Durant l’ascensió des de La Jonquera cap al Mas Brugat, Roc Lluent i l’Ermita de Sant Pere Pla de l’Arca, amb temps núvol, just per no patir fortes calors ni grans suades, vàrem poder gaudir d’un paisatge extraordinari i unes explicacions històriques de la zona a càrrec d’en Ramon també excepcionals. Un cop a l’Ermita de Sant Pere, vam aprofitar per esmorzar i fer un traguinyol (però aquest cop no de vi...; a n’en Xicu se l’hi ha rebentat la bota.); després de l’avituallament continuarem la nostra marxa cap a les mines de Sant Pere, i dolmen del Pedreguer; punt culminant de la nostra marxa, (lloc on es podia veure la panoràmica de Les Salines, massís del Canigó, amb tots els pobles del Roselló a la seva falda, també vèiem, Sant Cristau, Puig Neulós i al fons de tot, direcció França el pic de Bugarach - cim culminat de les Corbières dins el departament de l’Aude- ). d’allà agafàrem un camí que ens portà, ja de baixada, a l’Esquerda de La Bastida, on vam poder contemplar el Castell visigòtic i més endavant el Castell de Rocaberti, lloc espectacular on aprofitàrem per fer una parada i gaudir; simplement gaudir...; continuàrem cap al mas Brugat i d’allà a La Jonquera. Total de marxa van ser 5:30 hores.
Caminades i xefles a parts iguals. O no. Perquè tant ens emociona una paret de pedra seca com un bacallà amb pebrot i tomata.
dimecres, 23 de setembre del 2009
Sant Pere Pla de l'Arca - Castell de Rocaberti (19/09/09)
Un dia especialment bo per caminar tot i la baixa participació (la més baixa de totes), amb només cinc participants.
Durant l’ascensió des de La Jonquera cap al Mas Brugat, Roc Lluent i l’Ermita de Sant Pere Pla de l’Arca, amb temps núvol, just per no patir fortes calors ni grans suades, vàrem poder gaudir d’un paisatge extraordinari i unes explicacions històriques de la zona a càrrec d’en Ramon també excepcionals. Un cop a l’Ermita de Sant Pere, vam aprofitar per esmorzar i fer un traguinyol (però aquest cop no de vi...; a n’en Xicu se l’hi ha rebentat la bota.); després de l’avituallament continuarem la nostra marxa cap a les mines de Sant Pere, i dolmen del Pedreguer; punt culminant de la nostra marxa, (lloc on es podia veure la panoràmica de Les Salines, massís del Canigó, amb tots els pobles del Roselló a la seva falda, també vèiem, Sant Cristau, Puig Neulós i al fons de tot, direcció França el pic de Bugarach - cim culminat de les Corbières dins el departament de l’Aude- ). d’allà agafàrem un camí que ens portà, ja de baixada, a l’Esquerda de La Bastida, on vam poder contemplar el Castell visigòtic i més endavant el Castell de Rocaberti, lloc espectacular on aprofitàrem per fer una parada i gaudir; simplement gaudir...; continuàrem cap al mas Brugat i d’allà a La Jonquera. Total de marxa van ser 5:30 hores.
Durant l’ascensió des de La Jonquera cap al Mas Brugat, Roc Lluent i l’Ermita de Sant Pere Pla de l’Arca, amb temps núvol, just per no patir fortes calors ni grans suades, vàrem poder gaudir d’un paisatge extraordinari i unes explicacions històriques de la zona a càrrec d’en Ramon també excepcionals. Un cop a l’Ermita de Sant Pere, vam aprofitar per esmorzar i fer un traguinyol (però aquest cop no de vi...; a n’en Xicu se l’hi ha rebentat la bota.); després de l’avituallament continuarem la nostra marxa cap a les mines de Sant Pere, i dolmen del Pedreguer; punt culminant de la nostra marxa, (lloc on es podia veure la panoràmica de Les Salines, massís del Canigó, amb tots els pobles del Roselló a la seva falda, també vèiem, Sant Cristau, Puig Neulós i al fons de tot, direcció França el pic de Bugarach - cim culminat de les Corbières dins el departament de l’Aude- ). d’allà agafàrem un camí que ens portà, ja de baixada, a l’Esquerda de La Bastida, on vam poder contemplar el Castell visigòtic i més endavant el Castell de Rocaberti, lloc espectacular on aprofitàrem per fer una parada i gaudir; simplement gaudir...; continuàrem cap al mas Brugat i d’allà a La Jonquera. Total de marxa van ser 5:30 hores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hola companys!!!
Molt bén parides les afotus, eh?
Quina caminada més llarga!!!
Vaig fotre una migdiada després...
Està bé aquella foto que es veu l'estany de Núria de fons...
Sergi
Ei Sergi !!
Jo també vaig quedar trinxada, a la tarda no em podia moure del sofà !!!!
Tens raó, està molt bé la foto a on es veu l'estany de Núria al fons, llàstima de que els es varen " rajar " no ho poguessin veure !!!!
Lourdes
Hola a tots!!! Trobo que la foto de Núria és molt maca i l'hauriem d'enviar a l'espai del temps de TV3. L'excursió va ser molt maca llàstima que es va rebentar la bota i no vam poder esmorzar com "deu mana", (Xavi, la proxima excursió l'esmorzar a les 10!!!). Per cert si voleu colaborar el meu sant és el 4 d'octubre, per exemple em podrieu regalar una bota. Jajajaja!!!!! No ho dic en broma.
Xicu
El castell de Rocabertí és un monument d’arquitectura militar espectacular. Aquesta fortalesa, clavada a la roca, és un exemple real i simbòlic del domini i poder d’una de les cases vescomtals més antigues de la Catalunya medieval. És un vertader “niu d’àligues”, com escrivia Carles Bosch de la Trinxeria. Des d’allà es controlen passos molt importants dels Pirineus i la vall del Llobregat. A més, va fer una funció fiscalitzadora als nuclis de població més propers. L’envolten unes boscúries imponents, aquell to fosc dels alzinars fa present l’energia de la muntanya. Com totes les fortaleses i castells és un element patrimonial protegit: “Bien de Interés Cultural” (BIC) per la llei espanyola i Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la catalana. El castell de Rocabertí és, sens dubte, un lloc extraordinari que en aquesta ocasió no he pogut visitar. Les fotografies? Molt bones
Publica un comentari a l'entrada