrrec de Xicu i Lourdes Campsolinas.
Mes de Desembre: V Festa del xuixo i planificació i participació a l’excursió per la marató de TV3.





dijous, 22 de novembre de 2012

Castell de Montgrí i Santa Caterina (11/11/12)


Aquesta ruta l’iniciàrem a la població de Torroella de Montgrí, en una petita zona d’aparcament, on deixàrem els cotxes, a partir d’aquí el camí estava degudament assenyalat amb marques blanques i vermelles (GR-92); no tenia pèrdua. En el transcurs de l’ascensió, que cal dir és pedregosa en tot el seu recorregut, ens trobàrem algunes construccions de pedra, fins arribar al coll de Santa Caterina, amb una creu instal•lada en el cim d’aquest coll. A partir d’aquí el camí es tornà un xic més abrupte, però res de l’altre món, al cap d’una estona arribàrem al cim de la Muntanya del Montgrí (303 m.), on aprofitàrem per esmorzar i visitar el castell.



El Castell de Montgrí ens transportà als llunyans temps de la Catalunya medieval. El castell fou construït a l’any 1294 a 1304 en el context de les lluites de poder entre el Comtat d’Empúries i la casa de Barcelona. Al pujar a les torres del castell, les vistes eren simplement espectaculars, es divisava tota la Plana de l’Empordà, també els Pirineus amb d’alguns dels nostres cims predilectes, com per exemple Puig Neulós, Les Salines, Canigó, Bastiments, Puigmal , i un gran etc ...





Un cop gaudit d’aquest espectacle decidírem baixar cap a l’ermita de Santa Caterina pel Coll d’en Garrigars, un descens una mica pronunciat per un bon roquissar, i una curta però intensa tartera. Després d’un breu descans i una mica de visita a l’ermita, ens tornàrem a dirigir un altre cop cap el coll de Santa Caterina i d’aquí destí Torroella.

Ermita de Santa Caterina

Per finalitzar bé la jornada ens desplaçàrem a Bellcaire d’Empordà lloc on varem fer un bon tiberi en el Centre Cívic d’aquesta bonica població.
Església de Sant Joan a Bellcaire d'Empordà

Esgésia de Sant Joan a Bellcaire d'Empordà


Castell de Montgrí
 El castell de Montgrí s’alça a 303 metres d’altitud damunt la plana de l’Empordà i es troba situat en el serrat que pren el nom de massís del Montgrí i que està alineada de ponent a llevant fins a connectar amb la muntanya de Rocamaura a tocar de la línia de costa. La seva situació és del tot privilegiada a banda i banda, nord i sud, tractant-se d’un terreny calcari molt castigat pels incendis fins arribar a fer desaparèixer gairebé del tot qualsevol rastre de vegetació arbòria. Les primeres referències sobre l’arrel etimològica de Montgrí la trobem en el segle IX quan hom parla d’una muntanya anomenada Monte Grinio, un segle més tard el nom s’ha convertit en Monte Grinoi el 1209 amb Montgrin.


El castell fou manat construir pel rei Jaume II i la primera notícia documental data del 28 de maig de 1294, quan el monarca disposà que Bernat de Llevià, veí de Torruella i procurador reial, es fes càrrec de l’administració i de la direcció de les obres. Quan estigué acabat encarregà al mateix Bernat de Llevià la custòdia del castell amb l’obligació de tenir-hi a la seva disposició deu homes d’armes, una bèstia de càrrega i dos mastins. El fet de preveure els dos mastins es deu probablement a la previsió de futures caceres per part del monarca. La construcció d’aquest castell va respondre sens dubte al desig reial de posar a ratlla els comtes d’Empúries que sovint s’oposaven al rei. Els senyors d’Empúries van veure amb mals ulls l’edificació d’aquest castell i van posar traves a la corona com fou la prohibició d´ús de la moneda reial en el seu comtat, l’augment del preu de la sal de Castelló «als homes del senyor Rey o de l’Esgleya» i fins i tot la desviació d’un tram del riu Ter. La tibantor afectà greument els vassalls del comte i els veïns de Torroella, partidaris del rei.


