Introducció
Boscos, llacs de muntanya i cims agrestes, la vall pirinenca de Carançà està ben dotada d'atractius naturals, encara que el més gran de tots és el seu aïllament, defensat per baix per les gorges del riu, i per dalt per la cadena muntanyosa dels Pirineus Orientals amb cim que poden arribar als 2900 metres.L'accés pel riu s'ha forçat mitjançant cornises excavades a la roca, passarel·les i ponts penjants. El visitant recorre fàcilment aquest parc d'atraccions natural, on posa a prova el seu domini de la por a les alçades, mentre, sota els seus peus, el riu s'obre pas entre les parets de roca.És interessant fer aquest recorregut en el sentit de les agulles del Rellotge, perquè et permet veure les balconades a distància, que són més espectaculars, si és possible, que quan les recorres pròpiament.
Amb un dia molt clar i una temperatura una mica fresca comencem La ruta que surt del aparcament situat al final del poble de Thués entre valls a la comarca del conflent: Uns metres abans del pont del tren groc ja ens trobem un rètol que ens indica que existeix un cert perill. Anem per el camí al costat del riu, trobem una cruïlla, nosaltres seguim recta, per el pont de la dreta assoliríem el camí de les cornises camí pel qual tornarem. El camí comença a pujar decididament tot fent ziga-zagues, a l’altre costat veiem el camí de les cornises (ruta de tornada), passem per sota una pedra (Roc de la Madríeu), seguim pujant fins un petit collet, a partir d’aquí el camí comença a baixar fins el riu, lloc on aprofitem per realitzar un descans i on esmorzarem amb un ambient molt distès.
En el mateix lloc d’esmorzar, a la dreta el camí de tornada, anem cap a l’esquerra vora el riu, intercalant corriol, ponts i passeres laterals fins l’últim pont tot això amb disbauxa i mirant qui es mullarà el primer “eh, Xicu...”. Per referències el penúltim pont es fitxa, de pujada haurem travessat el riu fins a cinc vegades i de tornada set vegades, comptant els de l’arribada. Un cop arribat a l’últim pont, reculem per el mateix camí fins a la cruïlla per on hem baixat al riu i a on hem esmorzat, seguim recta travessem l’últim pont penjat i arribem a la resclosa. A partir d’ara seguirem paral·lel al conducte d’aigua fins al punt de baixada, de nosaltres i de l’aigua. Primer passem una passera lateral, el camí ha estat excavat a la roca, trobem un camí a la dreta que puja i mes tard una altre que baixa, nosaltres seguim rectes fins el Balcó de la Tet al damunt mateix del poble, a sota el riu Tet. Deixem el camí que planeja i comencem a baixar decididament fins el aparcament on tenim el cotxe.
Des de Thués entre Valls reculem fins arribar a Vilafranca del Conflent, lloc triat per picnicar amb el grup de forquilla; i després visita al poble medieval que val molt la pena i es considerat un dels bells pobles de França; us adjuntem un link http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org a on podreu trobar tots els pobles catalogats bells de França; com podreu apreciar en aquesta zona del Conflent en trobareu cinc (Vilafranche-de-Conflent, Eus, Evol, Mosset i Castelnou) a més hi heu d’afegir els Monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, així com també algunes coves com les Grans Canalettes i també Castells com el Ford Libéria a la mateixa Vilafranca del conflent; la qual cosa fa que sigui un bon reclam turístic.
Curiositat
Fent el camí de tornada per les cornises, vàrem trobar el següent niu.
Es tracta d'un Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) ocell de la família de les orenetes però a diferència d'aquestes, gens lligat als ambients humanitzats. Viu en ambients rupícoles i penya-segats des del nivell del mar fins més amunt dels 2000 metres. Força comú, a casa nostra el podem trobar per exemple al Castell de Requesens, a on també hi cria.
Boscos, llacs de muntanya i cims agrestes, la vall pirinenca de Carançà està ben dotada d'atractius naturals, encara que el més gran de tots és el seu aïllament, defensat per baix per les gorges del riu, i per dalt per la cadena muntanyosa dels Pirineus Orientals amb cim que poden arribar als 2900 metres.L'accés pel riu s'ha forçat mitjançant cornises excavades a la roca, passarel·les i ponts penjants. El visitant recorre fàcilment aquest parc d'atraccions natural, on posa a prova el seu domini de la por a les alçades, mentre, sota els seus peus, el riu s'obre pas entre les parets de roca.És interessant fer aquest recorregut en el sentit de les agulles del Rellotge, perquè et permet veure les balconades a distància, que són més espectaculars, si és possible, que quan les recorres pròpiament.
