La tardor és un moment en què els
boscos ofereixen un espectacle cromàtic únic, enriquint el paisatge amb
infinitat de tonalitats, a més de descobrir els colors que ens ofereixen
aquests acompanyats de l'aire fresc i net, també ens fan venir ganes de trepitjar
fulles seques, de sentir el soroll gairebé místic dels rierols i rieres, de conèixer els sons, sabors, etc.. Resumin, de viure les sensacions d’uns mesos
de certa bonança abans de l’arribada de l’hivern.
Són aquestes petites coses senzilles
que ens emocionen i que en altres
circumstàncies no en soms conscients de viure-ho, com per exemple l’Henri que
va quedar impressionat de les parets de pedra seca que ens varem trobar a la
primera part del recorregut, o bé l’excel·lent recorregut que varem gaudir,
digne del millor recorregut botànic imaginable (suros, alzines, roures,
castanyers, faigs,grèvols aurons, cedres i molts d’altres). Aquestes són una
petita mostra de les coses que varem viure en tot el seu esplendor.
Doncs bé, el diumenge 16 de novembre, dia frecs però assolellat, varem
decidir endinsant-nos a la riera de Requesens; amb una molt bona participació sortírem
de La Cantina direcció la Rajoleria, d’allà continuarem pel camí que ens porta
a seguir la riera, per la seva banda esquerra, fins a travessar el Pont de les
Cutives, d’allà i agafant el camí de mà esquerra anàrem ascendint de manera
molt pausada gaudint de tot el que ens envoltava, fins arribar a un punt
espectacular on es troba un salt de d’aigua a la zona coneguda com el Xurro, després continuarem la marxa fent un gir de 180º tot
vorejant el torrent per la seva banda dreta. A uns cinc minuts d’allà trobàrem
un dipòsit acompanyat de fagedes, i a pocs metres aprofitant una de les poques
clarianes de Sol, varem fer la típica parada per esmorzar, on l’Alvar ens oferir per acompanyar l’àpat de
cadascú un bon fuet de Darnius, en Xicu com sempre la seva arma secreta (la
cantimplora plena de vi), finalment per endolcir, la Mònica que ens obsequiar
amb unes galetes de xocolata que varen entrar molt i molt bé. Després d’aquesta
pausa començarem a baixar, sempre a prop de la riera on varem poder veure
diferents rescloses, fins arribar al pantà de Requesens, força malmès en aquest
moments, si ho comparem amb el lloc idíl·lic que era abans. En aquest instant
ja no quedava gaire camí per arribar de nou a La Cantina a on aprofitem per fer
un “apéro” abans de baixar cap a Cantallops.
La Riera de Requesens
El riu anyet, conegut també com a riera de Requesens, la condició i qualitat
de l’aigua s’ha conservat perfectament, a diferència de altres rieres en
l’actualitat. Aquesta és una riera que recull aigües que baixen de tota la
carena del Puig Neulós. L’activitat de l’home (agrària, ramadera i forestal) a
la muntanya de Requesens va originar també la construcció d’algunes rescloses.
Resclosa de les Pipes. Situada a pocs metres més amunt de les
edificacions avui gairebé en ruïnes de les Pipes, servia per regar el prat.
Resclosa del Llac. Bastida als voltants de l’any 1930 pel
Duque del Infantado, antic propietari de la muntanya de Requesens, amb la intenció
de construir-hi una petita central elèctrica. L’any 1942 els nous propietaris,
Comercial Borés, S.A. la varen utilitzar per produir l’energia per fer
funcionar la serraria de les Pipes. És en bon estat i forma un llac que
antigament era de gran bellesa; per tornar-ho a ser hauria de fer-se alguna
intervenció de neteja.
Resclosa de les Cutives I. A pocs centenars de metres aigües amunt
del llac s’hi troba aquesta resclosa per regar els prats d’en Gumbau i d’en
Francisco.
Resclosa de les Cutives II. Més amunt de l’anterior i per sota
l’hort d’en Rafel, servia per fer arribar l’aigua als camps del coll del
Castell.
Resclosa de la Capella. Es troba situada al rierol de la Font
Rovellada. Servia per subministrar
l’aigua al veïnat de Requesens, omplint la bassa d’en Gumbau des de la
qual es feia arribar a les cases.
El Xurro. Es troba situat al rierol de Parmal (un
dels que forma la riera de Requesens). És una construcció d’aprofitament d’aigua
construït probablement a la mateixa època que el Castell. Consta d’una petita
caseta amb dos dipòsits filtrants que feia arribar l’aigua fins al Castell a
través d’un llarg rec.
Text extret de la revista Esquerda de la Bastida nº 26 - La Jonquera en el seu passat: El Llobregat, l’Anyet i l’aprofitament
de les seves aigües. - Setembre 2000 de Joan
Budo Bagués.
Aquí us fem un recull en imatges on podreu sentir el goig d’observar tan
bell espectacle; i si a més les condicions ambientals són favorables com va ser
el cas, tenim al nostre abast un regal de la natura.
Cliqueu aquí.