Vers l’any 1392 fou construïda, en una fondalada propera al castell, la capella de Santa Caterina, i amb l’annexió del comtat d’Empúries a la corona, l’any 1402, desaparegué la principal funció defensiva que havia originat la construcció d’aquest castell i la darrera notícia que ens parla d’ell data del 1413 quan davant el rei Ferran d’Antequera prestà homenatge Bernat Sureda, en qualitat de procurador de Ramon de Llevià, fill i hereu universal de Pere de Llevià, per la guarda i comanda del castell de Montgrí. L’edifici es tracta d’una construcció colossal certament desproporcionada per a l’ús que se n’havia de fer. L’edifici és de planta quadrada de grans dimensions completament clos i amb uns murs notablement alts, que arriben als 13 metres, amb una silueta molt visible des de tot l’Empordà esdevenint, fins i tot, un autèntic far per a les embarcacions que feien port des de l’Estartit fins al Cap de Begur. De fet, és una construcció que té tot l’aire d’un castell inacabat sense fossat i amb una porta poc protegida. Hi ha hagut alguns propòsits de restauració com el de l’any 1897 quan el marquès de Robert gestionà prop del president del consell de ministres d’Espanya (Cánovas del Castillo) la declaració de monument nacional per al castell de Montgrí, sense arribar a fer-se efectiva. L’any 1950 el Servei del Patrimoni Artístic Nacional va destinar uns diners a la instal•lació d’un parallamps per evitar un deteriorament de les parets que ja es començava a detectar. Actualment s’ha instal•lat una escala de caragol per poder pujar a les parts altes dels murs i s’ha fet una mica de neteja a l’interior.

Ermita de Santa Caterina 
L’ermita de Santa Caterina, enclavada al bell mig del massís del Montgrí, fou fundada cap a l’any 1392, pels frares de Montserrat Bartomeu Cabotes, Pere Trasió i Berenguer Desguell, en honor a Santa Caterina d'Alexandria, co-patrona de Torroella de Montgrí Durant els S.XVII i XVIII, la fam, guerres i pestes converteixen Santa Caterina en un lloc excel•lent de devoció popular; és per això que el dia 25 de novembre, diada de la Santa, s’hi celebra un aplec en honor seu, a qui s’atribueix la salvació del poble de Torroella de Montgrí d’aquests estralls. Un element molt popular de l’ermita es el pou, que es troba al pati del darrera; la tradició popular explica que els nens provenen del fons de les seves aigües. L’ermita és de propietat municipal i fins l’any 1972 hi residien ermitans que hi vivien tot l’any. A partir de llavors, se’n fan càrrec els administradors nomenats per l’ajuntament , que són els que tenen cura del manteniment de l’ermita i les seves activitats.


Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.

divendres, 2 de novembre de 2012

Cova d'en Xuliman (14/10/2012)


Passeig d’octubre: camins i carrerades

A la resposta d’una demanda per guiar una excursió, i després de diversos aplaçaments en el calendari inicial, ens disposàrem a emprendre una aventura i un breu, però intens, viatge per les rodalies del nucli de Cantallops. Finalment, el segon diumenge d’octubre fou l’escenari cronològic en el qual transitàrem per camins antics i carrerades oblidades, combinant visites efímeres per restes constructives i industrials. Unes traces que denoten una forta activitat humana d’un passat llunyà, per descuidat, però a poca distància en l’espai i, a voltes, íntim i immediat. Indrets de calma, paisatges de pau. Abans però, no fa més de mig segle que la vida i el record emergeix en aquest paratge, abans de la decadència del món agrícola i rural. Després, esdevingué escenari de jocs infantils, cabanyes, excursions i caceres.