Itinerari: Thuès (840 m) – Camí del Roc de la Madriéu (1.117 m) – Vora el riu (1.040 m) – Segon pont – Últim pont (1.110 m) – Primer pont – Resclosa (1.000 m) – Camí de les Cornises - Balcó de la Tet (980 m)– Thuès (840 m). Desnivell de 400 m. Distància 6,300 Km.
Amb un dia molt clar i una temperatura una mica fresca comencem La ruta que surt del aparcament situat al final del poble de Thués entre valls a la comarca del conflent: Uns metres abans del pont del tren groc ja ens trobem un rètol que ens indica que existeix un cert perill. Anem per el camí al costat del riu, trobem una cruïlla, nosaltres seguim recta, per el pont de la dreta assoliríem el camí de les cornises camí pel qual tornarem. El camí comença a pujar decididament tot fent ziga-zagues, a l’altre costat veiem el camí de les cornises (ruta de tornada), passem per sota una pedra (Roc de la Madríeu), seguim pujant fins un petit collet, a partir d’aquí el camí comença a baixar fins el riu, lloc on aprofitem per realitzar un descans i on esmorzarem amb un ambient molt distès.En el mateix lloc d’esmorzar, a la dreta el camí de tornada, anem cap a l’esquerra vora el riu, intercalant corriol, ponts i passeres laterals fins l’últim pont tot això amb disbauxa i mirant qui es mullarà el primer “eh, Xicu...”. Per referències el penúltim pont es fitxa, de pujada haurem travessat el riu fins a cinc vegades i de tornada set vegades, comptant els de l’arribada. Un cop arribat a l’últim pont, reculem per el mateix camí fins a la cruïlla per on hem baixat al riu i a on hem esmorzat, seguim recta travessem l’últim pont penjat i arribem a la resclosa. A partir d’ara seguirem paral·lel al conducte d’aigua fins al punt de baixada, de nosaltres i de l’aigua. Primer passem una passera lateral, el camí ha estat excavat a la roca, trobem un camí a la dreta que puja i mes tard una altre que baixa, nosaltres seguim rectes fins el Balcó de la Tet al damunt mateix del poble, a sota el riu Tet. Deixem el camí que planeja i comencem a baixar decididament fins el aparcament on tenim el cotxe.
Des de Thués entre Valls reculem fins arribar a Vilafranca del Conflent, lloc triat per picnicar amb el grup de forquilla; i després visita al poble medieval que val molt la pena i es considerat un dels bells pobles de França; us adjuntem un link http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org a on podreu trobar tots els pobles catalogats bells de França; com podreu apreciar en aquesta zona del Conflent en trobareu cinc (Vilafranche-de-Conflent, Eus, Evol, Mosset i Castelnou) a més hi heu d’afegir els Monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, així com també algunes coves com les Grans Canalettes i també Castells com el Ford Libéria a la mateixa Vilafranca del conflent; la qual cosa fa que sigui un bon reclam turístic.CuriositatFent el camí de tornada per les cornises, vàrem trobar el següent niu.
Es tracta d'un Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) ocell de la família de les orenetes però a diferència d'aquestes, gens lligat als ambients humanitzats. Viu en ambients rupícoles i penya-segats des del nivell del mar fins més amunt dels 2000 metres. Força comú, a casa nostra el podem trobar per exemple al Castell de Requesens, a on també hi cria.
3 comentaris:
Tot i que al principi de l'excursió no les tenia totes degut al possible vèrtic que podria tenir, al final va resultar que no n'hi havia per tant, vaig poder fer la sortida sense gaires problemes !!!!, ha estat una de l'excursions que he disfrutat més, tan per les vistes com per l' esperit d'aventura !!!!
Aquesta vegada també va venir l' Aniol ( ha d'agafar fondo per venir a fer la travessa a Port Bou de l'any que ve ), espero que també vingui a les altres xirucades i així ja tindrem el " xiruca junior ".
Suposo que hi estareu tots d'acord que vàrem passar un dia fantàstic !!
Salut !!!
Lourdes
Us hi heu fixat però que només hi ha una "randoneur" que va sense motxila? Així sí que farem feina si anem descarregats...
Pobre Xicu, ell amb la llengua per fora (je, je)
Molt guapes les fotos!!
Lourdes, no fas cara de tenir vèrtig a les fotos!!
Eiiiiii !!!!! que jo ho tinc molt ben montat, hi ha un " camàlic " que molt amablement s'ofereix a portar-me la motxilla, de fet allà dins hi porta l'"arma secreta" que treu a l'hora d'esmorzar, ves a saber sino em deixa que porti la motxilla per por de que marxi amb el" be més preuat" per gairabé tots els xirucaires a l'esmorzar !!!!
Lourdes
Publica un comentari a l'entrada