La primera etapa fou pujar el Roc de la Penya per l’Escorxada i esmorzar arrecerats del vent, just sobre les dues grans penyes descomunals que donen personalitat i imatge, fortalesa i resistència, identitat. Aquest rocam és amagatall de corbs i altres aus, abric i refugi, santuari. La següent fita fou la cota màxima dels 550 m s.n.m., aproximadament, de la carena de Terres Blanques. Aquí vam poder veure la potència amb la que s’aixeca l’antiga muntanya comunal, la serra de les Canals. Tot seguit, uns metres enllà i cap a orient, just a sota d’un aflorament vertical metamòrfic amb unes cassoletes gravades, probablement prehistòriques, vam construir un improvisat pessebre amb tres o quatre lloses del voltant. En aquest moment en Daniel va començar a cantar la nadala Adeste Fideles (Fidels apropeu-vos) que coronà un moment entusiasta i plaent, entre el catolicisme cultural i visions d’antics cultes pagans a la mare terra. Esplèndid.
Després vam començar a descendir vers ponent i visitàrem el mas d’Abellars, el mas Bruc dels documents vells. D’aquí al peu del Roc de Sant Jaume, un topònim antic que ens recorda l’antiga església de Sant Jaume del poblat medieval d’Abellars. Aquesta església abandonada i oblidada, probablement i segons testimonis, fou destruïda durant els anys setanta del segle XX. Tot un drama. El “diccionario” de Pascual Madoz en guardà testimoni el 1845 en fer referència a “los vestigios o ruinas de una iglesia que hubo en la montaña”. Altres documents medievals donen fe d’aquest centre de culte que es trobava a prop o al peu de l’antic camí de Cantallops a La Jonquera i Agullana, una ruta que en part està mig perduda entre un sotabosc que la societat de caçadors neteja de tant en tant.
2 comentaris:
Quines fotos més xules!
Enhorabona als fotògrafs i a tots plegats per tenir un indret tan bonic.
Aprofito per desitjar Bones Festes a tothom!
Meritxell
Per als qui no podem venir a les caminades, sempre s'agraeix poder-ne veure les fotos i llegir-ne les cròniques. Veient les fotos, queda clar que el dia fou espectacularment clar i nítid, com només ho pot ser en aquest raconot de país. Encara recordo quan vàrem netejar la font de l'escorxada, ja fa una colla d'anys...
Bones festes a tots!!
Publica un comentari a l'entrada