El lloc de trobada? La Societat. La ruta és curta. Comencem en el camí del cementiri per prendre el camí d’Abellars i Santa Llúcia, la strada vetula, el camí vell. Arribat al punt, just passat un dels còrrecs que baixa de la zona d’Abellars, trenquem direcció sud camí de la pedrera i la cova d’en Xuliman, una poderosa esllavissada de grans blocs granítics que deixen escletxes i cavitats, aprofitades amb finalitats funeràries en el bronze antic.  Just al costat, la pedrera, una explotació de gran importància en la primera meitat de segle vint. Des d’aquest indret es té gran domini del planer del terme i de la plana de l’Empordà.  Acabada la visita, i els descans, tornàrem sobre les nostres passes per retrocedir uns quants metres per prendre el camí ramader del «còrrec del Salt», un via de gran amplitud que comença en forma d’embut i que, des d’aquí, es dirigeix cap al citat afluent i el poble.




 Aquestes vies, destinades al trànsit de bestiar, sobretot d’ovelles, són camins de domini públic i disposen d’un marc legal propi i especial amb la Llei 3/1995 de vies pecuàries. Aquesta normativa, en l’article 1.2, estableix que «se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero». Així mateix són reconegudes a l’article 570 del codi civil espanyol i, en el passat, foren reglamentades pel Reial decret de 13 d’agost de 1892. Com a indispensables per la conservació i el trànsit de la ramaderia, aquestes vies, són de naturalesa imprescriptible i tingueren com a principals defensors l’antiga «Asociación General de Ganaderos». Cal tenir en compte també les parades, returades o mallades com a indrets de descans dels ramats. 

 Retornàrem a Cantallops passant per can Xiquet, pel camí públic o antiga carretera de Cantallops a La Jonquera. Aquí, visitàrem les trinxeres que hi just davant l’actual hotel. Després, vam pujar al serrat Capell on férem una ràpida visita a algunes trinxeres, corresponents, al mateix complex defensiu construït en la postguerra. En  arribar a port, els improvisats argonautes dominicals, recalàrem a la Societat La Concòrdia on ens vam refrescar i retrobar amb el pols del present. Fou una jornada de reconeixement d’un patrimoni cultural que cal posar en valor, conèixer i defensar. Una societat respectuosa amb el seu patrimoni és una societat avançada i preparada per al futur, sempre i quan les lectures siguin ajustades a les nomenclatures de cada temps. L’Albera és un territori, excepcional i únic, que guarda un patrimoni cultural extraordinari i clau pel desenvolupament social i l’esdevenidor més immediat. 
                                                                                                                                           Lluís Serrano


Enllaços relacionats.
 bronze antichttp://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/119388/236665

Per veure l'àlbum, cliqueu aquí.


dijous, 6 de setembre de 2012

Verema infantil de Xiruca i Forquilla (02/09/12)

El passat diumenge 2 de Setembre varem celebrar la segona verema infantil de Xiruca i Forquilla. La trobada va començar a quarts de deu del matí a Can Batlle, casa pairal de Cantallops que avui en dia és també la seu del Celler Vinyes dels Aspres. Amb la mainada provista d’estisores i eines per veremar, ens varem acostar a la vinya a on vam collir les diferents varietats que hi ha plantades de manera experimental en una de les passades de la vinya. Tot seguit esmorzar, pa amb tomata i embotits elaborats a Cantallops, al mateix pati de Can Batlle, acompanyat tot amb alguns dels excel•lents vins de la casa.

En resum matí d’alegria i rialles, donant als petits un especial protagonisme, tot i la forta tramuntana, pròpia del nostre país.

A la tarda, tot el raïm que els nostres infants van recollir , es va aprofitar per fer la simbòlica premsada del nou most de la campanya D.O. Empordà dins els actes de la Festa de la Verema organitzada pel Consell Regulador de la D.O. i l’Ajuntament de Cantallops.



