Un Camí de l'exili (Per Miquel Serrano)

Després de 2 anys de guerra, la situació internacional va decantar la victòria militar dels rebels i traïdors a la República democràtica legalment constituïda. Un cop es va veure clar que les democràcies com França i Anglaterra no intervindrien i que Rússia pactava amb Alemanya, la guerra ja era gairebé perduda pel sector lleial a la constitució i la democràcia. Amb la derrota de la Batalla de l'Ebre va començar el replegament cap a Catalunya de bona part de l'exèrcit republicà. Al desembre de 1938 començava la campanya militar contra Catalunya i a principis de febrer tot el territori català ja estava ocupat pels franquistes. A Espanya es va escenificar un primer assalt del conflicte entre les democràcies i les dictadures en què el feixisme es va imposar.

Va ser en aquest interval de temps que el front de guerra arribà a la comarca de l'Alt Empordà, quan es va evacuar el tresor econòmic i artístic de la República i quan va passar el major nombre d'exiliats per la zona (Coll dels Belitres, Coll de Banyuls, Coll de l'Auleda, Coll del Portús, Coll de Manrella, Coll de Lli, Les Salines, Costoja, Beget, Coll d'Ares, Coll Pregon, Puigcerdà, etc.) El Mas Perxès va servir de seu de la Generalitat abans de marxar a l'Exili i de dipòsit d'obres d'art català procedents del Museu d'Arqueologia de Barcelona i altres fons. Van allotjar-s'hi els escriptors i artistes de la Institució de les Lletres Catalanes, que hi van fer la seva darrera reunió el 27 de gener, i personalitats culturals i polítiques com Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili, José Antonio Aguirre, Pompeu Fabra, Pau Vila, Pere Bosch Gimpera, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Sebastià Gasch, Xavier Benguerel, Anna Murià, diputats del Parlament Català, funcionaris de la Generalitat i del Govern Basc, fins a un total de 300 persones que s'hi van estar entre finals de gener i principis de febrer del 39. Quan el grup més nombrós va marxar a França el 31 de gener, un vell Pompeu Fabra va dir molt conscientment i tristament que marxava a morir a França.

El Mas de Can Bech de Baix va ser un dels allotjaments a la zona de Juan Negrín, president del Govern de la República. El dia 4 de febrer van bombardejar la zona, cosa que, entre d'altres raons, va precipitar la fugida final dels principals dirigents polítics republicans, que van marxar pel Coll de Lli la matinada del diumenge 5 de febrer de 1939.

El Coll de Lli va ser el pas cap a l'Exili, guiats pels masovers de Can Barris (els avis d'en Lluís Moy). Van passar-hi el matí del 5 de febrer les comitives de Manuel Azaña (President de la República) i de Martínez Barrio (President de les Corts Republicanes), a més de Juan Negrín que els va acompanyar i després va tornar (no va marxar fins el dia 8 de febrer pel Portús). Les comitives del president Companys i Aguirre van passar unes hores més tard, tot i que havien quedat per passar junts, els dirigents espanyols van avançar la sortida per no compartir-la amb els dirigents autonòmics. Van caminar un tros des del camí al coll, on van quedar-se els cotxes, fins a Les Illes, on els van rebre les autoritats franceses.

El 1981 es va fer un monument de record als exiliats i al president Companys al Coll de Manrella. Actualment, des de la creació del Museu Memorial de l'Exili i les actuacions del Memorial Democràtic, s'està treballant per recuperar, senyalitzar i revalorar el patrimoni memorial de la zona (Portús, La Jonquera, Agullana i La Vajol).