dimecres, 2 de juny del 2010

El cim de l'Albera (29/05/2010)

Una excursió sense cap mena de dificultat; i un bon dia per gaudir d’unes vistes excepcionals de la plana Empordanesa i Rossellonesa i també la comarca del Vallespir.

Roc furiós.
El roc Furiós es troba a una altitud de 1.090 m. entre el coll de l'Ullat i el cim del roc dels Tres Termes (1.128 m). Està situat a l'oest del puig Neulós, sostre de l'Albera. És una paret d'uns 250 m. d'amplada dividida en una sèrie de murs de 10 a 50 m. Compta amb 26 vies obertes i equipades. Aquest lloc és una excel·lent escola d’escalada en la qual s’hi han format els membres del Centre Excursionista Jonquerenc.
FLORA I FAUNA
La riquesa natural a prop del cim és important, amb grans boscúries que ja foren descrites per autors com Carles Bosch de la Trinxeria, arbres (alzina, pi pinassa, castanyer i faig) i prats afectats per la força de la tramuntana amb algun ginebró i grèvol. A la tardor els colors d’aquests boscos ens ofereixen una ampla gama cromàtica fotogènica. Entre el cim del Puigneulós i el Roc dels tres Termes, tocant la carena hi trobem el Faig ajagut, un faig d’estètica bonsai que ha estat modulat per la tramuntana.El Puigneulós i els seus entorns són el país de la vaca de l’Albera, que pastura en semi-llibertat i explica l’existència d’un filat espinós a la carena de la muntanya, que alguns visitants ocasionals creuen, amb sorpresa, que hi és motivada per la frontera i no pas pels ramats de vaques. A part de la vaca, hi podrem veure sense massa dificultats, però amb paciència, les àguiles marcenca i daurada, l’aguilot, algun senglar, cabirol i molt possiblement alguna guilla acostumada a la presència humana i la seva facilitat per deixar menjar “oblidat” per la zona.El núvol que tapa el Puigneuós és també el que va inspirar el logotip identificatiu del Paratge Natural de l’Albera, l´únic de Catalunya que s’identifica amb un fenomen meteorològic.
Pou de glaç.
Aquest pou proveïa (sota pagament a l’arrendatari) de gel a La Jonquera i els pobles veïns fa ja uns segles. Es troba en perfectes condicions, s’hi pot entrar, és recomanable portar una llanterna.
Si seguim per la carena, en direcció sud-est, trobarem la Font de la Tenyareda i el refugi que porta el mateix nom, propietat del Club Alpí Francès.


EL PUIGNEULÓS (1.257 m.)
El Puig Neulós és el cim més alt de la serra de l’Albera, amb 1.257 m. És compartit pels municipis de la Jonquera, vessant sud i per Sureda al vessant nord. La seva carena fou fronterera entre els antics comtats d’Empúries i de Rosselló i, des del Tractat dels Pirineus (1659), ho és entre els estats espanyol i francès, entre el Principat de Catalunya i la Catalunya del Nord.

EL CIM
El cim del Puigneulós té una alçada de 1.257 metres. Al cim hi trobem les macroantenes de telecomunicacions de l’administració francesa i també una estació meteorològica que capta l’aigua que prové de les boires i que es propietat de Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo - CEAM de València. Tot plegat ens transmet una imatge del cim molt humanitzada però igualment atractiva. Just al pic hi ha un monument piramidal fet de pedres de la zona, dit la torre d’en Manel. L’original fou construït per Manel Costa a finals del segle XIX, però fou derruït arran de la instal·lació de l’estació de comunicacions i més tard ha estat restituït.Les vistes des del pic del Puigneulós (Mont nebulós), si la meteorologia no fa honor a la seva etimologia, són espectaculars, amb les planes del Rosselló i de l’Alt Empordà, el mar, el Canigó a una banda, els cims de l’Albera a l’altra i la muntanya de Requesens a sota. Una imatge freqüent des de la plana empordanesa és veure la carena de l’Albera coronada pel núvol llarg que s’hi col·loca al damunt, tapant sovint el Puigneulós. Aquest núvol és el que va propiciar el bateig de cim ennuvolat (montis nûbis, derivant del llatí al nom actual), pot tenir diferents noms populars en funció del poble (rufa a la Jonquera, Correra a Cantallops, anguila a Sant Climent...).La mitjana de precipitació anual al cim és de 1.053 mm, amb una mitjana de 8,5 dies de neu a l’any.El 9 de febrer de 2010 es va assolir la temperatura de 16ºC sota zero.

Per poder gaudir de més imatges cliqueu a sobre del següent link: http://picasaweb.google.es/xirucaiforquilla/PuigNeulos?feat=directlink



6 comentaris:

lourdes ha dit...

Xavi,
Et felicito per les fotografies, inclosa del passatge del terror !!!.
Per cert, a veure si la resta dels "xirucaires " no us fa tanta mandra de venir a caminar, us esteu perdent unes excursions fantàstiques i al vegada us serveixen per carregar les piles, que tots tenim prou mal de caps !!!!
A la pròxima excursió ( que té el ganxo de la forquilla ) a veure si us animeu i som força colla !!!!
Per fer més animades les sortides, per la propera em decidit que després de l'esmorzar, cantarem la cançó nº 3 del nou CD, presentat el dia de la festa, o sigui que ja ho sabeu, ja podeu a començar a practicar !!!

Lourdes

Gran Forquilla ha dit...

Carai aquest en Xicu, quin fenomen!!! Ja m'han fet arribar que us volia fer cantar la cançó 3 del CD. Sempre embolica la troca.
Però aquest pellago té raó, ja us podrieu animar a cantar una mica, que qui canta els seus mals espanta.....

Albert Campsolinas ha dit...

Si voleu cantar "El camp de mill", ja cal que sigui abans de la forquilla, perquè havent dinat i amb el vinotxo...aquesta cançó demana molta concentració...
Molt guapes les fotos.

Albert Campsolinas ha dit...

per cert, les orquídies diria que son "Abelleres de muntanya" (Orchis mascula), tot i que no n'estic segur...

Olga ha dit...

Les fotos són molt xules però a veure si a la propera algú agafa la càmera i li fa fotos a en Xavi que només surt a les dues del final i sembla que no hi sigui...

Camineu força pels que ara no podem caminar. Ja us atraparem, ja.

Xavier ha dit...

Efectivament Albert, aquesta orquídea és de l'espècie Orchis mascula. Es distribueix a la Catalunya humida, entre els 400 i els 1500 m d'alçada.