Aprofitem també per fer-vos cinc cèntims de com va anar la Festa de la Verema d’enguany, celebrada a Cantallops.
El món del ví de la DO Empordà va celebrar els dies 1 i 2 de Setembre la seva festa de la verema. El periodista Manel Fuentes va ser l'encarregat de fer el pregó d'un esdeveniment que va mantenir el to festiu tot i la forta tramuntana que va bufar a la zona durant tot el cap de setmana. Centenars de persones van omplir la Plaça Major per gaudir del conjunt d'activitats que hi havia programades. El moment culminant de la celebració va ser la premsa del nou most, que va córrer a càrrec de la  Confraria de la Bóta de Sant Ferriol i de la Jove Confraria de Vins i Caves de l'Empordà acompanyats dels Tambors de l'Albera. El grup De Calaix va acompanyar la vetllada amb cançons de Taverna i també de les tradicionals cançons  que podreu trobar editades en un llibre-CD per l’entitat local CANTALLOPS ACCIÓ CULTURAL. Dins d'aquest conjunt d'actes festius un dels moments més esperats pels assistents és el tast de vins dels cellers del municipi. Els visitants van poder gaudir de vins dels cellers locals , Masia Serra i Vinyes dels Aspres, tot acompanyat per pa amb tomata i embotits locals.

L'encarregat de fer el pregó de la festa va ser el periodista Manel Fuentes. El presentador del Matí de Catalunya Ràdio va fer un discurs centrat en el paisatge que creen les vinyes altempordaneses. Va alabar aquest entorn i va instar la societat a mantenir-lo. Fuentes va parlar del valor econòmic però, també ambiental de les vinyes. Un conreu que ha marcat la història de Cantallops i molts altres pobles de la comarca de l'Alt Empordà.
 El diumenge 2 de setembre, va ser el dia central d'aquesta festa de la verema però dissabte també hi va haver actes. Un dels més destacats i instructius van ser el conjunt de visites guiades que es va fer als cellers del municipi.



La Festa de la Verema de Cantallops va servir també per retre homenatge al músic Eduard Toldrà. El també compositor va ser una persona molt vinculada al municipi altempordanès i enguany s'ha commemorat el cinquantè aniversari de la seva mort. Aquestes activitats paral•les s'iniciàran el dissabte a les 22.00H, on es va fer el descobriment d'una placa d'homenatge al músic i, posteriorment, s'havia programat un recital de cançons per a veu i piano a càrrec de Júlia Arnó (soprano) i Montserrat Massaguer (piano) que havien de fer-se al pati de Can Batlle, seu del celler Vinyes dels Aspres; però degut a la forta tramuntana que bufava, es va realitzar a la sala de La Societat “La Concordia”.

Dues exposicions sobre temàtica vitivínicola van completar el conjunt d'activitats d'aquesta festa. Aquestes dues exposicions van ser la de gravats d'Isabel Sabaté inspirats en el món del vi i les pintures de Paco Duran titulades Vinyes i paisatges d'aquí.


Per veure l’àlbum de la verema infantil, clica aquí.
Si vols veure l’àlbum de la festa de la verema D.O. Empordà, clica aquí.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Cursa solidària a Cantallops pel foc de l’Empordà. (15/08/2012)

Aquesta vegada no parlarem de cap caminada, ni cap xefla que hàgim preparat; en aquesta ocasió volem parlar d’una iniciativa que s’ha realitzat en el nostre poble, organitzada per l’empresa Klassmark i en la que hi ha col•laborat tot el poble de Cantallops, en forma de controls de cursa, punts d’avituallaments, organització del trànsit, donacions, entre d’altres… i que probablement sigui un dels esdeveniments més multitudinaris que s’hagi realitzat mai. Mil participants dels quals 874 d’ells van córrer en una cursa solidària a Cantallops pel Foc de l’Empordà (segons dades de l’ajuntament de Cantallops). Al final és van recollir deu mil euros que es van entregar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà per destinar-los a les persones o espais afectats per l'incendi del 22 de juliol.


