Grup Xiruca i Forquilla: Cova d'en Xuliman (14/10/2012)

divendres, 2 de novembre del 2012

Cova d'en Xuliman (14/10/2012)

Passeig d’octubre: camins i carrerades

A la resposta d’una demanda per guiar una excursió, i després de diversos aplaçaments en el calendari inicial, ens disposàrem a emprendre una aventura i un breu, però intens, viatge per les rodalies del nucli de Cantallops. Finalment, el segon diumenge d’octubre fou l’escenari cronològic en el qual transitàrem per camins antics i carrerades oblidades, combinant visites efímeres per restes constructives i industrials. Unes traces que denoten una forta activitat humana d’un passat llunyà, per descuidat, però a poca distància en l’espai i, a voltes, íntim i immediat. Indrets de calma, paisatges de pau. Abans però, no fa més de mig segle que la vida i el record emergeix en aquest paratge, abans de la decadència del món agrícola i rural. Després, esdevingué escenari de jocs infantils, cabanyes, excursions i caceres.

El lloc de trobada? La Societat. La ruta és curta. Comencem en el camí del cementiri per prendre el camí d’Abellars i Santa Llúcia, la strada vetula, el camí vell. Arribat al punt, just passat un dels còrrecs que baixa de la zona d’Abellars, trenquem direcció sud camí de la pedrera i la cova d’en Xuliman, una poderosa esllavissada de grans blocs granítics que deixen escletxes i cavitats, aprofitades amb finalitats funeràries en el bronze antic. Just al costat, la pedrera, una explotació de gran importància en la primera meitat de segle vint. Des d’aquest indret es té gran domini del planer del terme i de la plana de l’Empordà. Acabada la visita, i els descans, tornàrem sobre les nostres passes per retrocedir uns quants metres per prendre el camí ramader del «còrrec del Salt», un via de gran amplitud que comença en forma d’embut i que, des d’aquí, es dirigeix cap al citat afluent i el poble.

Aquestes vies, destinades al trànsit de bestiar, sobretot d’ovelles, són camins de domini públic i disposen d’un marc legal propi i especial amb la Llei 3/1995 de vies pecuàries. Aquesta normativa, en l’article 1.2, estableix que «se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero». Així mateix són reconegudes a l’article 570 del codi civil espanyol i, en el passat, foren reglamentades pel Reial decret de 13 d’agost de 1892. Com a indispensables per la conservació i el trànsit de la ramaderia, aquestes vies, són de naturalesa imprescriptible i tingueren com a principals defensors l’antiga «Asociación General de Ganaderos». Cal tenir en compte també les parades, returades o mallades com a indrets de descans dels ramats.

Retornàrem a Cantallops passant per can Xiquet, pel camí públic o antiga carretera de Cantallops a La Jonquera. Aquí, visitàrem les trinxeres que hi just davant l’actual hotel. Després, vam pujar al serrat Capell on férem una ràpida visita a algunes trinxeres, corresponents, al mateix complex defensiu construït en la postguerra. En arribar a port, els improvisats argonautes dominicals, recalàrem a la Societat La Concòrdia on ens vam refrescar i retrobar amb el pols del present. Fou una jornada de reconeixement d’un patrimoni cultural que cal posar en valor, conèixer i defensar. Una societat respectuosa amb el seu patrimoni és una societat avançada i preparada per al futur, sempre i quan les lectures siguin ajustades a les nomenclatures de cada temps. L’Albera és un territori, excepcional i únic, que guarda un patrimoni cultural extraordinari i clau pel desenvolupament social i l’esdevenidor més immediat.

Lluís Serrano