dijous, 28 de maig de 2015

Trobada de germanor amb “Le Boulou en marche” (17/05/15)


Una diada a on la tramuntana ens va acompanyar durant tota l’excursió, com a símbol d’identitat, era una sortida que ens feia especial il·lusió d’organitzar, una trobada conjunta amb el grup randonneur “Le Boulou en marche”. Aquesta sortida volíem i desitjavem que servis per teixir una xarxa d'amistat i alhora compartir coneixements en diversos àmbits amb els nostres veïns de l’altre costat de l’Albera, els quals d’entrada ja compartíem una mateixa passió per la muntanya, i també per la nostra Albera, cosa que entre tots plegats varem aconseguir amb escreix.

La ruta que vam preparar per aquesta ocasió era una excursió que en el seu dia va tenir un especial ressò pel número de participants que hi van assistir, i que també resumeix una mica l’entorn del nostre poble, Coll del Medàs, Collet de Baix i les fonts (Dòlmens, panoràmiques i Fonts).


Varem sortir de Cantallops direcció el Coll del Medàs pel còrrec de Comes, pel camí visitàrem el dolmen del Puig Gros i un cop al Coll, varem admirar el dolmen del Medàs I, tot seguit des de la carena que ens portava al Collet de Baix varem gaudir, en un dia especialment clar, per una banda les panoràmiques de la zona de Requesens amb el seu castell i al fons el cim de Puig Neulós i per l’altre costat la plana de l’Empordà amb les vinyes i els olivars de Cantallops a primer terme. Un cop al Collet de Baix i després del gran grup que érem – més de quaranta participants – vam decidir baixar directament fins a la Font del Clot de la Tina, en comptes d’anar al Collet de Dalt i la Font d’en Ferreret, per motius d’horaris. Seguint la ruta vam fer aturades a les Fonts del Clot de La Tina i la Font del Solanà, lloc on vam fer la foto de grup, i d’allà seguin les gorgues com la d’en Pere Mala fins arribar al poble.
Presentació de la diada






Després de la caminada, va venir la part de forquilla: per aquesta ocasió especial, també havíem preparat quelcom especial. Si normalment anem a dinar a algún restaurant, aquest cop vam organitzar una arrossada amb l'inestimable col·laboració d'en Baldiri i els seus ajudants. El menú constava d'un xic de pica-pica, unes amanides, un excel·lent arròs i gelat per postres. I vi del país. I també val a dir, que per la influència dels nostres companys vinguts de la Catalunya Nord, alguns varem tastar el nostre primer "fil" (la manera col·loquial de dir un Pastís Ricard o aperitiu anisat) Tota la gent del grup excursionista d'El Voló es varen trobar ben acollits per nosaltres els amfitrions i ja es parlava d'un "partit de tornada" o excursió-dinar a casa seva. La veritat és que vàrem passar una jornada ben agradable, en companyia dels ara ja amics d'"El Voló endavant", teixint llaços de relació i d'amistat entre gent de pobles gairebé veïns però que vivim d'esquenes els uns als altres, perquè un desgraciat dia algú va decidir de posar una frontera entre nosaltres. I ara resulta que vivim a països diferents. Però com va dir l'amic Georges al torn de parlaments "no cal pas parlar de la Catalunya nord ni de la Catalunya sud, perquè de Catalunya només n'hi ha una"



Si voleu veure un ampli reportatge de la diada cliqueu aquí.

Cantallops, terra de dòlmens

La paraula dolmen (tol men) en bretó significa “taula de pedra”. És una tomba feta amb grans pedres o megàlits a la qual s’hi podia accedir directament o a través d’un passadís. A la zona de les serres de l'Albera i Rodes existeixen cap a 120 dòlmens, una vintena de menhirs i moltes roques amb gravats, inscultures i cassoletes. Majoritàriament es troben en punts alts i terrenys planers, orientats cap al sud o sud-est.
Els dòlmens són restes de construccions prehistòriques que tenien un ús funerari i simbòlic. Es feien servir per enterrar alguns dels membres de la comunitat i originalment anaven tapats amb terra i pedres que formaven un túmul. Amb el temps, però, van adquirir altres usos. Moltes pedres es van reutilitzar per construir cases i alguns dòlmens s’usaven com a barraques de camps, vinyes i pastors. Però des de finals del segle XIX els dòlmens es van revaloritzar per la informació que ofereixen sobre les comunitats humanes prehistòriques.

