dimecres, 29 d’octubre de 2014

Puig de les Canals "La Muntanya" (26/10/2014)

Aquest diumenge 26 d'octubre l'objectiu xirucaire era fer l'ascenció al pic més alt del poble, el cim del puig de les Canals, de gairebé 900 metres sobre el nivell del mar. Generalment per pujar-hi es passa per les Fonts, per l'Auleda o pel coll de les Canals, però és una mica dret i costerut. Per fer-ho més accessible i apte per gairebé tots els públics, aquesta vegada la idea ha estat accedir-hi per darrera i sortint del veïnat de Requesens. De bon matí, a les 8 de l'hora nova (recent canviada als rellotges que encara no es canvien sols) una vintena de xirucaires entusiasmats pel bon dia que feia enfilàvem cap a Requesens, reciclàvem uns entrepans congelats gairebé dos mesos enrere i agafàvem el camí del Coll Forcat seguint el GR-11.



La pujada des de Requesens (500 m) comença suau però a partir de la Font de la Verneda (725 m) comença a muntar més fort fins al coll. Amb mitja gana feta, vam esmorzar al Coll Forcat (827 m). En acabat, vam seguir el camí que voreja el Puig Llobregat per l'esquerra fins el Coll de l'Espinàs (872 m). Allà vam poder observar una mostra d'arquitectura popular (o millor dit, pastoral), una de les barraques de pastor de l'Albera, molt ben conservada. I d'allà vam seguir cap al sud fins a arribar a la punta del Puig de les Canals, seguint les antigues parets que divideixen la banda de Requesens de les Vinyasses. A la punta de les Canals hi ha una de les antigues fites que delimita, en aquest cas, Cantallops (C) de Requesens (R). Des d'aquest punt la vista és impressionant. Al sud, la vall de la ribera Torrelles i la plana de Cantallops, la resta de l'Empordà i el golf de Roses al fons. A l'est, El castell de Requesens, Mirapols, Baussitges, Roc Colom, el Ras de la Menta i el Coll de la Massana. Més al nord, El Puig Neulós, Roc furiós i el Pic de Sant Cristau darrera el Puig Pinyer i el Puig Llobregat, prop d'on neix el Llobregat d'Empordà, que baixa cap al Fitó. I a l'oest, Bellaguarda, El Portús, l'imponent Canigó, Les Salines, La Mare de Déu del Mont, etc. 360 graus de vista, tot l'Empordà, part del Vallespir, la Garrotxa i Girona. 




Després de la foto de família de rigor (Lluís, Chesse, où-est le titi?), de retorn a Requesens una part del grup va explorar la part de dalt del cim del Puig del Llobregat (925 m) i una altra part va arribar-se fins a la Font d'en Manel (770 m), baixant del Coll Forcat cap a Sant Martí d'Albera, un lloc ombrívol, dels més bonics de l'Albera. Allà el famós pastor Manel Costa (1822-1911), de Sant Martí d'Albera va fer i esculpir una font amb diverses llegendes, com "Assenteu-vos que la muntanya canse" o "Anaquet puestou ayfa de bon está par mangea, beoure y foumá". Aquest pastor també fa fer, anys més tard, la font del Coll de l'Ullat (La Reyne de les Founs) i la Torre d'en Manel del Puig Neulós.

Tot baixant, encara vam poder trobar algun cep i algun oriol dels que van quedar de la gran florida boletaire de fa dues setmanes. I avall que fa baixada, aviat vam trobar-nos a Requesens per tornar a casa amb els cotxes o bé quedar-nos a dinar a la Cantina.


Després de caminar tranquil·lament Coll Forcat avall, de tornada del cim de les Canals, ens esperava a La Cantina una taula parada per tots els xirucaires que van voler continuar la sessió amb la part de "Forquilla" i pels forquillaires que es van saltar la part de "Xiruca". A l'ombra dels castanyers d'Índies d'un molt bon dia que no semblava d'octubre van anar passant platats d'amanida, pa, embotit, allioli, patates fregides, alguna truita i carns a la brasa de tota mena: filets, cuixes de pollastres, botifarres, xai i senglar per parar un tren. Els més menuts, els forquilletes, van trobar distracció mirant el ramat de vaques que campava i en la construcció d'una barraca de pals i fustes diverses sota el noguer d'allà a la vora. I els més grans, els forquillasses, anar tastant primers, segons i postres à plein air fins a l'hora de tornar per avall. Aquest cop la forquilla ha guanyat la xiruca, ja que vam acumular energies i calories per fer un parell d'excursions més.