Els corredors d'Andorra, de Barcelona, de Tarragona, de Ribes de Freser, del Berguedà, de la Catalunya Nord i de molts altres indrets de Catalunya van venir per participar en aquesta iniciativa solidària. Molts dels corredors no havien visitat la comarca, arribaven per l’autopista, enfilaven els cinc quilòmetres de carretera de la Jonquera a Cantallops i arribaven molt commocionats, veien com estava tot cremat. 
 


El conegut periodista de TV3, Xavier Bonastre, que també va corre; en el seu bloc comenta “Unes imatges que em feien tenir sentiments contraposats, per la tristesa que suposa veure el bosc cremat, i de sorpresa per veure un espectacle únic, oníricament bell, que exerceix una mena d'atractiu morbós. Una branca ennegrida em va roçar el braç. No volia esborrar-me la marca que m'hi va deixar. Una marca amb caducitat gairebé immediata que, malgrat tot, em volia endur com una mena de record.”

La cursa no es va portar a terme per zones cremades per no afectar la futura recuperació sinó que ha transcorregut per pistes i camins ja existents que creuaven en alguns indrets espais afectats per les flames.

El que no ensenyen les càmeres, animals  desapareguts del mapa.
La cursa comptava amb dos recorreguts, un de deu quilòmetres que el 90% del recorregut era a l’entorn de paisatges afectat per les flames, i una cursa més exigent físicament de 21 quilòmetres per l'Albera on només en una part, un 20% es corria proper a espais calcinats. Els organitzadors remarquen que en cap cas, però, s’han trepitjat terrenys cremats.


Per acabar us deixem amb un àlbum que hem preparat de diferents moment de la cursa, realitzats per en Ramon Boix i en Xavier Boix. Per veure l’àlbum, cliqueu aquí.

dijous, 26 de juliol de 2012

Se’ns han cremat els records.


El passat 22 de juliol, 26 anys i 3 dies més tard del gran incendi de 1986, la història es va tornar a repetir. Una burilla al Portús encenia altra vegada aquesta nostra terra. Amb el desgraciat resultat de 4 morts, desenes de ferits, més de 13000 ha. calcinades de gairebé una vintena de municipis i incalculables pèrdues materials. Els qui ja vam viure l’incendi del 86 vam tornar a experimentar una espècie de terrorífic déjà vu. A Cantallops particularment, una combinació de factors meteorològics i d’atzar féu que aquesta vegada la superfície afectada fos inferior i que les flames no arribessin al nucli urbà, tot i que s’ha cremat bona part del terme. Però alguns pobles del nostre entorn varen tenir menys sort i en algun cas el foc afectà gairebé la totalitat dels seus termes municipals.

Des de Xiruca i Forquilla volem expressar el nostre condol als familiars de les víctimes, agraïr l’esforç i dedicació dels nombrosos professionals i voluntaris que han participat en les tasques d’extinció i lamentar profundament el resultat final d’aquesta tragèdia personal i col•lectiva. Però és sobretot una tragèdia als nostres estimats boscos i muntanyes, serres i collades, horts, camps i olivars, abans curulls de vida. Ara resten calcinats, carbonitzats, reduïts a cendra i convertits en una caricatura del que varen ser. No hi trobareu cap sargantana assolellant-se, cap insecte al cim d’una estepa florida, ni ceps ni rovellons la propera tardor, ni glans. No hi veureu cap guilla, cap senglar. No hi busqueu el cant del rossinyol, ni escoltareu el xiular de l’oriol a la figuera. No hi cerqueu vida perquè no n’hi ha, almenys de moment... perquè al bosc mediterrani els incendis formen part de la pròpia dinàmica de l’ecosistema i la capacitat de regeneració d’algunes espècies és sorprenent. Els nostres cors encara ploren de ràbia i de dolor, però deixem passar el temps, intervinguem-hi el mínim possible per no interferir, i veureu com la vida torna a guanyar aquesta estúpida partida.

Molts ànims a tothom!!!




Links relacionats:
Bloc d'en Roger Casero. 170 imatges, 10 piulades i 1 frase del #focempordà a #Cantallops