Al terme de Cantallops hi ha 7 dòlmens, alguns dels quals ja es coneixien des d’antic, però han estat estudiats i catalogats des de fa poc temps. Cal situar-los en una forquilla cronològica que va de mitjan del IV a mitjan del III mil·lenni aC. Els dòlmens de Collet de Baix (descobert el 1999), Coma de Gall (1987), de Puig Gros (1998), Coll de Madàs II i Coll de Madàs III (1994) són del tipus de sepulcres de corredor amb cambra curta trapezoïdal i corredor estret, fet amb paret seca o amb lloses més baixes que les de la cambra funerària. El dolmen del Coll de Madàs I (1980) és del tipus galeria catalana i té una cambra rectangular curta i passadís ample de parets paral·leles. Pel que fa al dolmen del mas Baleta, els investigadors l’han situat de manera intermitent als termes de Cantallops i La Jonquera. El Madàs II està a Requesens però forma part, amb el Madàs I i III, d’un mateix conjunt funerari.



De tots aquests dòlmens només se n’ha excavat un, el del Coll de Madàs I, els anys 1981 i 1988. Les troballes el situen entre el Neolític final i el Calcolític (punta de sageta de sílex amb peduncle i aletes, raspador sobre làmina carenada de sílex, dena de collaret d’esteatita, petits vasos llisos, fragment de vas campaniforme internacional, tipus puntejat geomètric) i el bronze final (anella de bronze i fragments d’urnes acanalades de l’edat del bronze final), és a dir, entre mitjan del III a final del II mil·lenni aC. Aquest dolmen, que tenia la llosa superior tombada, fou restaurat el 1996. Els dòlmens són, juntament amb el paisatge, les restes del Patrimoni Cultural protegides més antigues del terme i, per tant, són uns documents arqueològics molt valuosos que han de ser conservats i coneguts.

Les fonts

Cantallops és un territori bastant ric en recursos hídrics, sobretot la zona nord, a “La Muntanya” i a Abellars. Les fonts han estat de bell antuvi indispensables tant per als picapedrers com per als treballadors del bosc, a més d’oferir uns espais d’esbarjo a berenars festius, excursions dominicals o escapades solitàries.

Bona part de les fonts del poble es van arranjar a principis del segle XX, quan a Cantallops hi vivia més gent i s’havien començat a estendre les estades ocioses a les fonts. Un exemple d’aquesta passió per la natura romàntica és el dia de Sant Macari. Després de la festa major, el 5 d’agost, i fins als anys 50, la gent del poble pujava a berenar a les fonts de “La Muntanya”. José Girbal i Pedro Sans, el 1912, van escriure i musicar una cançó anomenada Lo dia de Sant Macari, que està reproduïda al capítol 23.


Les fonts que hi ha dins el nucli urbà servien sobretot per abastir d’aigua la població que no disposava de pous a casa, la majoria. L’any 1978, però, es van aprofitar les fonts més cabaloses de “La Muntanya” per portar l’aigua corrent al poble. L’aigua de les fonts de la Verna, la Figuera, la Feixa, d’en Galter i les Quatre Aixetes va ser conduïda a un dipòsit d’aigua que hi ha a la Planella, des d'’on es distribueix a tot el poble. Malgrat la destrucció de les estructures de les antigues fonts ara canalitzades, la població va agrair el fet de no haver d’anar a buscar aigua a la font per l’ús domèstic ni anar a rentar a la ribera estiu i hivern. Les fonts, doncs, van passar a tenir un paper purament ornamental i d’oci. Algunes d’elles, fins i tot, van desaparèixer, com la que hi havia davant l’antiga caserna de la guàrdia civil.

D’entre les fonts més singulars hi ha la del Clot de la Tina, un lloc molt fresc a l’estiu que gaudeix de l’ombra d’un tell. La font està equipada amb un dipòsit, uns bancs, una taula de pedra i un rec de desguàs. Unes inscripcions indiquen el nom de la font, l’any de construcció (1916) i les inicials dels que la varen fer construir (S. C. de Salvador Casas i A. LL. d’Antònia Llongueras). També hi ha un gravat recordant que... Se suplica la llimpiesa.

Malgrat l’existència de moltes fonts, avui són desconegudes per la majoria de la població i estan mig perdudes, seques, brutes i engolides per les mates o en total desús. Part dels joves del poble s’ha dedicat aquesta última dècada a recuperar algunes fonts com la del Clot de la Tina, del Solanà, del Pilar, de l'Escorxada o de Can Quim Daviu, malmeses per l’aiguat de 1986. Les fonts en més bon estat són la font del Clot de la Tina, la font del Solanà, la font de la Mel i la font de Baix.

Extractes del llibre Cantallops, de Antoni Cobos, Lluís Serrano i Miquel Serrano (2007). Monografies locals dels Quaderns de la Revista de Girona / Diputació de Girona / Caixa de Girona