Apunts històrics

La Muntanya, o sigui la serra de les Canals, al nord del poble de Cantallops, constitueix la part més elevada del terme (puig de les Canals, 894 m). La carena fa de partió amb el terme de La Jonquera i és en aquest cim on la tramuntana bufa de manera més impetuosa. És un terreny molt escabrós i salvatge,ja que és ple de barrancs i gorgs llaurats i erosionats per l’aigua. És la capçalera de la riera de Torrelles – la ribera, tal com tothom l’anomena al poble. Hi neixen diferents fonts i còrrecs d’aigua que baixen per les valls i canals per acabar ajuntant-se i formar la ribera. La Muntanya està principalment poblada per boscos de suros i alzines i, a les cotes més elevades, per clapes de roures martinencs i aurons negres.


La serra de les Canals va ser l’última superfície boscosa de les antigues terres comunals que va conservar el comú de Cantallops. Fou d’ús públic del comú de 1610 a 1780-85, anys en què va ser cedida en emfiteusi a les famílies que tenien certes possibilitats econòmiques i tenien el poder municipal, com ara els Batlle, Sobrepera, Daviu, Cortada (Vilademires), Descalç (Darnius) i Subirós (Rabós). Aquestes famílies,que tenien especial interès en l’explotació del suro, van construir masos, si no els tenien d’antuvi, a la riba esquerra de la ribera. Així, el comú de Cantallops es va quedar sense tenir el domini útil de la Muntanya, un recurs en el qual moltes famílies basaven el seu sosteniment. Aquesta qüestió va portar més d’un segle de recursos, plets,enfrontaments, divisions i resolucions judicials per recuperar els terrenys. Els processos principals van ser contra els comtes de Peralada, detentors del domini directe, per intentar recuperar-ne el domini útil (1853-1862) i contra Maria Batlle, hereva de Pere Batlle, beneficiari del primer establiment emfitèutic, per reclamar l’usdefruit de la muntanya (1893). En cap cas el govern municipal va aconseguir les seves reivindicacions. Durant la revolució de 1936 l’Ajuntament, junt amb el Comitè local de milícies antifeixistes, confiscà aquests boscos al·legant els antics drets del comú de Cantallops. Tot seguit foren col·lectivitzats. Actualment la Muntanya pertany, principalment, als hereus dels antics emfiteutes. 

Text extret del llibre "Cantallops" (2007) d'Antoni Cobos, Lluís Serrano i Miquel Serrano. Quaderns de la Revista de Girona núm. 133. Girona, Diputació de Girona / Fundació Caixa de Girona (Pàgines 32 i 33).


Cita d'arxiu del s. XIX:
El pueblo de Cantallops se hallaba en la posesión inmemorial de utilizarse y disponer de los frutos y réditos de  un monte que lleva su mismo nombre, cuyo perímetro o circunferencia era de más de cuatro horas, su terreno irregular, lleno de malezas, peñascos y cañadas profundas, y contenía más de tres mil vesanas de tierra poblada de una frondosa arboleda, en su mayor parte de robles, encinas y alcornoques que producían abundante bellota y era por una sola el alivio de los vecinos, cada uno de los cuales según su esfera y facultades se dedicaba a criar ganado lanar y de cerda, que alimentado con aquella y con la hierva que prodigaba el monte, remediaban su lastimero estado. También disfrutaba de igual posesión, el propio común de Cantallops acerca del arrendamiento del corcho que producían los mismos árboles, del cual se sacaba una cantidad muy suficiente para cubrir los gastos ordinarios y acudir a otra cualquiera urgencia.

AHCF. Manual del Notari Conte Lacoste 2ºde 1859, 848-933. Notaria de Figueres.

Més informació addicional:



Per veure el reportatge fotogràfic podeu clicar aquí.