Si la sortida del nostre grup a Les Gavarres fou un èxit en l'aspecte xirucaire, no ho fou menys en la seva vessant gastronòmica. I és que la fonda "Els Metges" de Sant Cebrià de Lledó ens va sorprendre gratament. Una posta en escena totalment casolana, el bon tracte i el millor tiberi varen fer que ens trobéssim com a casa des del primer moment. Amanides amb ingredients en perill d'extinció com ara els bitxos i el bròquil confitats, seguides d'embotits, pa amb tomata, torrades -gràcies Daniel-, anxoves, escalivada, i uns cargols picantots que ens serviren per entrar en matèria i començar a espantar la fred. Després vingueren l'aviram i les carns rostides, a la brasa, pota i tripa de xai, etc. Tot un reguitzell de plats contundents i a triar, per anar-hi anant i no deixar refredar la forquilla, acompanyats amb patates fregides, mongetes seques i alguna xuia. Tot regat amb vi negre de la casa i una "graciosa" de les de tota la vida, la Casa Negre de La Bisbal. Per postres, tot i haver-hi també prou varietat, la majoria vàrem seguir les recomanacions del nostre sherpa –en Xicu- i vam triar l'especialitat de la casa: el flam de carajillo. Memorable.La sobretaula, com ha de ser en aquests casos, es va allargar força, amb cafès, rialles i alguna copa. Mentre algun de nosaltres assaboria la tarda badant a la vora del foc, a defora continuava bufant una tramuntana glaçada, començava a fosquejar i l'escamot d'ovelles ripolleses s'en tornava cap al corral. Una vetllada inoblidable. Hem deixat el llistó molt alt per a la propera sortida. Costarà superar-la, aquesta....gràcies Xicu!!
6 comentaris:
Molt bona elecció "Xicu", amb el restaurant i amb l'excursió. Enhorabona !!!
I tant!! Jo de l'excursió no en puc opinar, però de la xefla.....bufff!!! Tremenda!!!
Un bon tiberi, sí senyor!!!
Feia dies que tenia ganes de conèixer una mica més les gavarres. La ocasió va ser ideal. El dolmen de puig d'Arques i la panoràmica del nostre país, espectacular: amb majúscules i accents a totes les lletres. Des de Puigneulós, Roses, Montgrí... Hem de preservar aquest paisatge. No té preu, és d’un un valor incalculable. Foragitem els especuladors eòlics. Vade retro satanàs! A més, una visió extraordinària de tota la província. El menjar: molt correcte.
Salut i República!
Només un suggeriment, podriem canviar el nom del bloc per forquilla i xiruca, seria més real.
(jeje).Mala llet?, noooooooooo
Tens raó Josep, crec que s’escau més el nom xiruca i forquilla que el que hi ha fins ara. La propera enquesta de població hauria de ser. Voleu que el blog a partir d’ara és digui Xiruca i Forquilla. (Matins punt si, Matins punt no...).
Xavi, crec que en Josep es referia a que potser seria millor posar davant forquilla, i no xiruca, perquè és el que realment té més adictes. Però a mi ja em sembla bé com està. Sona millor alhora de dir-ho, no? Provem: xirucaiforquila, xirucaiforquilla, xirucaiforquilla, ...
Publica un comentari a l'entrada