dijous, 26 de juny del 2014

La Flama del Canigó torna a Cantallops (23/06/14)

La Flama del Canigó homenatja a les dones de Cantallops

La Flama del Canigó arribà per tercer any consecutiu a Cantallops i, seguint el model dels anys anteriors, l’acte serví per homenatjar a un grup de persones que, voluntàriament, han treballat pel bé del poble. Enguany, la celebració es dedicà a les dones que, any rere any, col·laboren servint, netejant i engalanant festes com el sopar popular, la de la vellesa i la calçotada, entre d’altres.


Xiruca i Forquilla van ser els encarregats d’anar a buscar la Flama al cim del Canigó, el diumenge 22, amb una autorització prèviament concedida per la Prefectura francesa, qui restringeix el nombre de vehicles que hi poden pujar per motius mediambientals. Després de fer-hi nit van aconseguir endur-se el foc i portar-lo al Puig Neulós, on van cedir la flama als corredors David Alsina i Albert Cuadros, que la van baixar corrent fins al poble en només 58 minuts.

Així, es canvià la ruta dels dos últims anys en què havia arribat per la carretera vella de La Jonquera. Tot i la pluja que uns minuts abans havia fet acte de presència, a dos quarts de vuit de la tarda veïns i veïnes, els Xanquers i Tambors de l’Albera l’esperaven a la Font de la Carretera. Aquí s’iniciava el recorregut que passaria pel carrer Figueres amb parada a la placeta de la Societat per realitzar el canvi de relleu. La cercavila va seguir fins a la Plaça del Fort, punt en què –per darrer cop- es donà la Flama a dues dones del poble, petita representació simbòlica d’aquest col·lectiu de voluntàries. La recepció s’efectuà a la placeta de l’església on l’últim toc dels tambors donà pas al silenci i a l’expectació en el moment en què la Flama era cedida al poble. Posteriorment es va encendre un ciri i amb un parlament de Montse Burset –veïna de Cantallops- es va reconèixer el treball altruista d’aquestes dones juntament amb el simbolisme d’unió i catalanitat de la Flama del Canigó. Per finalitzar l’acte, els assistents entonaren Els Segadors i es convidà a coca i cava. Tot i la inestabilitat meteorològica i la presència dels núvols en tota la celebració,aquesta va transcórrer amb normalitat.
L’endemà es va pujar la Flama a Requesens en motiu del tradicional romiatge del dia de Sant Joan.
(A. Font)

Una flama il·lumina i escalfa. Reuneix gent al seu voltant.

La Flama del Canigó, com a flama en moviment, il·lumina un camí i escalfa els ànims. Mobilitza gent al seu voltant. Així comença el missatge de la flama d’aquest any escrit per Carles Capdevila.

El nostre poble també manté un flama encesa tot l’any, simbolitzada pel dia de Sant Joan, amb un gran paral·lelisme amb la flama del Canigó. Un cop a l’any, el poble es mobilitza al voltant d’un festa, d’un pelegrinatge...es prenen relleus talment com amb la flama.Una persona diferent cada any s’encarrega de pujar a peu la Mare de Déu des de Cantallops fins a Requesens. Una bona part del poble l’acompanya al llarg de tot el camí fins a la muntanya estimada per tots. Allà es gaudeix d’un dia de germanor, de festa, un dia on tothom es retroba, on es comparteix.




I és en aquest moments on un recorda que res està perdut, on es deixen de banda els individualismes i apareix un sentiment d’unitat, de pertinença a un mateix destí, els nostres cors s’il·luminen i al voltant d’una costellada o compartint el cant del Goigs a la Mare de Déu de Requesens ens sentim UN, un poble que té uns valors, alguna cosa immaterial i no palpable, i per això més important, és allò que no es diu, que no es troba en el dia a dia, però que hi és, saps que si cal, hi és...i això es diu veïnatge. Sempre hi haurà un veí o una veïna d’un poble petit com el nostre que t’ajudarà sense demanar res a canvi quan t’entrebanquis en el teu camí. I també és aquest veí o veïna qui es posa en marxa d’una manera altruista quan s’organitza alguna cosa al poble. Aquesta és la fortalesa d’un poble. La capacitat de mobilitzar-se quan cal.

D’exemples en trobem molts al llarg de l’any...d’una forma completament anònima, un grup de gent es posa en marxa. I ara sí que posarem nom al col·lectiu, les DONES, són les dones les que treballen anònimament a casa i també pel poble.

Aquest any hem volgut aprofitar el missatge de la Flama del Canigó en la seva arribada a Cantallops amb un sentit homenatge a les dones del nostre poble. Aquelles dones que sempre hi són, aquelles dones que pugen i baixen la nit abans d’una festa...venen de netejar, de preparar-ho tot. Aquelles dones que, voluntària i desinteressadament s’encarreguen de deixar-ho tot a punt. Parlem de la Festa de la Vellesa, d’un Sopar Popular o del dia de Sant Joan. Moltes vegades el cuiner és un home, però les dones paren, desparen, netegen, serveixen...sempre hi són. És la feina fosca, la que no es veu, la que volem reconèixer avui.



No oblidem que el dia de Sant Joan en la nostra tant sentida professó, és el pes d’aquestes dones també qui manté viu l’esperit.
La mare de Déu la porta una dona, algun dia potser serà un home, no crec en els immobilismes i el nostre poble també s’adaptarà,però fins ara i pel motiu que sigui, sempre ha estat una dona. Siguem religiosos o no, ens agrada mantenir les tradicions i està clar que la nostra professó no seria el mateix sense els càntics que es fan al llarg del camí. Sempre és una dona qui condueix. Qui porta el pes del cant de la Salve? I el rosari?
Recordeu l’Anita de can Freixenet que sempre havia dit el rosari? Ara n’ha pres el testimoni la Fina.

Si ens remuntem a l’origen de la festa de la vellesa, trobem el mateix, aquell grup de dones amb il·lusió per fer tot el que calgui de tal manera que l’endemà els nostres avis, els nostres pares, els nostres veïns que ja són grans, puguin gaudir d’una merescut homenatge. Any rere any es recrea el mateix escenari i any rere any les DONES hi són, anònimament i sense reconeixement.

Avui els relleus de la flama del Canigó a l’arribada al nostre poble i aquest mateix escrit els dediquem de tot cor a vosaltres, DONES de Cantallops, vosaltres configureu potser sense ser-ne conscients el voluntariat en la seva essència més genuïna, no aquell voluntariat que surt a la televisió en els grans actes, sinó aquell que ajuda sempre que cal, i un cop feta la feina torna a casa sense esperar res a canvi.



Avui és el vostre dia, el poble es mobilitza al voltant de la flama un any més reforçant el sentiment de poble, la unió que tots sentim avui i ara en els nostres cors volem que tingui una direcció, un sentit, un record a la feina fosca i no reconeguda.

Voldria aprofitar aquest homenatge per citar algú que simbolitza una mica tot aquest col·lectiu, la Juanita Costa, la nostra Juanita que ens va deixar fa poc i que durant tants anys era sempre a tot arreu. L’estimada tieta, que va haver de lluitar tant durant tota la seva vida, podria ben bé ser el símbol del voluntariat de les dones del nostre poble.

Gràcies tieta, gràcies dones de Cantallops.

Discurs de la Flama del Canigó  per Montse Burset.

Si voleu veure més fotos sobre aquesta diada, cliqueu aquí.