dijous, 17 d’abril del 2014

Barraques de pedra seca a Cantallops (13/04/2014)

El passat diumenge dia 13, diada de Rams, varem fer la nostra habitual sortida mensual. En aquest cas, es proposava donar a conèixer els encants d'un paisatge com les barraques de pedra seca, sovint desconegudes del terme de Cantallops. Acompanyats d'en Modest Soy i en Xavi Laporta, grans coneixedors d'aquesta matèria, varem visitar-ne algunes de les més representatives, que no queden massa lluny del poble. En Modest i en Xavi varen ajudar-nos a interpretar cadascuna d'aquestes construccions, fent-nos veure com i amb quines tècniques s'havien anat bastint, quines particularitats tenien, etc. Fins i tot en alguns casos gairebé podíem deduir un perfil humà del paretaire en qüestió. La veritat és que resulta increïble la quantitat d'informació que se'n pot obtenir si se'n tenen uns mínims coneixements. Va resultar una matinal interessantíssima i tremendament pràctica, perquè no hi ha com anar a veure-ho in situ per poder entendre la dificultat i l'art de construir sense cap mena de morter, ni res que lligui els materials. Una feina aparentment simple però complexa, enganyosament fàcil. Només pedra. Una sobre l'altra i anar fent, sense presses però amb precisió i coneixement i amb unes tècniques que pràcticament no han evolucionat des del Neolític. Una activitat de la que l'home, des d'antuvi, s'ha servit per a modelar el paisatge i domesticar-lo per a les seves conveniències, i que cal conèixer mínimament per saber d'on venim. Moltes gràcies Modest i Xavi!!!




Per a completar aquesta excursió i donar un caire màgic, abans de veure aquest extens patrimoni paisatgístic rural, en varem acostar a visitar la creu de Cauadiu a on l’Albert Campsolinas ens va explicar la història d’aquesta misteriosa creu, la qual us expliquem a continuació.

 La llegenda de la creu de Cauadiu.
Expliquen els més vells de Cantallops, que a la zona de Cauadiu -un bosc proper al poble- durant la guerra civil, un milicià republicà anava en direcció a França amb una important suma de diners per fer una compra d'armament. Malauradament, els seus propis companys el van trair i el van matar per robar-li els calés, enterrant-lo allà mateix a sota d'una gran llosa de granit. Temps després, dos germans bessons del poble ho varen descobrir, varen traslladar el cadàver al cementiri municipal per donar-li una sepultura "com calia" i en aquella llosa hi varen fer una creu amb pedres perquè en quedés un record. Moltes dècades després, es forjà una llegenda que deia que si anaves allà i desfeies la creu, aquesta en pocs dies es tornava a formar tota sola. Recordo que de jovenots -alguna nit de gresca i amb ganes d'emocions fortes- hi havíem anat a desfer-la per veure què passava i al cap de pocs dies efectivament la creu tornava a ser-hi com si res no hagués passat. També hi havia qui deia que alguna persona del poble, directament implicada en l'assassinat, es dedicava a refer-la fruit del seu penediment.

Sigui com sigui, veritat o no, gairebé vuitanta anys després la creu continua allà mateix amb les pedres gairebé falcades per la molsa, senyal que fa temps que ningú les mou. I posats a alimentar llegendes, creences, supersticions o digues-li com vulguis, només afegir que en el gran incendi que afectà l'Empordà l'istiu passat, el foc arribà just fins a aquest punt del bosc i d'allà seguí en direcció sud, però de la creu cap al poble no va passar, com si aquesta hagués aturat el foc...

Text d’aquesta llegenda extret del bloc de l’Albert “Forat Gatiner



Paisatges de la Pedra seca.
La pedra seca és el nom que pren un tipus d'arquitectura tradicional popular on la pedra s'utilitza en sec, és a dir, sense cap mena de morter, argamassa o material d'unió entre les diferents peces. En aquest tipus d'arquitectura les peces es van encaixant pel seu propi pes, presentant tipologies constructives molt diverses. La construcció en pedra seca és un mètode senzill i relativament ràpid, basat en materials locals, sovint pedres de rebuig dels propis camps de conreu, i es realitza fonamentalment a mà. Això ha permès un aprofitament racional dels recursos de cada territori i la seva integració en el paisatge.

La pedra seca és un dels principals elements estructuradors dels paisatges rurals de Catalunya, de la conca mediterrània, així com també de molts racons del planeta, i constitueix un testimoni d'una activitat humana ancestral que ha modelat -i modela- un tipus determinat de paisatge: el paisatge de la pedra seca. Als paisatges de la pedra seca en conjunt i a l'arquitectura de la pedra seca en particular se li atribueixen arreu valors estètics, històrics, simbòlics i ecològics que van més enllà de la seva funció pràctica original.

Les ribes de la Mediterrània són una de les zones del món amb una major presència d'elements de pedra seca. La durabilitat del material usat (fonamentalment pedra calcària) i l'escassa vegetació espontània de les zones on abunda (a causa de l'escassa pluviometria) han contribuït a la conservació de moltes d'aquestes construccions: marges, barraques de vinya, cabanes de volta, basses, paravents, etc. Per la seva banda, la part meridional de Catalunya, les illes Balears, així com el nord del País Valencià constitueixen un dels màxims exponents de la pedra seca a la riba mediterrània. 

La presència de la pedra seca a Catalunya es manifesta d'una forma més tangible al Camp de Tarragona, el Penedès, als secans de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, l'Empordà i el Montsià, entre d'altres.


VALORS EN EL PAISATGE 
Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima. 

Els murs de pedra seca, per la seva banda, a més de formar bancals o delimitar parcel•les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).


L'ARQUITECTURA DE CONDICIONAMENT DE FINQUES
Al llarg de la història, moltes generacions han extret dels que acabaven essent camps de conreu les pedres que n'impedien la llaurada i el correcte creixement de les llavors. aquestes pedres han servit per construir els marges de despedregar i els murs de pedra seca, que protegeixen i limiten els camps i, en alguns casos, també les propietats.

L'ARQUITECTURA DE SUPORT A L'ACTIVITAT AGRÍCOLA I RAMADERA
Corresponen a construccions que feien la funció de cobert d'estris i lloc de descans. L'utilitzaven els pagesos quan les feines del camp requerien romandre-hi més temps i per protegir-se de les tempestes quan les finques eren lluny del nucli urbà. Si les dimensions ho permetien s'utilitzaven també com a lloc de descans pels animals de tir. Amb la irrupció dels tractors i els cotxes, aquestes construccions han anat perdent la funció original. D'altra banda, les vores de les cabanes i barraques solen ser l'espai de la finca elegit per ubicar els diversos arbres d'ombra que, per la seva major grandària, han esdevingut referents d'un paisatge dominat per cobertures vegetals de poca alçada. 
 Text extret de la web Paisatges de la pedra seca 




Per veure l’àlbum fotogràfic de la sortida, cliqueu aquí.
Reportatge fotogràfic realitzat per Ramon i Xavi Boix.

1 comentari:

Revista Pedra Seca ha dit...

Podria saber les coordenades de la barraca de Cantallops que apareix al blog
del 13/04/2014 per poder publicar-lo a la revista PEDRA SECA, i demanar-vos permís.